Accueil / Lec'h / Etrebroadel / Els socialistes espanyols envien 600 policies antidisturbis a Catalunya

Els socialistes espanyols envien 600 policies antidisturbis a Catalunya

Pedro Sanchez

 L’actualitat política catalana de la setmana ha estat marcada indiscutiblement per la conferència solemna del president de Catalunya (dilluns 3 de setembre al Teatre Nacional de Catalunya i transmesa per la tele i la ràdio catalanes) en la qual ha reiterat la fermesa del compromís dels independentistes i de les institucions catalanes amb la declaració d’independència i la defensa dels presos polítics. La conferència era resposta dos dies després per la decisió del govern espanyol de seguir la mètode repressiva de Rajoy i del PP enviant a Catalunya 600 policies antidisturbis.

Pedro Sanchez continua doncs el seu exercici d’equilibrista entre pastanaga i bastó, mantenint un diàleg –de mínims– amb les institucions catalanes però amenaçant permanentment de tornar a intervenir i suspendre l’autonomia catalana.

La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha justificat l’enviament unilateral de policies a Catalunya per la necessitat de protegir els edificis de l’administració central durant les mobilitzacions massives previstes en motiu de les commemoracions de la Diada nacional de Catalunya aquest dimarts 11 de setembre i del referèndum d’independència el 1er d’octubre. El govern de la Generalitat va respondre que la policia catalana té la competència de l’ordre públic i la seguretat a Catalunya, que fa la seua feina molt professionalment i que no té menester d’ajut.

Crida del president Torra a la mobilització

La conferència pronunciada pel president Quim Torra havia despertat molta expectació pels mèdies espanyols pendents de l’eventual rectificació del full de ruta independentista. El president de la Generalitat, amb el total suport d’ERC, va confirmar la posició de les autoritats catalanes davant del govern socialista : oferta de diàleg per negociar un referèndum pactat o continuació de la materialització de la república catalana. El president català va repetir la voluntat del Parlament i del govern de tornar a posar en marxa les nombroses lleis socials anul·lades pel Tribunal constitucional i va reafirmar la demanda innegociable de deixar en llibertat els membres del govern català, la presidenta del Parlament i els líders socials i d’arxivar els procediments judicials. Va completar la demanda indicant que mai els catalans acceptaran una condemna dels presos i que en cas que se produís, se posarà a disposició del Parlament de Catalunya pel que decideixi de fer. En previsió d’una pujada de la tensió amb les manifestacions de la tardor i de l’obertura dels processos, el president Torra va cridar la societat catalana a mobilitzar-se en permanència per la república.

Més de 400 000 inscrits a la manifestació de la Diada

A un poc més de 24h de la manifestació de la Diada nacional de Catalunya convocada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural (les dues entitats cíviques que tenen els seus presidents, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, empresonats sense procés des de fa gairebé un any), més de 400 000 persones s’han inscrit com a participants per emplenar els 10 km de l’avinguda Diagonal de Barcelona. Uns 1 350 autocars han estat contractats per portar gent de fora i els organitzadors ja han venut més de 260 000 samarretes amb l’eslògan « Fem la república catalana ».

Mobilitzacions i vagues generals ?

Més enllà de la Diada nacional, els polítics catalans – el vicepresident Pere Aragonès – preveuen que sense iniciativa o proposta de Madrid, els independentistes no continuaran de donar suport als socialistes i Pedro Sanchez serà responsable que la situació s’agreugi o degeneri. Un any després de les violències policials contra els votants del referèndum i de la declaració d’independència, les entitats cíviques i les organitzacions independentistes se plantegen com concretar un moviment de mobilització permanent. S’està debatant de reiterar una vega general i un « bloqueig de país » tal com havia tingut lloc el 3 d’octubre 2017, vaga considerada il·legal per Madrid i que ha generat centenars de procediments judicials (encara en curs) contra els manifestants.

51 % favorable a la independència

Un sondeig recent del diari El Español (9/9/2018) mostra que les opinions favorables a la independència tendeixen a augmentar, amb 51,1 % per la república, un punt més que l’any passat. I el 53 % que pensa que la indpendència se concretarà aviat.

Puigdemont participava diumenge a Suïssa a la festa del poble jurassià i va rebutjar la idea de Sanchez de fer un referèndum per un nou estatut d’autonomia per Catalunya, indicant que ja s’havia fet en 2006 i que l’estatut havia estat anul·lat pel Tribunal constitucional malgrat ser aprovat en referèndum. ERC també rebutja un nou estatut i només preveu de votar per l’autodeterminació, el que refusen socialistes, PP i Ciudadanos. Dreta i populistes reclamen una nova suspensió de l’autonomia catalana i s’oposen a tot nou estatut, mentre els socialistes amenacen amb la suspensió en cas de nova « il·legalitat ».

Els presoners amb bona moral

Del costat dels presos polítics, la setmana ha estat marcada per la visita d’eurodiputats socialistes que van denunciar l’escàndol de la seua privació de llibertat i reclamat el seu alliberament. Oriol Junqueras, el vice-president del govern de Puigdemont va fer saber que en cas de condemna ell no demanaria de ser indultat perquè no és culpable de res. I Jordi Cuixart, president empresonat d’Òmnium Cultural des del 15 d’octubre 2017, va advertir que « cal assumir que hi podran haver més dirigents empresonats ». Sense sorpresa, la justícia espanyola va refusar els recursos contra els magistrats per parcialitat, la fiscal socialista manté les càrregues per ‘insurrecció violenta a Catalunya’ i els tribunals han demanat 2 anys i mig de presó contra 11 membres dels CDR (Comitè de defensa de la república) que manifestaven en defensa dels presos polítics. L’associació Advocats Europeus Demòcrates va denunciar els atacs i amenaces rebudes pels advocats dels exiliats, demanant la seua protecció. El Col·legi d’advocats de Madrid refusava d’assegurar la defensa de l’advocat de Puigdemont Boye, mentre sostenia el govern espanyol que paga 500 000 euros per defensar el jutge Llarena convocat per la justícia belga. El líder del socialistes catalans s’ha permès fins i tot d’amenaçar els presos catalans comentant que de l’actitud dels independentistes pot dependre el resultat dels processos. El president Torra va qualificar de « intolerable i indecent » aquests propòsits que « mostren la farsa dels processos contra els independentistes ».

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer