Nou president « per construir la república »

Dilluns 14 de maig 2018, en una segona volta, el Parlament de Catalunya ha elegit Joaquim –Quim– Torra com a 131è president de la Generalitat de Catalunya, gràcies als 66 vot dels dos grups parlamentaris independentistes de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya i a l’abstenció dels 4 diputats de la CUP, i amb l’oposició dels 65 vots contraris dels partits anti-independentistes i de En Comú Podem, després d’un nou cap de setmana de suspens i alta tensió en la política catalana.

Dins la setmana, el nou « Molt Honorable » president haurà de formar el seu govern, el que hauria de permetre la fi de la suspensió de l’autonomia catalana per l’Estat espanyol. Amb aqueixa elecció, Catalunya se troba en una situació efectiva i inèdita de presidència bicèfala : un president legítim destituït i perseguit per Madrid, obligat a l’exili a Berlín i en funció al moment de la proclamació de la República el mes d’octubre 2017, i un president formalment designat com a cap de l’executiu de la comunitat autònoma dintre de l’Estat espanyol. El candidat a la presidència de la Generalitat va indicar des del primer moment que Carles Puigdemont és el president legítim de Catalunya i que seria lleial al mandat decidit pels catalans el 1er d’octubre : « construir un estat independent en forma de república ». Aquest i l’objectiu de la cohesió social i la prosperitat econòmica són els tres propòsits del seu programa de govern. Més clar, l’aigua.

« Obeir només al Parlament » i oferta de diàleg

Quim Torra va indicar que el seu mandat era del tot provisional i tard o d’hora serà elegit el qui ha estat triat com a president, en Carles Puigdemont. Va emmarcar l’acceptació de la seua funció en el « projecte republicà que presenta » : per responsabilitat del moment que exigeix de tothom el servei al país i per « situació de provisionalitat, que només pot acabar-se amb la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i el reconeixement i acceptació de la voluntat democràtica dels catalans ». Doble provisionalitat doncs : un president « interí » a l’espera de la fi de la repressió contra els líders independentistes entre els quals Carles Puigdemont, però provisionalitat també per la possibilitat que davant més repressió i obstrucció espanyola ell pugui dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions, aques cop sota control de la Generalitat i sense interferència directa del govern espanyol.

Francesc Aragó, el meridià i la llum de l’humanisme

Quim Torra també va posar endavant per avançar en la república catalana els valors de la vida, la llibertat i la cultura. Va citar el llibre El meridià de París que traça una cartografia de l’antic meridià que va acabar de fixar Francesc Aragó, científic català d’Estagell, al Rosselló, i que va de Dunkerque a Ocata, tot passant per París, Occitània, Prats de Molló o Sant Joan de les Abadesses. En una entrevista afirma: «El llibre acaba al far de sa Dragonera, per on passa el meridià. És una llum que encara pot guiar-nos, la llum dels drets col·lectius i la dignitat, la llum de l’esperit, de la cultura i la llibertat. Necessitem retornar de manera urgent a l’humanisme.»

Davant les amenaces del govern espanyol ja abans de la seua elecció, va anticipar que ell « només contempla la possibilitat d’obeir al Parlament de Catalunya ». I al discurs d’investidura va reblar que convenia « treballar sense descans per la república », tot i oferint –i reclamant– diàleg a les autoritats espanyoles (que caldrà veure si hi responen, però ja han dit que com, a requisit, ha de sotmetre’s a la llei d’Espanya…). També es va fer una crida al president de la Comissió Jean-Claude Juncker per pregar-lo urgentment de trencar el silenci i d’intervenir en la crisi espanyola perquè la UE faci de mediadora.

