Espanya demana fins a 25 anys de presó contra els polítics independentistes

 

Més enllà de les noves ordinàries del dia a dia de l’actualitat política catalana, encara que sigui força regular i atapeïda, les informacions i esdeveniments són marcats des de divendres pel cop de puny que ha representat l’anunci de les acusacions contra els independentistes empresonats des de fa un any en presó preventiva : 22 inculpats, fins a 25 anys de presó demanats, centenars de millers d’euros de multes, acusacions de rebel·lió, sedició, malversació, desobediència, més de 200 anys de presó totes penes addicionades.

Una indignació màxima a Catalunya que ho llegeix com una enorma bufetada a la democràcia i un trencament definitiu amb Espanya. Els comentaris oscil·len entre incredulitat i ràbia. Les interrogacions són si els tribunals espanyols actuen guiats per pura venjança o seguint els principis de la justícia franquista, o totes dues coses alhora.

Procediments dignes de la justícia turca en plena UE

Les declaracions dels catalans no tenen prou qualificatius per denunciar el caràcter inèdit, inversemblant i inconcebible de l’acusació. Els màxims responsables polítics i socials de Catalunya s’han expressat als mitjans informatius, així com juristes i periodistes i les xarxes socials bullen de comentaris més durs els uns que els altres. « Veritable paròdia de justícia » (Pere Aragonès, vice-president català), « odi i agressivitat de l’acte d’acusació del tribunal » (advocat de la defensa), « Sanchez còmplice de la repressió política » i « el poble de Catalunya retira el suport als socialistes i no votarà els pressupostos » (el president català Quim Torra), « desproporcionat, injustificat, desmesurat i voluntat de venjança » segons els Comuns, « penes màximes », « acusacions de guerra civil » (advocat Gonzalo Boyer), « acusacions indignes », « despropòsit absolut’ (Alonso Cuevillas, advocat), « acusació penal demencial’, « ens trobaran alçats » (Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC), « acusacions sense cap prova perquè pensen que no en tenen menester » (advocats de la defensa), « 25 anys per votar i 9 anys per violar ; uns salvatges » (Gabriel Rufian, diputat d’ERC a Madrid). Les concentracions i manifestacions davant les presons s’han multiplicat i atreuen cada cop més gent (unes 15 000 persones davant de la presó de Lledoners). El president català ha acusat l’estat espanyol « d’haver robat anys de vida a persones innocents i honorables ».

Processos de Moscou

Mitjans de comunicació, xarxes socials i advocats no paren les reaccions que comparen la justícia espanyola als pitjors exemples, expressen un rebuig contundent als tribunals i a Espanya, i diuen la indignació general i massiva que provoquen. Algunes expressions que se troben : « desproporció entre acusacions i la realitat », « fora la justícia espanyola ! », « la repressió no ens farà renunciar a la independència », « no renunciarem a res perquè ens ho volen prendre tot », « us volem en un banc d’acusats » (Rufian als « carcellers »), « la democràcia al tribunal », « vergonya », « l’autèntica natura d’Espanya », « acusacions sense cap prova perquè pensen que no en tenen menester » (advocats de la defensa), « el franquisme encara és viu », « escarmentar és una gran estupidesa i és el que tria l’estat espanyol », (Esther Vera, diari Ara), « justícia com en temps d’en Franco » (premsa alemanya), « la justícia espanyola ha perdut el nord », « la invenció de la violència per condemnar els independentistes », « acusació tècnicament errònia » (magistrats espanyols).

Europa còmplice ?

Més enllà de les denúncies de les greus irregularitats (les acusacions han arribat a la premsa sense que els advocats de la defensa encara en disposin…), veus comencen a alçar-se per qüestionar el paper d’Europa. Entre altres el president exiliat Carles Puigdemont ha comentat que « Europa no es pot fer còmplice d’aquest abús amb el seu silenci ». Divendres 2 després de l’anunci de les penes demanades 1 any just després de la incarceració de Junqueras i Forn, els anomenats Hackers per la República han atacat i piratejat els webs de la justícia espanyola i del partit d’extrema-dreta Vox. Del seu costat les entitats cíviques independentistes a les quals pertanyen Jordi Cuixart i Jordi Sànchez qualifiquen d’« extremament greu » l’estratègia de l’Estat i criden a una mobilització unitària.

Irresponsabilitat judicial i política

No es veu amb una tal escalada en la repressió politico-judicial com hi podria haver una solució a la crisi a la qual s’encara l’estat espanyol. El govern de Sanchez sense pressupostos ni suport parlamentari suficient podria caure i precipitar el país en eleccions generals al moment en què dreta i extrema-dreta guanyen terreny i expressen cada cop més clar llurs objectius gitant oli sobre el foc : el PP qualificava dijous al congrés espanyol la tele catalana de mitjà de propaganda i les escoles catalanes de madrasses, mentre Ciudadanos inventen una societat catalana dividida, radical i violent i a la vora de l’enfrontament civil, en la mateixa línia que les acusacions delirants i la ficció inventada per descriure el referendum català dels jutges espanyols. La mateixa justícia que ha inclòs dins els acusats per rebel·lió el major i tot el comandament de la policia catalana. La mateixa setmana que s’aprèn que Espanya refusa de signar un protocol del Tribunal de drets humans d’Estrasburg per garantir l’aplicació dels drets humans… i que el tribunal de Badalona inculpa per « desobediència » tres elegits municipals que van obrir l’ajuntament i atendre ciutadans el dia 12 d’octubre dia de festa nacional espanyola.

Consell per la República

El tro desencadenat pels jutges espanyols ha coincidit aquesta mateixa setmana amb la presentació oficial (pel govern català) a Barcelona i a Brussel·les pels polítics a l’exili, del Consell per la República que la primera setmana ja compta més de 22 000 ciutadans inscrits. El Consell, en forma de fundació privada, té com a missió : la institucionalització de la República, la defensa de la radicalitat democràtica, desenvolupar la tecnologia al servei de la política, la mobilització i internacionalització de la causa catalana ; el 8 de desembre a Brussel·les tindrà lloc una assemblea dels partits sobiranistes. A Brussel·les igualment el cantant balear Valtònyc exiliat per escapar a la presó ha presentat una queixa contra Espanya davant del tribunal de drets humans per violació de la llibertat d’expressió. Mentre els tribunals europeus han descartat clarament les acusacions de violències contra els exiliats catalans i dubten de la regularitat dels procediments judicials, el sistema judicial espanyol (amb el suport de l’aparell polític de l’Estat) sembla enfonsar-se dins els disfuncionaments democràtics, alimenten la inestabilitat institucional i contribueixen a les derives nacionalistes ultradretanes inquietants que es fan dia a tot arreu d’Europa en el silenci de la UE.