Le Peuple breton Magazine Dossiers, analyses, portraits, chroniques… L'actualité vue de Bretagne !
Amb la reunió del consell de ministre divendres 21 de desembre a Catalunya, Pedro Sanchez ha volgut mostrar que Barcelona era ciutat d’Espanya, que s’hi podia reunir com en territori conquerit i que el govern espanyol era a la iniciativa del diàleg amb els independentistes.
Malauradament tot Catalunya va ser el teatre de mobilitzacions, el seu passatge a Barcelona va necessitar posar el centre de la ciutat en estat de setge amb un dispositiu de 8 000 policies, i la pseudo proposta de diàleg i de mà estesa s’ha limitat a imposar un canvi de nom a l’aeroport de Barcelona i a declarar « la restitució de la dignitat de Companys com a president de la Generalitat » però sense decidir l’anul·lació del procés que li van fer els franquistes abans d’afusellar-lo. Uns anuncis titllats de « cosmètics » pels catalans.
Catalunya mobilitzada i bloquejada
Com a protesta contra la presència de l’indesitjable consell de ministres i per expressar el descontentament un any després de les eleccions autonòmiques manipulades (però perdudes) per Madrid i per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, unes 80 000 persones van manifestar a Barcelona el 21 de desembre, i tot el dia milers de CDR (Comitès de defensa de la república), associacions, sindicats, partits van participar arreu de Catalunya a manifestacions i bloqueigs. Malgrat les provocacions i anuncis catastrofistes dels espanyolistes que predeien violències i destorbs de l’ordre públic, la jornada se va desenvolupar amb calma (solament una desena d’interpel·lacions, una trentena de contusionats i cap dany material). El dissabte 22, fins i tot el moviment de les armilles grogues de Catalunya Nord se va solidaritzar amb els sud-catalans i els presos polítics loquejant la frontera.
La proposta de diàleg, sense resposta
A l’ocasió de la presència dels ministres espanyols, els catalans van forçar, malgrat la reticènia de Madrid, dijous 20 de desembre una reunió entre els dos presidents i els vicepresidents. Àmpliament denunciada per l’oposició el líder del PP, Pablo Casado com « l’inici de la negociació per la ruptura d’Espanya » i la traïció de Sanchez amb una entesa amb els independentistes, la trobada ha permès al govern català de plantejar a Pedro Sanchez 21 mesures « d’acord democràtic » per entaular el diàleg. Torra també va demanar la constitució d’una comissió de mediació ; no ha obtingut cap resposta de Sanchez. Mentre la premsa catalana remarcava una tímida i fràgil perspectiva de diàleg i esmentava (Puigdemont) una « cimera bilateral » entre les dues autoritats, la premsa espanyola acusava Sanchez de « rendir-se als independentistes » en un to sempre incendiari parlant « d’humiliació » del govern espanyol.
Un segon Nadal a la presó sense procés per als presos polítics
El Nadal que ha seguit la setmana de mobilitzacions, el segon per als presos polítics que encara no han estat jutjats, ha generat més mostres de solidaritat. El president de la Generalitat Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès van visitar-los a la presó, mentre ràdios locals feien un programa especial « Nadal a la presó » amb els familiars, suports i amics per acompanyar els empresonats el dia de Nadal. Al mateix temps milers de catalans se van aplegar davant les presons per cantar cants nadalencs i continuar d’exigir llur llibertat. També continuen de ser denunciada la « vergonya de la justícia espanyola » a fora d’Espanya (moció unànima del Consell departamental de Catalunya Nord, del consell de la facultat d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà…) que manté en detenció els líders polítics catalans pacífics més d’un any sense judici. El dia abans, el president català també va visitar Tamara Carrasco, membre d’un CDR acusada de terrorisme i rebel·lió (per haver aixecat barreres de peatges durant una manifestació) i assignada a residència des de fa més d’un any sense ser jutjada.
Torra respon al discurs partidista del rei
El president Torra va contestar dimarts 25 al missatge nadalenc del rei que va tornar a exigir el respecte de la Constitució, aliniant-se sobre les posicions intransigents i antidiàleg del govern espanyol. Quim Torra va declarar que « el problema a Catalunya no és de convivència ni de constitució sinó de democràcia i de justícia ; el rei personifica la incapacitat crònica espanyola de fer cap proposta política a Catalunya ». Els sols fets queden sempre les decisions dels tribunals : dimarts 18 de desembre, se va obrir la primera audiència del procés contra els independentistes. La defensa va denuncia la violació flagrant i reiterada dels drets de la defensa i va demanar que siguin jutjats a Catalunya. Tot va ser rebutjat pel tribunal que qualifica les acusacions « d’atemptats greus contra Espanya » i al·leguen que hi va haver violència. Al pla judicial, es va aprendre la mateixa setmana que la justícia ordenava la detenció d’un secretari de l’associació ANC per haver protestat contra la presència del jutge Llarena a Catalunya.
Fi de la vaga de fam
Al cap de més de 20 dies, els quatre ministres catalans en vaga de fam van acabar llur protesta després que el Tribunal constitucional (TC) comencés finalment d’examinar els seus recursos i rebutjant-los), el que els permetrà d’iniciar els seus procediments davant del Tribunal europeu de drets humans. El TC del seu costat va confirmar la suspensió de la funció de diputat dels exministres empresonats i exiliats i del president Puigdemont, tot i no ser jutjats i beneficiar dels seus drets polítics. El TC no se vol pronunciar sobre el fons ; la mesura ha permès segons la voluntat del PP de « decapitar el món polític independentista » abans de les eleccions forçades de 2017. El TC també ha tornat a refusar la llibertat des polítics i el jutge Pablo Llarena ha tornat a refusar la llibertat de Jordi Sànchez per poder participar a la campanya electoral per les europees (és n°2 a la llista de Junts per Catalunya) amb el motiu que « podria impulsar mobilitzacions publiques violentes » ; diu que ser empresonat no priva de participar a les eleccions i ser elegit. S’ha comunicat que els tribunals reclamarien 90 milions d’euros a Puigdemont pel cost del referèndum, incloent-hi el desplaçament dels milers de policies espanyols.
