El president Torra a Prada : « aquesta vegada Catalunya guanyarà »

El president de Catalunya, Quim Torra, va declarar, a la sessió de cloenda de la 50a Universitat Catalana d’Estiu a Catalunya Nord que « aquesta vegada Catalunya guanyarà » i s’ha compromès « a fer efectiva la República ».

Els mèdies sudcatalans també han destacat del discurs del president de la Generalitat que anunciava per la tardor que l’actitud dels independentistes seria « d’acusar Espanya » per la repressió generalitzada que estan patint. Les declaracions del líder català s’emmarquen en una pre-reentrada política que prefigura un augment de la tensió les setmanes que venen entre els governs català i espanyol. L’agenda en efecte no mancarà pas de marcar l’actualitat política amb l’organització de la manifestació de la Diada l’11 de setembre, la festa nacional catalana, que mobilitza cada any milions de persones pels carrers de Barcelona, la commemoració del referèndum d’independència del 1er d’ocubre 2017 violentament reprimit per la policia espanyola, l’obertura del procés contra les irregularitats del jutge Pablo Llarena per la justícia belga i la propera obertura dels judicis contra els independentistes en presó preventiva. A més, els partits independentistes haurien de començar de qüestionar la continuïtat del seu suport parlamentari al govern de Pedro Sanchez, si en les setmanes vinents no se concreten mesures efectives de canvi de política sobre la crisi institucional. Els socialistes espanyols no disposen pas amb solament 84 diputats – sense els independentistes – de majoria a les Corts i els catalans sempre reclamen un diàleg bilateral amb el govern de l’Estat, l’arxivament de tots els casos de processaments, l’alliberament dels 9 presos polítics i el retorn dels 7 exiliats. Queda per veure per exemple si els independentistes votaran amb els socialistes espanyols per exhumar el dictador del mausoleu del Valle de los caidos en cas que, com han demanat, no s’anul·len els processos del període de la dictadura franquista. Cal recordar que Espanya sempre s’ha oposat a anul·lar el procés del president de la Generalitat Lluís Companys, detingut a França durant el seu exili i afusellat pels franquistes.

Puigdemont reprèn la seua campanya internacional

Aquest diumenge 26 d’agost l’ex-president català Carles Puigdemont ha reprès la seua activitat de sosteniment a la república catalana, participant a un col·loqui sobre Catalunya i Europa a Escòcia, convidat pel fòrum internacional Beyond Borders. Dilluns també se reuneix a Waterloo amb el president de Catalunya, Quim Torra, a la Casa de la República. És el seu primer viatge des del seu retorn a Bèlgica després que la justícia d’Alemanya refusés la seua extradició per motiu de « rebel·lió » i que la justícia espanyola retirés el seu mandat de recerca. Com a ciutadà lliure dels seus moviments se pot desplaçar a tot Europa, excepte a Espanya on és sempre perseguit, i també a França on els seus advocats li desaconsellen de viatjar per l’acord d’extradició automàtica que existeix entre els dos països. Carles Puigdemont per altre band ha anunciat que portarà als tribunals Rajoy, el govern del PP i el Tribunal constitucional per haver impedit il·legalment la seua investidura com a president de Catalunya.

Agressivitat dels espanyolistes

Als carrers de Catalunya, els partits espanyolistes – PP, Ciudadanos i l’extrema dreta de Vox – intenten provocar incidents per discreditar l’independentisme als mitjans de comunicació. Havent perdut la « batalla del groc » – els carrers catalans van plens de llaços grocs i de pancartes que reclamen l’alliberament dels presos polítics – miren de focalitzar l’atenció sobre els presumptes enfrontament al si de la societat catalana per manifestacions i ocupació que titllen de « partidistes » de l’espai públic. Sobre aquesta qüestió, el president Torra ha demanat al ministre d’Interior espanyol d’intervenir contra els grups violents organitzats, en particular perquè s’han comprovat que hi ha policies que hi participen. L’agressivitat de la dreta espanyolista se manifesta també per la reiteració de PP i Ciudadanos de tornar a suspendre l’autonomia catalana amb l’article 155 i la seua oposició a exhumar el dictador franquista.

Multiplicació de manifestacions davant les presons

Al capítol judicial i carceral, els darrers dies s’han anat multiplicant les manifestacions en suport als presos polítics catalans : concerts i sopars setmanals davant les presons (3 000 persones davant la presó de Figueres), visites de membres del govern català (Torra va anar a veure la presidenta del Parlament, discursos del vice-president Pere Aragonès, de la ministra d’Agricultura Teresa Jordà), concentració de tractors… mentre per primer cop, la ministra d’Afers socials Dolors Bassa en presó preventiva des de fa 156 dies ha estat autoritzada pel Tribunal suprem a sortir únicament 2h per fer una visita a la seua mare hospitalitzada. Els presoners han comunicat el seu agraïment pel sosteniment de la societat catalana.

Altres breus destacables

Continua la polèmica en els mèdies espanyols sobre qui ha de pagar la defensa de Pablo Llarena davant dels tribunals belgues, si l’Estat, si la justícia o si ell mateix. El Tribunal suprem refusa que els advocats dels exiliats puguin tenir accés a tots els dossiers dels processos contre els independentistes. El govern espanyol porta davant dels tribunals el restabliment de les delegacions del govern català al Regne Unit, Irlanda, França, Alemanya, Estats Units, Suïssa i Itàlia ; el ministre català d’Exteriors ha resposta que continuaran i gualment el seu desplegament. L’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, denuncia « processos injustos » i preveu que els acusats seran condemnats i prepara els recursos davants de la justícia europea de drets humans. Els primers dies del llançament de la campanya per la manifestació de l’11 de setembre per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (‘Fem República’) s’hi inscriuen per internet 70 000 persones i s’emplenen ja uns 500 autobusos. El ministre d’Economia català revela que la suspensió de l’autonomia de Catalunya havia paralitzat el pagament de 800 milions d’euros de subvencions a entitats i organismes d’ajut social, i ha refusat d’anar a la reunió de consellers autonòmics de política fiscal i exigeix reunions bilaterals Generalitat-Estat. La justícia belga ha refusat l’extradició del cantant raper Valtònyc sense judici (condemnat per Espanya a 2 anys i mig de presó per insult a la corona i incitació a la violència) ; els tribunals examinaran el seu cas al setembre.

> Alà Baylac Ferrer

Contributeur. Maître de conférence à l’Université de Perpignan – Via Domitia (UPVD) en Catalogne du Nord, Alà Baylac Ferrer est spécialiste des langue et culture catalanes. Il est par ailleurs directeur de l’Institut franco-catalan transfrontalier (IFCT). [Lire ses articles]