Catalunya. Festa de Sant Joan molt política

L’actualitat política sud-catalana continua sempre molt activa i centrada en el procés independentista i la repressió de l’Estat espanyol. Els 9 polítics i responsables associatius catalans continuen a la presó preventiva (precisió de les detencions i contacte) i el diàleg encara no ha reprès entre les autoritats catalanes i espanyoles que se resisteixen a plantejar un tractament polític de la crisi.

Mentre que els ex-ministres i líders catalans són empresonats sense judici des de fa més de 8 mesos, les autoritats judicials acaben d’alliberar aquesta mateixa setmana els violadors condemnats d’una jove a les festes de San Fermín contra una caució de 6 000 euros. La crisi institucional catalano-espanyola sembla tanmateix experimenta micro-passos. Ja hi ha data fixada per una primera reunió entre el president del govern espanyol Pedro Sánchez i el president de la Generalitat Quim Torra, després d’anys de refús de Madrid de trobar-se amb les autoritats catalanes ; serà el 9 de juliol.

L’independentisme creix als sondejos

En aquest context estrany de tensió institucional recurrent però d’una certa distanció política i de serenitat de la societat catalana, un sondeig (del diari La Vanguardia) acaba d’il·lustrar que l’independentisme continua creixent. En cas d’eleccions, els tres partits independentistes augmentarien la majoria al Parlament amb uns 70 elegits, ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) guanyaria com a primer partit tornant a passar davant de Ciudadanos i sobretot el nombre vots també experimentaria una alça amb un 49 % de partidaris de candidats independentistes contra el 42 % d’espanyolistes, i el 7 % per Podemos (En Comú Podem a Catalunya favorable a un referèndum però partit entre favorables i contraris a la independència de Catalunya).

La Flama de Sant Joan per la llibertat

Sant Joan, a més de marcar el solstici d’estiu, és una festa compartida pels habitants dels Països Catalans que celebren, a tots els municipis, amb focs i petards la nit més llarga de l’any i una comunitat cultural i lingüística, que molts consideren fins i tot festa nacional dels Països Catalans. Des de fa 60 anys, una flama que simbolitza la permanència de la llengua catalana conservada a Perpinyà tot l’any, és regenerada amb una ascensió al Canigó (a Catalunya Nord), muntanya « sagrada » dels catalans i distribuïda a través de tota una xarxa de rellevistes a tots els pobles i viles del país, i fins i tot arreu d’Europa. Aquesta any la Flama i les festes de Sant Joan han tingut una coloració particularment política, simbolitzant la demanda de llibertat (dels presos polítics, d’expressió i d’autodeterminació del país), amb un missatge de Jordi Cuixart, president empresonat d’Òmnium Cultural llegit a tot arreu. El president Carles Puigdemont va acollir la Flama a Hamburg i la presidenta de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) Elisenda Paluzie va fer una crida a favor de la República des de Vilafranca a Catalunya Nord. El president del Parlament, Roger Torrent, va tornar a reclamar l’alliberament dels presos a l’ocasió de la rebuda de la Flama. Del seu costat l’ANC ha anunciat que la manifestació de la Diada nacional l’11 de setembre consistirà a emplenar l’avinguda Diagonal de Barcelona (11 km) amb el missatge de « fer els passos necessaris per avançar cap a la República ».

El flop dels Jocs mediterranis

Un altre punt de confrontació de la setmana i de polèmica va ser la inauguració a Tarragona, al sud de Catalunya, dels Jocs Mediterranis. Finalment el president de la Generalitat Quim Torra hi va assistir però va aprofitar la presència del rei per lliurar-li el report del síndic de greuges de Catalunya sobre les violències policials del 1er d’octubre i un llibre de fotos sobre el dia del referèndum – Dies que duraran anys –amb la dedicatòria : « No hi ha nissaga, ni llei, ni pàtria que justifiqui ferits, presos polítics i exiliats. No hi ha nissaga, ni llei, ni pàtria que puguin aturar l’anhel de llibertat del poble català. ». També va declarar que Tarragona és a Catalunya, que els Jocs són pagats pels catalans i que « ningú més farà fora del país un govern legítim ». La polèmica també va ser causada pel fracçs de la inauguració. En un estadi mig buit, els espectadors van xiular l’himne i el rei espanyol, però igualment el president català. Molts han denunciat le presència entre els espectadors d’una gran quantitat d’activistes d’extrema dreta (Vox, Societat Civil Catalana, Tabarnia…) que havien tingut accés a moltes entrades.

1er viatja oficials, als EUA

El president català farà aqueixa setmana la seua primera visita oficial : serà als Estats Unit, en companyia de la consellera de Cultura Laura Borràs, en el marc del l’Smithsonian Folklife Festival on Catalunya és la cultura convidada. N’aprofitarà per inaugurar el Catalonia America Council que és el nou organisme de projecció i representació dels interessos catalans als EUA. Del seu costat el conseller d’Economia Pere Aragonès ha anunciat que s’estan preparant els pressupostos catalans per al 2019 i ha reclamat 6 miliards d’euros que l’Estat deu a Catalunya, comentant que « No intercanviarem el compromís polític del 1er d’octubre i tot allò que significa per una mica més d’IRPF, no som en aquesta fase », sobre una possible negociació amb el govern espanyol ». Ha dit que prioritzaran la relació bilateral i que l’objectiu del 0,4 % de dèficit pressupostari per Catalunya se complirà enguany.

La repressió espanyola, sempre

Al front judicial, les autoritats espanyoles han dit que refusaven la convocació del jutge Llarena davant la justícia belga, al mateix temps que el tribunal ha comdemnat la batllessa (CUP) de Berga, Montse Venturós a 6 mesos d’inhabilitació per haver refusat de treure una bandera independentista (estelada) de la casa de la vila durant campanyes electorals (2015). Per altra banda, el Tribunal suprem espanyol va arxivar la queixa presentada pel president de Catalunya contra Rajoy, mentre que el Parlament de Catalunya crearà una comissió d’enquesta sobre la suspensió de l’autonomia i la violació dels drets civils i polítics a Catalunya. La UNESCO ha publicat un informe on classifica Espanya com a 1er país per la repressió d’artistes (13 casos) davant de la Xina, l’Iran, Egipte i Turquia. El síndic de greuges per altre band ha revelat que la cancellera alemanya Angela Merkel havia intervingut per telèfon el 1er d’octubre a prop de Rajoy per fer parar les violències de la policia espanyola. 712 batlles catalans (sobre 950 municipis) tenen obert un procediment judicial per « permetre el referèndum ». Una maniobra espanyola – repressió a part – en vista a obstaculitzar l’independentisme a les municipals de l’any vinent.

Llibres sobre el procés

Una adreça permet de conèixer els llibres publicats sobre el procés català (en llengua catalana i en altres). En francès hi ha : Les Catalans (2014), Henry de Laguérie, La guerre de Catalogne (2018), Christophe Barret, La Catalogne dans tous ses états, Christian Hoarau, L’Harmattan.