Preparen el trasllat dels presos polítics a presons catalanes

Mentre continuen amb més discreció els preparatius de la primera reunió entre els presidents català i espanyol prevista la setmana entrant (dilluns 9 de juliol), se fan cada dia més insistents els comentaris relatius al pròxim apropament dels presos polítics catalans a presons de Catalunya, complint d’aqueixa manera la lei que diu que els presos han der ser empresonats el més a prop de les seues famílies.

L’apropament dels presos polítics és una competència del govern (contràriament al que deia el ministre d’Interior espanyol) i s’efectua ara amb el vistiplau del jutge Pablo Llarena que ha explicat que la instrucció era tancada. La classe política i els independentistes catalans si bé destaquen la mesura com un primer senyal de desbloqueig, insisteixen tanmateix a demanar l’alliberament dels presos i la resolució de la crisi sobre la base de mesures polítiques i no judicials, afegint que és exclòs que els acusats puguin ser objecte de cap mercadeig ni que se descarti el dret a l’autodeterminació que tenen naturalment els catalans (i tots els pobles).

Esperen les decisions belga i alemanya

Per altra banda, els advocats dels exiliats catalans a Bèlgica i a Alemanya, han detallat la passada setmana als mèdies catalans les nombroses irregularitats i mentides de la justícia espanyola en el cas de les demandes d’extradició i la sorpresa dels tribunals europeus davant de la manera de disfuncionar dels jutges espanyols. Acaben d’enviar per exemple milers de documents suplementaris en espanyol (sense traduir) al tribunal alemany quan en principi s’estava a punt de tancar la fase d’instrucció. Tots esperen una decisió dels belgues i dels alemanys a la demanda d’extradició que, segons els advocats, és probable que sigui denegada per absència de fonament de les acusacions (rebel·lió i malversació per haver organitzat el referèndum del 1er d’octubre i haver declarat la independència). Els mèdies també s’han fet eco de les declaracions d’Angela Merkel durant una entrevista amb el president espanyol, declaracions segons la qual ella diu que « no se troba pas incòmoda amb la presència del president Puigdemont a Alemanya ». Una manera molt suau i diplomàtica d’indicar que Alemanya no dona pas suport a la posició espanyola. Imaginem el que s’hauria publicat en cas de declaració alemanya favorable a Sanchez i hostil a Puigdemont…

Repressió financera contra els presos catalans

Les associacions Òmnium Cultural i ANC han llançat aquesta mateixa setmana una nova campanya de recollida de fons per evitar que la justícia espanyola embargui els bens particulars i familiars dels presos polítics i exiliats als quals ara, el jutge Pablo Llarena reclama el pagament de 2 milions d’euros. El mateix magistrat ha refusat per 4a vegada l’alliberament de Joaquim Forn, l’ex-conseller d’Interior de la Generalitat.

Incident diplomàtic als Estats Units

A l’escenari diplomàtic, la setmana s’ha il·lustrat per l’incident diplomàtic provocat per l’ambaixador d’Espanya als Estats Units (i ex-ministre de Rajoy) que en el seu discurs durant la inauguració del Smithsonian Folklife Festival on Catalunya és la cultura convidada, va insultar el president de la Generalitat. Aquest i tota la delegació catalana van abandonar la sala, obligant els organitzadors a suprimir tots els discursos de la cerimònia. El conseller d’Exterior català del seu costat, Ernest Maragall, feia efectiva la reobertura de 6 delegacions catalanes a l’exterior i el nomenament de Meritxell Serret, exconsellera d’Agricultura de Puigdemont, exiliada a Brussel·les, a la funció de representant del govern català a Bèlgica. I comentava que el propers mesos s’obririen moltes més delegacions.