Accueil / Lec'h / Etrebroadel / Per Alan Stivell, « els presos polítics representen el suïcidi de la idea d’Europa »

Per Alan Stivell, « els presos polítics representen el suïcidi de la idea d’Europa »

En el seu discurs de cap d’any, el president de Catalunya ha fet una crida per « fer efectiu el mandat democràtic de llibertat, revoltar-se contra la injustícia i fer caure els murs de l’opressió », mentre Ciudadanos i el PP continuen difonent mentides dient que Torra crida a la sublevació i demanen la suspensió de l’autonomia i la il·legalització dels partits independentistes.

El president català anuncia que el govern té entre les prioritats de 2019 recuperar les lleis socials anul·lades pel Tribunal constitcional. Prediu que el procés dels independentistes serà un potent altaveu pels empresonats innocents al cor de la UE en ple segle 21, i apel·la a la mediació internacional. Pel president, 2019 és un « any de desafiaments majúsculs, decisiu per a tothom i de la llibertat que ja s’acosta ». I encara : « La meva principal preocupació és garantir una Catalunya justa amb els seus ciutadans, generadora d’igualtat i de progrés per als seus fills, i que esdevingui un espai de cultura i talent en la diversitat d’expressions i creences. Una Catalunya, doncs, determinada en la llibertat. És per això que no deixarem d’insistir en el diàleg, la negociació i la necessària mediació internacional. Acompanyats de les banderes que sempre, sempre, ens han representat al món : Democràcia, Justícia i No-Violència ».

Entrevista a Alan Stivell

El mític cantant bretó, Alan Stivell, entrevista aquesta setmana al portal Vilaweb després de passar el cap d’any a Barcelona convidat pel músic gallec Carlos Núñez per participar al tradicional concert del Palau de la Música, va declarar que és « molt impactant que hi haja presos polítics, fa molt fràgil la Unió Europea. L’existència dels presos polítics representa el suïcidi de la idea d’Europa. »

2018 : el fracàs espanyol

A l’hora de fer el balanç de 2018, bé cal constatar que l’estratègia espanyola per solucionar la crisi institucional (i eradicar l’independentisme català) ha estat un fracàs. El que explica en gran part, alhora que s’apunten cites electorals, una cursa als discursos extremistes i el retorn en força a l’escenari polític espanyol de les proclames i reivindicacions franquistes i d’extrema dreta (en boca de Vox, Ciudadanos o el mateix PP). Els catalans després de l’epidodi de violència policial i repressió político-judicial (sempre en curs) han aconseguit de revalidar la majoria independentista, de recuperar les institucions i d’internacionalitzar la qüestió de l’autodeterminació. Carles Puigdemont figura entre les 50 persones de l’any seleccionades pel Frankfurter Allgemeine. Davant els que amenacen de suspendre l’autonomia altre cop, el president Torra adverteix que mai més el govern català se rendirà i ha insistit que 2019 és l’any de l’esperança i que no se tolerarà cap més atac a la democràcia, tot demanant a Sánchez un diàleg real amb mesures concretes més enllà dels discursos. Junts per Catalunya del seu costat preveu de reinvestir Carles Puigdemont president durant la legislatura.

El « niet » català als pressupostos espanyols i el no espanyol al diàleg

Els partits independentistes, sempre pressionats per donar suport als pressupostos de Sanchez, han reafirmat aqueixa setmana que no hi votaran a favor i ho justifiquen perquè els socialistes no han fet cap moviment sobre les dues qüestions claus : la repressió judicial (llibertat dels presos polítics) i l’autodeterminació i el futur polític de Catalunya. Sergi Sabrià (ERC) ha recordat que el president d’ERC és a la presó i la secretària general en exili a Suïssa ; denuncia el « no a tot » dels socialistes. Sánchez del seu costat va contestar per la negativa a la mà allargada de Torra, comentant que « no hi pot haver diàleg a fora de la llei », espanyola s’entén.

Procés en perspectiva i concerts pels presos polítics

En la perspectiva del procés dels independentistes, el Tribunal Suprem ha operat una maniobra (ha reenviat una part dels acusats davant d’un tribunal de Barcelona) per « tenir sentència abans del 29 de maig per evitar que algú es presenti a les eleccions europees », segons ha criticat el magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín. Els advocats també han tornat a denunciar les irregularitats : el tribunal ha donat solament 10 dies per fer l’escrit de la defensa. « Això és el que es dona a un atracador de banc, els haurien de donar un mes per poder exercir el dret de defensa amb igualtat de condicions ; el procés que han tingut fins ara no és just », precisen. L’ANC (l’associació Assemblea Nacional Catalana) prepara i anuncia mobilitzacions per tot el país quan s’obri el procés, una manifestació a Madrid, a París i a altres ciutats.
D’altra banda, les mobilitzacions de solidaritat, acompanyament i suport als presoner s’ha anat multiplicant i reuneixen sempre milers de persones : concert multitudinari als Lledoners (més de 5000 persones) amb uns 40 músics professionals, manifestació de 5 000 persones a Mallorca per la república, la sobirania dels Països Catalans i el suport als presos polítics (en motiu de la Diada de Mallorca el 30 de desembre), milers de persones van fer la revetlla entorn de les presons.

En breu

Ciudadanos i PP reclamen dia rere dia, per assegurar-se el suport de l’extrema dreta Vox (que vol abrogar la llei contra la violència masclista) una suspensió de 10 anys de l’autonomia, tancament de les teles autonòmiques, control de la policia i de l’escola, en un ambient de degradació democràtica i de revifalla desacomplexada dels principis del franquisme. El prior (falangista) del Valle de los Caídos refusa al govern espanyol l’accés a la tomba de Franco per l’exhumació decidida pel govern espanyol. El tribunal de Navarra deixa en llibertat els 5 violadors de la Manada condemnats solament per « abús sexual ». Dos anys de presó i una multa de dotze mil euros és la pena que demanen als cineastes Carolina Martínez i Clemente Bernad per haver col·locat una càmera en una església durant una missa celebrada per la Hermandad de los Caballeros Voluntarios de la Cruz, un grup ultracatòlic fundat el 1939 per requetès ex-combatents franquistes. Els acusen d’un delicte de revelació de secrets malgrat tenir el permís de l’ajuntament. Els advocats de la Tamara Carrasco denuncien el seu confinament indefinit. Inicialment acusada de terrorisme i rebel·lió per manifestar en una barrera de peatge, el tribunal de Madrid la va empresonar abans de l’assignar a residència. Al cap d’un any, l’acusació ha estat canviada per desordre públic però sense treure el seu confinament i el tribunal de Madrid s’ha declarat incompetent per jutjar-la sense que, contràriament a la llei, anomeni quin atre tribunal és competent per continuar el procediment. Ningú per ara és doncs encarregat del seu cas, però se manté indefinidament la seua assignació a residència. Mesures preventives desproporcionades, acusacions mentideres i infundades, violació del dret de la defensa, tot denunciat per la defensa que explica que forma part de l’estratègia de repressió destinada a espantar i fer callar els independentistes.

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer