Le Peuple breton Magazine Dossiers, analyses, portraits, chroniques… L'actualité vue de Bretagne !
La premsa catalana s’ha centrat aqueixa setmana a comentar el desembarcament possible de Manuel Valls, la divulgació dels missatges d’insult dels jutges espanyols contra els independentistes i l’enrenou provocat per l’evocació per part de la delegada del govern espanyol a Catalunya de la perspectiva d’un indult dels presos polítics.
L’eventualitat de la presència de l’exprimer ministre francès a les eleccions municipals de la primavera que ve a Barcelona continua d’alimentar sorpesa, debats, indignació, incredulitat. Dimarts 25 de setembre Valls hauria de fer oficial la seua decisió de presentar-se com a candidat per ser batlle de la capital catalana. I si la seua candidatura provoca tantes reaccions no és tant pel fet de la importància del personatge polític de primer pla sinó pel seu recorregut. Nascut a Barcelona, de família catalana, va començar la seua carrera política amb els socialistes, per convertir-se al centre dreta macronista i acabar la seua deriva, militant amb l’extrema dreta espanyolista anticatalana… Des de la tardor de 2017 (campanya i organització del referèndum i posterior repressió espanyola), Valls va fer costat en tot moment als partits de l’extrema dreta espanyolista que des dels populistes de Ciudadanos, fins als grupuscles de més clara obediència franquista com Vox, passant per la plataforma Societat Civil Catalana fan croada contra l’independentisme. Valls també fa contactes amb els medis econòmics dretans (hostils a la independència) i amb socialistes (els que resten són els més jacobins i espanyolistes).
Els jutges espanyols insulten els independentistes en tota impunitat
El món político-mediàtic català també ha estat focalitzat per les revelacions aqueixa setmana de missatges de magistrats que difonen insults contra els independentistes. Sobre un fòrum públic de la justícia espanyola, diversos jutges tracten els independentistes catalans de « nazis », « virus », « germen », « criminals », « violents » i « fills de puta » (entre altres), comparen Puigdemont a un violador i critiquen obertament l’associació Jutges per la democràcia. El president català ha exigit immediatament sanccions i la dimissió del responsable de CSPJ, mentre Pedro Sanchez reiterava la seua completa confiança en la « imparcialitat de la justícia espanyola ». Quim Torra denuncia la farsa d’un procés polític ja escrit d’avança i reitera la necessitat d’alliberar immediatament els presos polítics i acabar amb uns processos indignes i injustificats. Anonymous, davant la impunitat dels jutges, ha començat de divulgar el nom dels autors dels insults.
L’escàndol dels propòsits sobre l’indult
Els líders polítics també van reaccionar als propòsits de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera que va declarar que era partidària de l’indult dels presos catalans després de la seua condemna i a condició que en facin la demanda. Els indepedentistes van denunciar immediatament que significava una paròdia de procés en el qual les sentències ja eren decidides i que no demanarien cap gràcia perquè no són culpables de res. Del seu costat el govern espanyol desmentia ràpidament la declaració de la seua delegada mentre l’oposició (Ciudadanos, PP) protestava encandalitzada pel tractament ‘de favor’ als independentistes del qual acusen els socialistes. ERC del seu costat ha anunciat que condicionaria el vot del pressupost 2019 de Sanchez al Congrés espanyol a l’alliberament dels presos polítics. El que podria ser presagi d’una caiguda del govern socialista, d’eleccions anticipades i d’una nova crisi política a Espanya.
Manifestacions en sèrie
Al carrer, l’actualitat és el llançament d’una sèrie de manifestacions que han començat aqueixa setmana dimecres 20 de setembre amb desenes de milers de persones concentrades (amb el president de Catalunya i el govern) davant del ministeri d’Economia de la Generalitat on el mateix dia un any abans el govern espanyol havia començat la seua fase repressiva llançant la policia a ocupar i escorcollar 4 ministeris catalans, detenint 15 alts funcionaris del govern i encerclant la seu de la CUP. Els atacs provocaven les mobilitzacions espontànies de desenes de milers de catalans, manifestacions que van ser l’origen de les persecussions judicials per ‘rebel·lió’ contra els presidents de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart respectivament, detinguts a mitjan octubre i empresonats des d’aleshores sense haver estat jutjats. La temporada de les mobilitzacions hauria d’anar crescendo amb manifestacions anunciades en record de tots els esdeveniments de la tardor 2017 : referèndum, violències policials, detencions, suspensió de l’autonomia. Una plataforma ha convocat una gran marxa pel 1er d’octubre i se torna a parlar d’una vaga general per paralitzar el país. Mentrestant continuen cada setmana davant de les presons les manifestacions de suport de centenars de catalans (entre els quals gent de Catalunya Nord) amb els presos polítics.
Obrir les presons
Els presos polítics centren cada cop més els debats de la societat catalana que se comença de demanar quina actitud haurà de tenir davant de l’inici proper dels processos i les eventuals condemnes. El president català ja ha explicat que no acceptarien cap condemna dels presos. I l’advocat britànic de Clara Ponsatí, la ministra d’Educació del govern de Puigdemont exiliada a Escòssia, va començar a llançar la reivindicació que cal obrir les presons i alliberar els presos polítics (que són sota l’autoritat del govern català). La CUP (Candidatura d’Unitat Popular, esquerra anticapitalista independentista) del seu costat crida a un « un desbordament popular perquè partits i institucions trenquin amb l’Estat », i Quim Torra demana als catalans « d’encendre pacíficament el país i defensar el dret a ser lliures » els mesos vinents.
Altres noves breus
El raper mallorquí exiliat a Bèlgica Valtònyc anuncia que és probable que no pugui tornar mai a Espanya perquè han obert nous procediments judicials contra ell després de noves queixes de la Guàrdia civil contra la lletra de les seues darreres cançons ; puntualitza que de tota manera el que vol ell és tornar a Catalunya, no pas a Espanya. Manifestació anticatalana d’extrema dreta bloquejada a Barcelona per l’ocupació de la plaça Sant Jaume per manifestants independentistes espontanis. Obertura d’un procediment judicial contra TV3 per haver difusat missatges institucionals qualificat d’il·legals per fer referència al referèndum (parlaven del « dret a decidir dels ciutadans »). Junqueras i Romeva recorren al Tribunal Constitucional contra la suspensió de la seua funció de diputats ordenada sense base legal pel jutge instructor Llarena ; Puigdemont diu que únicament el Parlament de Catalunya el pot suspendre de diputat. Obertura de la delegació de la Generalitat a Alemanya. Continua(rà).
