Accueil / Lec'h / Etrebroadel / Manifestació provocativa de policies espanyols i de l’extrema dreta a Barcelona

Manifestació provocativa de policies espanyols i de l’extrema dreta a Barcelona

L’actualitat de la setmana és marcada per la manifestació de policies espanyols i grups d’extrema dreta que el govern català ha deixat desfilar dissabte 29 de setembre pels carrers centrics de Barcelona.

La manifestació que va reunir poca gent –unes 2 000 persones, entre les suals molta gent vinguda de fora de Catalunya en autocar– va reeixir això sí a provocar la reacció dels catalans –unes 6 000 persones– que tot el dia van concentrar-se entorn dels espanyolistes demostrant rebuig i indignació. El ministre d’Interior català, Miquel Buch, va ser criticat per la gestió dicutible de la jornada, pel fet que la manifestació extremista no va ser prohibida, ni enquadrada, i que la policia catalana va carregar contra manifestants independentistes i antifeixistes ocasionant uns 14 ferits lleus i 6 detencions. La manifestació oficialment era per reivindicar augments de salari però amb les seues declaracions, els organitzadors indicaven que havien vingut « per retre homenatge als col·legues que havien intervingut a Catalunya l’any d’abans ».

La manifestació fins i tot va rebre crítiques de diversos sindicats de policia espanyols que la qualificaven de « populista i inoportuna ». Era convocada per Jusapol, un sindicat de policies i guàrdies civils, i hi van participar les entitats d’extrema dreta i antiindependentistes Vox, Societat Civil Catalana i alguns elegits de Ciudadanos o l’exdelegada del govern espanyol a Barcelona. No van faltar els saluts feixistes amb braços alçats i els crits de « Español ! Español ! Español ! », « Separatistas ! Golpistas ! ». L’operació de l’extrema dreta va aconseguir de generar imatges de tensió i enfrontaments entre independentistes i policia, immediatament utilitzades per la premsa espanyola per desmentir el pacifisme del moviment independentista. L’ABC, el diari de dreta madrileny, titulava « L’independentisme perd el control dels seus gossos ». En canvi, els mitjans catalans subratllaven el fracàs dels extremistes a passejar-se impunament i la resposta immediata de la societat catalana que va enfrontar-se a la provocació. Els contramanifestants, cridats per l’ANC, la CUP, els CDR, l’Observatori de la Catalanofòbia i Bombers per la República, van acompanyar la desfilada espanyolista amb xiulets i crits de « 1er octubre, ni oblit, ni perdó ! », « No passareu ! », « Independència ! ».

Tensió en augment en esperant l’octubre

Al cap d’un any de l’octubre català (referèndum d’independència i repressió espanyola el 1er, , declaració de la república el 6 i el 27, suspensió de l’autonomia, empresonament dels líders i del govern català, exili del president els dies següents) i quan s’apropa l’obertura dels processos polítics, la tensió està pujant tant en la societat catalana com entre els polítics espanyols. Els socialistes sense majoria a les Corts, en efecte són sempre presos entre les exigències de dialogar i alliberar els presos dels independentistes i les crítiques virulents de la dreta Ciudadanos i PP) i no saben si podran acabar la legislatura o si s’hauran d’organitzar eleccions generals anticipades, al mateix temps que també s’apropen en 2019 les municipals i les europees. Els polítics i la societat catalana del seu costat són ben decidits a recordar els fets de l’octubre 2017 amb manifestacions, vagues i actuacions seguint el lema « Ni un pas enrere ! ».

El Parlament maniobra contra la suspensió dels diputats

ERC i Junts per Catalunya del seu costat han anunciat un acord per evitar la suspensió dels diputats empresonats i exiliats pel jutge instructor Pablo Llarena (suspensió decidida sense base legal). Votaran el refús de la suspensió (esperen tenir el suport de la CUP) pel Parlament i la possibilitats pels diputats de delegar els seu vot. Els espanyolistes que jutgen la mesura il·legal han anunicat la seua intenció de portar-la als tribunals. Els socialistes catalans pel seu band s’han tornat a il·lustrar per culpar els polítics catalans represaliats i fent burla de la seua situació. Miquel Iceta va declara públicament que els mateixos polítics són « els responsables de la seua situació perquè no han escoltat els advertiments dels socialistes » i els demana « menys viatges (en referència a l’exili) i més intel·ligència ». Mentre que el president a l’exili Carles Puigdemont va presentar el llibre La crisi catalana i va ser rebut pel l’SPD al Parlament de Baviera, la mateixa setmana que Netflix creava el buz amb la sortida d’un film de 2h, 42 llengües, a 190 països sobre els esdeveniments independentistes i les violències espanyoles.

La candidatura espanyolista i populista de Valls

Al terreny electoral, és Manuel Valls que ha centrat l’atenció mediàtica, amb la confirmació del seu aterratge a « Espanya » com a candidat a batlle de Barcelona. Amb el tradicional discurs francès de superioritat universalista, d’atac als particularismes i de jacobinisme nacionalista, l’exprimer ministre ha volgut maquillar la seua posició política marcada per l’antiindependentisme, el suport de les elites econòmiques conservadores i els partits populistes i d’extrema dreta, presentant-se com un candidat « transversal ». La premsa catalana ho resumia amb la frase : « el llop jacobí s’ha vestit d’ovella cosmopolita » i remarcava que Valls reprenia sense escrúpol les mentides dels perjudicis a l’economia, i reivindicava per Barcelona una « obertura europea » que ja és la realitat d’una metròpoli mundial…

Al front judicial

Al front judicial, els procediments continuen desgranant el seu lot de decisions en sentit únic i partidista : manteniment de les presons preventives al cap d’un any d’instrucció pel « perill » que representen els polítics catalans, refús de la recusació dels magistrats per politització i parcialitat acusant els independentistes de voler « perjudicar l’honorabilitat de la justícia espanyola » (sic), continuació dels procediments judicials contra més de 700 batlles catalans (malgrat la fi del termini legal d’enquesta), refús d’obrir una enquesta sobre els jutges espanyols que insulten els independentistes en fòrums públics, refús de la llibertat de Jordi Cuixart, continuació de les manifestacions de suport entorn de les presons catalanes. S’ha après també que ara són 24 els policies espanyols enquestats pel tribunal per les violències del 1er d’octubre.

Incident diplomàtic amb Bèlgica

Al pla diplomàtic, el ministre d’Exteriors espanyol, José Borrell, ha provocat un nou incident amb Bèlgica, convocant l’ambaixador belga a Madrid per queixar-se d’una carta del president del Parlament de Flandes Jan Peumans a la seua homòloga empresonada del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell on denuncia el seu « empresonament inacceptable ». El president flamanc va contestar ràpidament que « ningú no li ha de dir el que ha de fer ».

 

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer