Le Peuple breton Magazine Dossiers, analyses, portraits, chroniques… L'actualité vue de Bretagne !
En el context preelectoral (les europees i les municipals de la primavera 2019), els partits espanyolistes continuen de refusar qualsevol diàleg sobre la qüestió d’un referèndum autoritzat, de la independència o de l’alliberament dels presos polítics als independentistes catalans.
El president de Catalunya Quim Torra ha reunit aqueixa setmana (a partir del divendres 16 de novembre) una « taula de dàleg » per intercanviar amb els partits i intentar lligar enteses tant en una perspectiva intern entre aliats independentistes (ERC i la CUP), com amb els altres partits de Catalunya, amb l’objectiu de concretar estratègies comunes cap al reconeixement de la república i eixamplar els suports a la política de la Generalitat. En particular, les discussions porten amb els Comuns (Podemos a Catalunya) sobre els pressupostos 2019, tant de la Generalitat com de l’Estat, i la recerca d’un solució al bloqueig institucional i judicial. L’esquerra anti-sistema, però, favorable a un referèndum, és reticent a sostenir la Generalitat tant com ERC i PDeCat refusen de votar pels pressupostos dels socialistes a Madrid. Per altre band, la « taula de diàleg » de Torra és limitada pel refús de participar de la CUP (que s’aïlla en una posició anticapitalista i determinada solament per la « desobediència ») i pel rebuig del PP i de Ciudadanos a discutir amb els independentistes. Aquesta mateixa setmana, el president del PP espanyol, Casado, ha demanat la il·legalització de tots els partits indepentistes i Ciudadanos reclama una llei per reprimir penalment els que porten llaços grocs.
Els socialistes amenacen amb sentències dures
Quant als socialistes catalans, continuen lligant les reivindicacions independentistes amb la repressió judicial. Miquel Iceta del PSC ha aconsellat de renunciar a la independència per evitar condemnes dres contra els polítics empresonats. El mateix Pedro Sanchez al Congrés ha evocat el « suposat poble català » confirmant que continua denegant qualsevol forma de reconeixement dels sobiranistes catalans, que no compta negociar res encara que no pugui aprovar els pressupostos 2019 i que s’encamina cap a una prorrogació dels pressupostos de Rajoy. La sola idea dels socialistes és de proposar un nou estatut d’autonomia millorat, idea immediatament rebutjada pel president Torra per ser caducada i ja experimentada (la reforma de l’estatut de 2006 ha conduït precisament a un impasse després de ser retallat per Madrid malgrat haver estat aprovat en referèndum).
Col·lusió de l’extrema-dreta amb policies i jutges
Cada dia més apareixen senyals de col·lusió entre la policia espanyola, els jutges i l’extrema-dreta. La policia catalana ha informat de la presència comprovada de policies dins manifestacions extremistes. També la justícia no ha considerat « terrorisme » el projecte d’atemptat contra el president espanyol per un militant franquista fortament armat (detingut per la policia catalana), al mateix temps que se publicava la seua foto amb comandaments de la policia a l’ocasió d’una decoració per l’associació Amigos de la Guardia Civil. En canvi, una acció contra la casa del jutge Pablo Llarena a Catalunya (militants de Arran han pintat de groc l’entrada) ha estat comparada per la justícia a les persecussions nazis contra els jueus. Els jutges instructors contra l’independentisme han assimilat del seu costat l’eslògan de la Guerra civil « No pasaran ! » utilitzat per independentistes a una crida a la violència perquè se considera una « appel·lació a la determinació mostrada en la guerra del 1936 ».
Converses a Waterloo
A pla polític, el president a l’exili Carles Puigdemont, des la Casa de la República de Waterloo, ha continuat els contactes, les converses i intervencions mediàtiques amb els objectius de treballar a la projecció de la qüestió catalana i de contribuir a cohesionar l’acció del govern independentista, sobre fons de discussions per preparar les eleccions. Dimecres 14 de novembre rebia el vice-president (ERC) del govern català, Pere Aragonès per reflexionar a estratègies d’unitat per les eleccions europees i municipals de 2019. Puigdemont ha evocat una candidatura comuna dels tres partits independentistes a les europees, idea ràpidament descartada pels seus aliats. Puigdemont també ha precisat que espera de tenir un milió d’adhesions al Consell de la República per posar-lo en funcionament.
La represió judicial continua
Al front dels procediments judicials, continua la mateixa línia dura de la repressió. El Tribunal de comptes ha condemnat –de manera prou incomprensible– l’ex-president català Artur Mas i els seus ministres, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs a pagar 5 milions d’euros per haver organitzat la consulta ciutadana del 9 de novembre 2014 sobre la independència, malgrat que el primer procés els havia relaxat de l’acusació de malversació. S’han sabut precisions sobre els testimonis citats per l’acusació en els processos que s’obriran aviat : el 80 % són policies. A Barcelona, diferents tribunals estan interrogant policies per les violències durant el referèndum ; comencen a reconèixer (sense dir qui era) que hi havia un comandament i una coordinació dels dispositius. Uns quants van declarar que els cops eren « procediments individuals per prevenir violència » i que la sang a la cara dels votants « podia ser pintura vermella ».