Llançar el procés constituent i reparar les destrosses del 155

Entres les tasques prioritzades pel president Torra hi ha el llançament del procés constituent amb la més ampla participació social i política possible, i la reparació de tot el que ha destrossat Madrid en sis mesos de suspensió de l’autonomia : organismes de la Generalitat (agència fiscal, delegacions a l’exterior…), més de 250 alts càrrecs cessats, subvencions suprimides, programes d’ajut a la societat i a les empreses retardats, recursos judicials contra elegits… A l’àmbit exterior, l’anomenat Espai lliure europeu, el president anuncia la posada en marxa de l’Assemblea de càrrecs electes i del Consell per la República que, des de fora, tindran la tasca de donar a conèixer situació de Catalunya i de treballar al reconeixement de la república. L’ANC ha demanat aquest dissabte 12 de maig que Carles Puigdemont sigui elegit president del Consell per a la República. Sense oblidar la mobilització per obtenir l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats, la restauració de les institucions catalanes i de la democràcia, la nova aprovació de les lleis i polítiques de progrés social anul·lades pel Tribunal constitucional, la investigació de la malversació que representa els 100 milions d’euros gastats pel govern espanyol per enviar els policies a Catalunya per impedir de fer el referèndum, i de manera general tot el programa ja avançat pel precedent candidat Jordi Turull, empresonat abans que el Parlament procedeixi a la votació. Torra avança que « el Govern nomenarà un comissionat encarregat d’un pla de xoc per a avaluar i reparar els efectes de l’aplicació de l’article 155 a l’administració i al conjunt del país » i que retirarà la « ignominiosa queixa contra els impulsors de la consulta del 9 de novembre 2014 [el president Artur Mas i el seu govern] ».

Cap de setmana de suspens i amenaces

La investidura del 131è president de la Generalitat (el primer data del 1359) va tenir lloc en un nou context de tensió política i de suspens a 10 dies del límit per convocar noves eleccions. Un altre cop, el cap de setmana va ser ocupat per l’encadenament de reunions, sessions parlamentàries, negociacions polítiques : després que dimecres el govern espanyol prohibís la candidatura de Puigdemont i que aquest proposés el nom de Quim Torra, divendres s’anuncia la sessió d’investidura, dissabte se fa la primera volta al Parlament, diumenge se reuneixen els militants de la CUP per saber si s’bastindran o s’oposaran a l’elecció de Quim Torra, dilluns té lloc la segona volta i elecció del president a la majoria relativa. Tot dins un ambient d’amenaces permanents del govern i dels mèdies espanyols, dels partits anti-independentistes contra un president qualificat de « titella de Puigdemont », de « xenòfob, radical, extremista, ultranacionalista… » Rajoy l’ha advertit que « estarà molt vigilant els seus actes » i ha qualificat el seu discurs de « falta de respecte a les institucions de Catalunya », il·lustració d’una mena de « cesarisme », « autocràtic i excloent que relega el ben comú a les seves necessitats polítiques i a les seves urgències personals ». El líder de Ciudadanos demana fins i tot que se mantingui la suspensió de l’autonomia fins a l’eradicació completa de l’independentisme i un elegit del PP ha qualificat Quim Torra de « candidat a la presó d’Estremera » (on ja són tancats els presos polítics catalans).

500 000 cartes als presos i exiliats en 6 mesos i progrés de l’independentisme

Mentrestant la setmana també ha anat desgranant el seu rosari de notícies judicials i policials relatives a la repressió contínua contra els polítics, els exiliats, els ensenyants, la societat en general. Seria massa llarg de detallar aquí (serà obecte d’un proper article). Malgrat això, els catalans continuen resistent : s’ha sabut que en sis mesos, els empresonats i exiliats han rebut més de mig milió de cartes de suport. Fins i tot l’independentisme continua de créixer dins l’opinió catalana. El darrer estudi del CEO publicat divendres 11 de maig mostra que el sí a la independència s’apropa de la majoria absoluta (el 49 %) davant d’un 39 % d’espanyolistes i del 9,5 % de Podemos. L’Estat independent és la primera opció desitjada pels catalans (el 40,8 %), davant d’un 22,2 % favorable a un Estat federat amb Espanya, solament el 24 % defèn l’autonomia i un 6,3 % voldria una Catalunya simpla regió d’Espanya. Una realitat lluny del discurs espanyolista que diu que no hi ha « majoria social » sobiranista a Catalunya.

————–

Grups parlamentaris	Enquesta del CEO 2018	% 2018	Diputats 2017
Junts per Catalunya	30-32 diputats	19,8%	34
ERC	29-32 diputats	20,5%	32
CUP	11 diputats	9%	4
En Comú Podem	11 diputats	9,5%	8
Ciudadanos	33-34 diputats	24,5%	36
PSC	13-15 diputats	11%	17
PP	3-4 diputats	4,1%	4