Catalunya. Un govern sense presos ni exiliats

Dissabte 2 de juny 2018 finalment ha pogut prendre les seues funcions el nou govern català després que dins la nit de divendres el govern espanyol acabés per publicar el nomenament dels consellers designats pel president Quim Torra al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Per desbloquejar la situació (dimarts el Tribunal superior de justícia de Catalunya se declarava « incompetent » per jutjar de la il·legalitat del bloqueig del DOGC pel govern espanyol), el president català va decidir de reemplaçar (provisionalment) els quatre consellers empresonats i exiliats per forçar el restabliment del funcionament de les institucions. Roger Rull, Jordi Turull, Lluís Puig i Toni Comín són substituïts respectivament per Damià Calvet a Territori, Elsa Artadi a Presidència, Laura Borràs a Cultura i Alba Vergès a Salut. Després de set mesos de tancament, el Palau de la Generalitat ha tornat a acollir l’actuació dels polítics catalans. Al saló Sant Jordi, els consellers van prendre possessió dels seus càrrecs jurant « lleialtat al poble de Catalunya i al president de la Generalitat ». El president Quim Torra va reiterar l’objectiu de restablir els consellers empresonats i exiliats, cessats il·legalment, així com de construir la república proclamada el 27 d’octubre per respectar la decisió del poble català que se va expressar al referèndum del 1er d’octubre. La presa de funció del govern català implica la fi automàtica de la suspensió de l’autonomia. La represa de l’activitat de les institucions catalanes tenia un gust especial per la coïncidència de l’acte amb la caiguda, el dia abans, del govern PP de M. Rajoy, expulsat de la Moncloa després de 6 anys i mig de govern per la moció de censura presentada pel socialista Pedro Sánchez i aprovat per una majoria de diputats (els 180 vots de PSOE, Podemos, PNB, PDeCat, ERC, Bildu, Compromís i En Marea, contra 169 –PP i Ciudadanos– i 1 abstenció), la primera censura reeixida de l’història recent d’Espanya. L’acte de presa de possessió dels consellers de la Generalitat se va fer en presència dels familiars dels presos polítics i dels exiliats que van llegir cartes i missatges dels represaliats. La CUP del seu costat, des de la seua posició crítica i partidària de la « desobediència » ha denunciat una « baixada de pantalons » davant del govern espanyol.

Objectiu alliberar els presos i encetar el diàleg amb Espanya

El president català va reiterar la seua demanda d’un diàleg amb el (nou) govern espanyol per resoldre una qüestió de natura política que qüestiona sempre greument el futur i l’estabilitat de l’Estat espanyol. Totes les mirades són ara girades cap al president del govern socialista que fa pocs dies encara titllava el president català de « Le Pen de la política espanyola » i que ara se diu obert a rebre Quim Torra. Els independentistes catalans que han prioritzat la censura per expulsar Rajoy del govern d’Espanya (« víctima de l’odi que ha escampat », comentava la premsa catalana), sumant, sense cap condició, els seus vots als socialistes, no tenen gaire il·lusions tot i l’esperança d’un canvi d’actitud de les autoritats espanyoles envers Catalunya. Esperen en particular la fi de la repressió i de la persecussió sistemàtica de l’independentisme, i la suspensió del control de les finances de la Generalitat. Amb el penjament al balcó del Palau de la Generalitat d’una banderola amb la inscripció « Llibertat presos polítics i exiliats – Free political prisoners and exiles » i el llaç groc, el govern marca la seua primera prioritat. Encara que hi hagi dins l’aire una certa satisfacció per la destitució imminent d’uns 1 300 càrrecs del PP (entre ells el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo), els catalans queden dubitatius davant de la capacitat de Pedro Sánchez de negociar la fi de la repressió i de sostreure’s a la pressió dels nacionalistes espanyols radicals del PSOE (Alfonso Guerra, exministre socialista de Felipe González els anys 1980, titllava aqueixa setmana els independentistes de « nazis »). El Vicepresident Pere Aragonès va adreçar-se aquest dissabte 2 de juny al president espanyol en aquests termes : « President, seiem a parlar, traiem la política dels tribunals i posem-la a una taula de negociació », « No li demanem que renunciï a res, tampoc nosaltres renunciarem a res però hem de situar el diàleg i la negociació com dos governs adults i responsables. El govern de la Generalitat està disposat i preparat ».

Reparar les destrosses de l’estat d’excepció

La primera actuació anunciada pel president de la Generalitat és de restablir en les seues funcions els 259 alts càrrecs i funcionaris destituïts en sis mesos per Rajoy i la vice-presidenta Soraya Saenz de Santa María, i de nomenar un comissionat per fer el balanç de les destrosses i perjudicis ocasionats per l’estat d’excepció, abans de llançar un « pla de xoc » per reparar els desgalls. Un col·lectiu de funcionaris catalans, organitzats en ServidorsCat, ja ha realitzat un primer balanç : 24 organismes de la Generalitat han estat suprimits o dissolts (com ara DiploCat, l’entitat de projecció exterior i representació del govern català arreu del món), 4 administracions han estat directament intervingudes (per exemple els Mossos d’Esquadra, la policia catalana), 108 normes i reglaments han estat suprimits, 12 responsables han estat nomenats per Madrid, 92 persones han estat afectades per contractacions revocades, 15 activitats o programes han estat suspeses, 25 línies de subvencions han estat anul·lades, entre altres. El funcionament de la Generalitat, l’activitat cultural i econòmica han estat tot particularment danyats.

Queixa contra Rajoy per prevaricació

El president de la Generalitat, un cop represes les regnes de l’administració, ha presentat una queixa per prevaricació contra l’expresident espanyol, M. Rajoy, per haver refusat il·legalment la publicació del nomenament del govern català. També Quim Torra ha anunciat que denunciaria Alfonso Guerra davant dels tribunal per difamació. Al pla europeu, mentre el jutge Pablo Llarena ha presentat una tercera demanda d’extradició per « rebel·lió i malversació » a Alemanya, la Comissió europea per la veu de Vera Jourová, la comissària de Justícia, demanava formalment al govern espanyol « d’utilitzar el mandat de detenció europeu de manera adequada, legal i transparent », afegint que « hi ha un fort interès que hi hagi confiança suficient perquè les decisions d’un tribunal puguin ser reconegudes en un altre », un clar avís a les autoritats espanyoles per no abusar dels mecanismes judicials de la UE. Mentrestant durant la setmana han continuat tensions i actuacions de l’aparell judicial espanyol, amb detencions i compareixença davant els tribunals de militants independentistes, i manifestacions al carrer de grupuscles de l’extremadreta espanyola, aquests mai inquietats per la policia ni els jutges.