Un any després de la proclamació de la República : « Espanya mai se retirarà de Catalunya pacíficament »

Un any després de la proclamació de la República catalana al Parlament de Catalunya (27 d’octubre de 2017), la crisi institucional queda en oberta i sense resoldre ni sense proposta espanyola més enllà de la repressió judicial i les amenaces d’intervencions militars.

L’exministre d’Afers estrangers del govern del PP, José Manuel García-Margallo declarava aqueixa setmana a Catalunya Ràdio que « Espanya mai se retirarà de Catalunya pacíficament ». Confirmava així les informacions que surten darrerament al comptagotes segons les quals les decisions del govern de Puigdemont ara fa un any havien estat motivades per la perspectiva d’una intervenció violent, armada, de l’Estat espanyol. La proclamació ha estat commemorada per la Generalitat amb un vídeo i un discurs institucional del president. Quim Torra hi ha indicat que « no hi haurà pas cap marxa enrere i que no se ne negociarà res a canvi de la democràcia, de les llibertats i dels drets civils dels catalans ». Dies abans havia declarat que qualsevol sentència judicial que no sigui absolució i arxivament no serà acceptada i que la societat i les institucions catalanes hi respondran amb la mateixa determinació i força que els 1er i 3 d’octubre passat. Els independentistes han tornat a qualificar de « farsa i d’infàmia » els processos contra els polítics catalans.

Obertura dels processos

Les declaracions han seguit l’anunci pel Tribunal Suprem divendres 26 d’octubre de l’obertura dels processos contra 18 polítics independentistes amb les màximes inculpacions i refusant els més de 300 recursos, demandes i documents de la defensa (al mateix temps que els jutges accepten les acusacions del partit d’extrema dreta Vox). La premsa britànica (el Sunday Times) ha explicat aquesta mateixa setmana la « injustícia » de l’empresonament de Jordi Cuixart, el president de l’Òmnium Cultural, detingut el 16 d’octubre 2017 acusat de « rebel·lió » per organitzar manifestacions pacifistes. També el diari de Perpinyà L’Indépendant l’ha anat a entrevistar a la presó (i ha publicat per primer cop articles en català). En l’àmbit judicial també el tribunal de Barcelona ha inculpat aquest divendres 26 d’octubre els 5 síndics de la comissió electoral del referèndum i els tradueix al tribunal per « desobediència i usurpació de funcions », demanant 2 anys i mig de presó. Els presidents Torra i Puigdemont demanaven en un article de Newsweek una mediació interncional per solucionar la crisi.

Preparació de noves ofensives polítiques

Al pla polític, diverses iniciatives s’estan preparant a mesura que ens apropem dels processos i per reprendre la iniciativa cap a obtenir el reconeixement de la república proclamada fa un any. L’exministre català de Sanitat, Toni Comín, exiliat a Bèlgica, ha fet una crida perquè s’organitzin vagues generals llargues. Aquest dissabte 27, s’ha llençat la fundació de la Crida Nacional per la República, nou moviment promogut per Puigdemont que vol aplegar totes les sensibilitats independentistes (malgrat les reticències del seu partit PDeCat i el refús d’ERC i de la CUP de participar-hi). Dimarts 23 d’octubre, s’ha presentat el Consell assessor per al fòrum del procés constituent presidit per Lluís Llach i encarregat d’impulsar el debat de la societat que desembocarà en la redacció de la constitució de la república catalana. A Bèlgica, Carles Puigdemont i els ministres exiliats han presentat el Consell de la República i inviten els partits i associacions independentistes a Brussel·les per coordinar l’acció política de les properes setmanes i per encarar les properes eleccions (municipals i europees de 2019 i les eventuals espanyoles si cau el govern socialista de Sanchez). En cas que les Corts espanyoles no puguin aprovar pressupost 2019 –els independentistes continuen ferms en la negació de donar suport si els socialistes no obren el diàleg sobre l’autodeterminació i no renuncien a la línia repressiva contra els presos polítics– podria produir-se una acceleració i un canvi en el paisatge polític espanyol amb la convocació d’eleccions generals, en un context de major inestabilitat. A Catalunya, diversos sectors polítics més « catalanistes » dins dels PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) i dels Comuns (branca catalana de Podemos) s’han començat de distanciar dels seus partits manifestant així la seua impaciència i incomoditat davant d’una posició espanyolista repressiva i tancada al diàleg amb Catalunya.

I mentrestant…

Altres mostres de l’hostilitat dels espanyolistes envers el moviment independentista aqueixa setmana, són la decisió del govern socialista de presentar un recurs contra la reprovació del rei i de la monarquia pel Parlament de Catalunya malgrat l’avís contrari del Consell d’Estat. Al Parlament europeu és el partit Ciudadanos que va fer expulsar el partit de Puigdemont –el PDeCat – de l’ALDE, el grup liberal. La pressió de les entitats cíviques independentistes també se fa més intensa : l’ANC crida el govern català a publicar al diari oficial la proclamació de la república. Des de les presons i de l’exili, surten testimonis cada cop més precisos i punyents de la situació : Carles Puigdemont n’està a la 2a edició (en català) del seu llibre La crise catalane. Une opportunité pour l’Europe, conversant amb el periodista belga Olivier Mouton (éditions Racine), i l’exministre d’Interior Joaquim Forn publica en un emotiu Escrits de presó el dia a dia de la seua incarceració de novembre a juliol.