« Diàleg » català i repressió espanyola

 

Dilluns 9 de juliol es va iniciar un « dialeg » entre el president català i el president espanyol amb una reunió dels dos mandataris a Madrid. Més aviat cal parlar de primer contacte polític en un context que continua de repressió de l’independentisme.

Tot i els gestos del nou executiu de Madrid – l’obertura d’una discussió i el trasllat a Catalunya dels presos catalans – les autoritats espanyoles mantenen la repressió judicial i el refús de tractar de l’autodeterminació dels catalans. Els líders independentistes catalans són sempre empresonats sota acusacions de rebel·lió que els poden comportar fins 30 anys d’incarceració, la fiscalia espanyola ha confirmat les inculpacions (fins i tot el comandament de la policia és acusat de pertinença a organització criminal) i el jutge Pablo Llarena ha ordenat dimarts aquest 11 de juliol la suspensió de l’elecció de 6 presos i exiliats catalans. L’únic petit pas endavant és el reconeixement per part de Pedro Sanchez del caràcter polític del conflicte. Del seu costat el president català i els responsables polítics han reafirmat el seu objectiu d’aconseguir la independència efectiva després de la declaració de la República el passat 27 d’octubre 2017 i del referèndum del 1er d’octubre.

Torra no cedeix i els socialistes obligats a escoltar-lo

Si bé la crisi encara és lluny de tenir una sortida, el president Torra no ha cedit a les pressions i ha continuat reclamant una solució a la crisi en forma de referèndum (pactat amb Espanya). Els socialistes no han pogut evitar que la discussió se plantegi en termes polítics i han estat obligats d’escoltar les reivindicacions catalanes. La reunió no ha desembocat en cap resultat però els independetistes catalans han expressat la seua consciència que el conflicte que dura des de fa tants anys no se pot solucionar amb una sola reunió de 2h. La perspectiva d’una segona trobada – a la tardor a Barcelona – aproparà l’executiu espanyol d’unes decisions determinants : o bé manté la crisi oberta sense fer re com ho feia Rajoy, o bé inicia un moviment de fitxa cap a una resolució del problema. El context de la reentrada tornarà a fer pujar la pressió necessària i l’enfrontament entre Espanya i Catalunya : manifestació anunciada de l’11 de setembre, imminència dels processos polítics contra els independentistes.

Les bases respectives pressionen en sentit oposat

Des de les bases respectives, les pressions s’han intensificat en motiu de la reunió dels dos presidents. La part espanyolista – PP, Ciudadanos, certs socialistes – critiquen durament les cessions de Sanchez als independentistes, mentre els partits independentistes reclamen la posada en marxa de la República, i la CUP fins i tot titlla de « traïció » les discussions « autonomistes » del govern català. El primer senyal d’obertura és potser l’acceptació del govern espanyol de relacions bilaterals amb la Generalitat, il·lustració que existeix efectivament un problema per resoldre. Els comentaristes van remarcar el nerviosisme del govern espanyol, de la seua portaveu a la roda de premsa posterior a la reunió, contrastant amb la serenor i fermesa del president català.

Altres noves – telgràfiques – de la setmana

Valtònyc, el raper (condemnat a 2 anys i mig de presó per la letra de les seues cançons) exilat a Bèlgica és objecte d’un mandat d’extradició espanyol per « terrorisme ». Diversos diputats bretons, corsos, alsacians denuncien a París « l’inadmissible empresonament i exili de polítics catalans ». El resident del Parlament de Catalunya Roger Torrent va denunciar davant de la francofonia la repressió política de la qual són objecte els independentistes catalans. El magistrat Llarena exigeix el pagament d’una caució preventiva de 2,1 M€ (en 2 dies de termini) pels presos i exiliats catalans amb l’amenaça d’embargar els seus bens familiars ; Òmnium i l’ANC (amb una campanya exprès de solidaritat) fan efectiu el pagament. Obertura d’una nova enquesta de la justícia espanyola contra el govern català per malversació pel referèndum del 1er d’octubre. Instruccions del govern espanyol al cos diplomàtic perquè generalitzi a tot arreu la intervenció polèmica de l’ambaixador als EUA contra el president de la Generalitat en les seues actuacions a l’exterior. Manifestacions de suport als presos catalans repatriats aqueixa setmana de Madrid a Catalunya però tancats a presons sota l’autoritat de la Generalitat… El jutge Llarena confirma el processaments dels exiliats (amb irrigularitat : no els comunica l’acusació, segons denuncien els advocats de la defensa). Puigdemont i la Generalitat organitzen que el president pugui disposar de les seues prerogatives : escorta i despatx. La dona acusada de « terrorisme » per aixecar amb els CDR les barreres d’un peatge se veu refusada l’autorització de sortir del municipi per anar a visitar sa mare malalta…