Catalunya. El govern socialista continua sord al diàleg

Meritxell Batet.

Molta expectativa va despertar, dimecres 1er d’agost a la tarda, la primera reunió bilateral entre els governs català i espanyol (que el PP no reunia des de fa 7 anys), especialment per veure si se podia produir una mínima obertura per resoldre la crisi política entre Espanya i Catalunya.

La mateixa nit de dimecres els portaveus de les dues delegacions, Meritxell Batet, ministra de Política Territorial i Funció Pública, i Ernest Maragall, ministre català d’Exteriors i relacions institucionals, evidenciaven que el diàleg de sords continua, que els presos polítics catalans continuaran en presó preventiva acusats de rebel·lió amb penes previstes de 30 anys de presó i que « el dret d’autodeterminació no existeix ». La part espanyola fins i tot ha refusat la constitució d’un grup de treball per reflexionar sobre la qüestió. Ni tan sols els temes més tècnics – i sobre els quals pot intervenir el govern – com els bloqueigs de les lleis catalanes recorregudes davant del Tribunal constitucional. Ernest Maragall immediatament va desmentir la « normalitat » entre les institucions que la ministra espanyola va provar de pintar arran de la reunió, reunió viscuda com a « dura i difícil » per la part catalana. La portaveu catalana Elsa Artada i ministra de la Presidència, qualifica de « decebedora i frustrant una reunió no preparada pels representants del govern espanyol i que s’ha limitat a escoltar i prendre nota sense pronunciar-se sobre cap de les demandes catalanes ».

Se multipliquen les agressions feixistes al carrer

L’altra nova que ocupa reiteradament els mèdies sudcatalans és la multiplicació de les agressions de violents i activistes d’extrema dreta pels carrers de Catalunya, contra persones que porten llaços grocs i signes de defensa dels presoners polítics. Els actes agressius s’han desfermat en particular des que el partit populista Ciudadanos ha cridat a « netejar » els carrers de Catalunya arrencant els llaços grocs i les banderes independentistes. Fins ara la policia no ha detingut ningú (solament se desplaça per constatar les situacions) i la fiscalia és més comprensiva pels agressors que per les víctimes (ha demanat l’absolució per un encausat que intimidava gent amb llaços groc). Dilluns 30 de juliol un grup de feixistes espanyols encaputxats i amb ganivet havia molestat i amençat 7 persones d’un CDR (comitè de defensa de la república) que penjaven una estelada a Manresa. El ministeri d’interior de la Generalitat ha enregistrat unes 200 agressions entre maig i juliol.

Front judicial

Al capítol de la justícia, els tribunals espanyols continuen els seus processos i pronunciaments contra els independentistes (empresonats i exiliats), sense que l’executiu de Sànchez prengui cap mesura per canviar la línia d’actuació de la fiscalia. Dilluns 30 de juliol el Tribunal Suprem va rebutjar el recurs contra la suspensió dels diputats empresonats i exiliats. El mateix temps, a Waterloo, dissabte 28 de juliol, a l’acte organizat pels presidents Puigdemont i Torra pel seu retorn d’Alemanya, aquest darrer va qualificar de « farsa » la causa judicial contra els independentistes i el representant de Puigdemont a l’ONU, l’advocat Ben Emmerson va comentar que no tenia « cap dubte sobre el futur de la independència Catalunya » i que « ningú no pot esperar que els independentistes s’asseguin a la mateixa taula a negociar quan els presos encara són darrere les reixes. Per aconseguir-ho, els han d’alliberar immediatament. Sóc un observador, no parlo en nom de ningú, només d’algú que treballa a les Nacions Unides i observa aquesta situació com a advocat internacional. Però us he de dir que no tinc cap dubte que sóc testimoni del naixement d’una nació », va afegir. Per altre band, l’advocat Gonzalo Boye va denunciar que hi ha documents que mostren que la justície espanyola ja investigava la Generalitat per « rebel·lió » abans del 20 de setembre quan encara no s’havia pas produït cap manifestació de carrer contra les intervencions policials de Madrid. També va interposar un recurs de recusació del jutge instructor Pablo Llarena després que aquest diumenge 29 de juliol hagi estat enregistrat sopant ostensiblement a un restaurant de Palafrugell en companyia de dirigents del PP (el germà de l’exministre d’Interior Jorge Fernàndez Díaz), el mateix dia que era previst un acte en defensa dels presos polítics pel CDR local. L’endemà la policia espanyola detenia una persona que s’havia manifestat a la sortida del restaurant.

Els independentistes donen qualques setmanes a Sanchez per canviar de posició

Els independentistes han expressat davant de l’immobilisme de Madrid que donen unes quantes setmanes de termini al govern espanyol perquè concreti en lletra el canvi de música que solament ha operat fins ara. Puigdemont des de Bèlgica va anunciar que a la tardor s’haurà acabat l’estat de gràcia i que el govern socialista haurà de passar dels discursos als fets. L’ANC – Assemblea Nacional Catalana – i Òmnium Cultural del seu costat estant preparant la gran manifestació de la Festa nacional (l’11 de setembre) amb el lema « Fem República ». La tardor es preveu doncs que torni a ser determinant : manifestacions, reentrada política, obertura dels processos. Tot sobre fons d’eleccions (municipals i autonòmiques a Espanya) en preparació el 2019 i la majoria minsa del govern de Sànchez que penja d’un fil, el dels partits independentistes al Congrés espanyol que poden a tot moment retirar-li el seu suport.

> Alà Baylac Ferrer

Contributeur. Maître de conférence à l’Université de Perpignan – Via Domitia (UPVD) en Catalogne du Nord, Alà Baylac Ferrer est spécialiste des langue et culture catalanes. Il est par ailleurs directeur de l’Institut franco-catalan transfrontalier (IFCT). [Lire ses articles]