Entre desobediència i punt mort : les institucions catalanes en un equilibri delicat

La reunió fallida del Parlament de Catalunya dimarts 2 d’octubre va posar en evidència el delicat equilibri en el qual se troben les institucions catalanes per avançar cap a la independència efectiva de la república proclamada el 27 d’octubre 2017. Preses dins la tenalla entre les amenaces de noves intervencions per la força (suspensió de l’autonomia i detenció dels polítics) del govern espanyol i les manifestacions populars de desobediència civil i de ruptura unilateral amb Espanya, les autoritats catalanes encara no arriben a trobar el camí per fer compatible la fidelitat anunciada al mandat dels ciutadans i la preservació de les institucions (Generalitat, municipis) que significa respectar la submissió al poder de l’Estat.

La tensió entre els dos principals partits independentistes al govern –ERC i Junts per Catalunya– se va traduir la setmana passada per unes negociacions maratonianes obligades per preservar la continuïtat de l’aliança i de la legislatura en curs. Divendres 5 d’octubre se van reunir el president Torra (JxC) i el vicepresident Pere Aragonès (ERC) per garantir « la continuïtat del govern fins a la fi dels processos polítics ». La reunió del Parlament se va suspendre fins a la setmana següent i l’acord trobat entre els dos partenaris ha permès d’evitar la crisi, amb una solució –provisional– : d’un costat el Parlament refusa l’ordre de suspensió dels diputats empresonats i exiliats del jutge Pablo Llarena però al mateix temps els demana de delegar formalment el seu vot a elegits no inculpats. El que finalment hauran de fer (ERC hi ha estat favorable mentre JxC no ho vol concretar amb la signatura de cap document). Carles Puigdemont per exemple refusa de demanar per escrit la delegació del seu vot invocant que gaudeix de tots els seus drets de diputat i que ja els està exercint a través d’altres elegits del Parlament.

La societat catalana davant d’aqueixa situació de desacord mostra la seua impaciència i molèstia criticant els polítics desunits quan els que tenen més pressa (entitats civils i la CUP) reclamen fets concrets i defensen que no cal sotmetre’s més a les amenaces espanyoles. El panorama és tan més complicat que no hi ha gaire solució per ara entre garantir el funcionament de les institucions autonòmiques (espanyoles doncs) i trencar relacions amb l’Estat i assumir formalment la república provocant automàticament noves persecussions judicials i la presa de poder directe de la gestió de Catalunya per Madrid. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie ha demanat un pla per fer efectiva la república i que els polítics que no ho puguin fer que dimiteixin.

Madrid torna a amenaçar amb repressió

El govern espanyol del seu costat, ha tornat a amenaçar directament i immediatament : si el president de la Generalitat o el Parlament prenen decisions contràries a la constitució, els govern de Pedro Sanchez no hesitarà a tornar a reprimir. Davant d’aquest dilema, ERC és més dins la perspectiva de canviar de full de ruta i d’estratègia (considerant el llarg termini i més pragmatisme, el que implica sotmetre’s a les institucions espanyoles) quan la CUP i Junts per Catalunya ells són favorable a encarar-se frontalment amb Espanya amb una ruptura encara que comporti la repressió automàtica (afavorir el curt termini i una posició més idealista i simòblica). Els socialistes segueixen pressionats per la dreta (PP i Ciudadanos) que reclamen contínuament una suspensió de l’autonomia encara més dura. Aqueixa setmana han demanat formalment al Senat un debat sobre els « presos polítics » per impedir per llei d’indultar els condemnats per rebel·lió. L’extrema dreta (Vox) afegeix més tensió portant el Parlament català al tribunal a cada decisió independentista.

L’ultimàtum de Torra

El president català va sorprendre dimarts 3 d’octubre llançant un ultimàtum al govern espanyol : o abans d’un mes autoritza un referèndum vinculant o serà acabat el suport dels independentistes als socialistes. Implicaria anar a eleccions generals. La resposta de Madrid va ser immediata : no hi haurà cap referèndum i no negociarà res. La portaveu del govern espanyol Isabel Celaá va evocar fins i tot la possibilitat d’uns suspensió indefinida de l’autonomia. I els socialistes van confirmar la decoració d’Enric Millo (del PP) que va dirigir la repressió a Catalunya durant la suspensió de l’autonomia. Torra va anar encara més lluny (els espanyolistes l’acusen d’atiar el conflicte) advertint que qualsevol condemna dels independentistes legitimarà la independència i que ningú, ni el poble ni ell mateix, acceptarà una sentència desfavorable. Ha anunciat que els processos constituiran una nova oportunitat per concretar l’autodeterminació.

Immensa manifestació en record del referèndum

Els esdeveniments a Catalunya tendeixen a precipitar-se i s’encadenen notícies accelerades. El dilluns 1er d’octubre el record del referèndum d’independència de l’any anterior, unes 200 000 persones van manifestar pels carrers de Barcelona i centenars d’altres mobilitzacions van tenir lloc a tot el país (talls de TGV, de carreteres i autopistes, manifestació contra la borsa i els poders econòmics, vaga dels estudiants i liceans, ocupació de les portes del Parlament, obertura de les escoles, desfilades, actes simbòlic, a la crida dels CDR i entitats independentistes. Els crits dels manifestants són sempre clars i determinats : « Referèndum : vam votar, vam guanyar ! » i « Els carrers seran sempre nostres ! », exigint als polítics l’aplicació del resultat del referèndum.

Més testimonis de la repressió

Al cap d’un any, els mèdies catalans van aprofitar l’ocasió per difondre noves imatges, reportatges i nombrosos testimonis de la violenta repressió policial. Un llarg reportatge al portal Vilaweb també va explicar com a Catalunya Nord va fer possible el referèndum la col·laboració clandestina directa de desenes de persones al nord de la frontera francesa. Molts testimoniatges posen en evidència el xoc que van ressentir els catalans per la repressió i mostra del traume i trencament definitiu amb Espanya que s’ha operat en els esperits.

Al front judicial

Se repeteixen els refusos de llibertat per als presos polítics : aquesta setmana Montserrat Bassa que ho ha après per la premsa… I Roger Rull que ha denunciat que els magistrats se vanten de retardar els recursos dels presos davat del tribunal europeu. El govern català s’ha constituït com a acusació popular dins tots els processos contra independentistes. El balanç fet públic per les autoritats catalanes han enunciat que la repressió espanyola del 1er d’octubre i dies posteriors s’havia xifrat en 50 intervencions contra la premsa, l’obertura de correus privats i el bloqueig d’enviaments a Correus i empreses privades, 712 batlles amb procediments judicials per col·laborar amb el referèndum, el tancament de 140 webs (i la paràlisi de tot el domini « .cat ») i d’aplicacions sospitades de relació amb el referèndum, 1 066 ferits, 68 equipaments públics deteriorats per la policia. Finalment els mèdies també han fet públic que el govern espanyol havia retirat miliards d’euros dels bancs catalans (Caixa i Banc de Sabadell) per forçar-los a treure llur seu social de Catalunya.