Catalunya. Puigdemont, nou president o noves eleccions ?

Aquest dissabte 5 de maig els diputats de Junts per Catalunya eren reunits a Berlín pel president Carles Puigdemont per fixar l’estratègia destinada a investir el nou president de la Generalitat.

El president català ha fet pública una adreça postal a Berlín per comunicar amb els ciutadans (Carles Puigdemont Casamajó Postfach 31 17 18 10654 Berlín) on residirà fins a la resolució per la justícia alemanya de la demanda d’extradició d’Espanya. El president i els diputats han anunciat que com a més tard el 16 de maig serà elegit el nou president. Amb la primera setmana de maig s’apropa la data del 22 que és el darrer límit per investir un president de la Generalitat abans que se dissolgui el parlament i se convoquin noves eleccions. Mentre continuaven les negociacions entre partits independentistes, el Parlament se va reunir dijous i divendres 3 i 4 de maig per aprovar la modificació de la llei de presidència i permetre la investidura a distància d’un candidat. Sense sorpresa, la majoria independentista va aprovar la proposició amb l’oposició contundent dels espanyolistes (PP, Ciudadanos i socialistes) i els « comuns » de Podemos que denuncien un « debat miratge », unes decisions « antidemocràtiques » i prediuen que Puigdemont mai serà president. El diputat d’ERC Antoni Castellà va defensar les modificacions legislatives indicant que « els agradi o no, la República de Catalunya serà una realitat ». La llei és destinada a intentar d’investir Carles Puigdemont des del seu exili forçat a Berlín. Malgrat aqueixa darrera maniobra, no hi ha cap dubte que les autoritats espanyoles impediran l’elecció de Carles Puigdemont. Amb la suspensió de l’autonomia és Rajoy que controla la publicació de les lleis catalanes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (podria esperar fins a l’ultim termini el 18 de maig) i ja ha anunciat que un cop vigent, presentarà recurs al Tribunal constitucional el que suspèn automàticament la llei.

Obstrucció sistemàtica de Madrid

Davant d’aqueixa perspectiva, els independentistes preparen la presentació d’una candidatura alternativa. El nom que surt més sovint aqueixa setmana és el de la diputada de Junts per Catalunya Elsa Artadi. Però tampoc és segur que Madrid deixi anar una tal investidura fins al seu terme perquè la CUP ha dit que no votarà favorablement cap altre candidat que Puigdemont i els dos altres partits independentistes necessiten els vots delegats de Carles Puigdemont (president de la Generalitat exiliat a Berlín) i Toni Comín (conseller de Sanitat exiliats a Brussel·les) per tenir majoria simple, el que les autoritats espanyoles han dit que recorreran per impedir-ho. Continua doncs la pressió espanyola per liquidar políticament els líders elegits exiliats (i empresonar-los) i per impedir la llibertat del parlament català i de les institucions de la Generalitat. El delegat del govern espanyol, Enric Millo, va advertir que la suspensió de l’autonomia podria continuar després de la formació d’un govern català quan Madrid ho jutgi oportú. Cada cop més comentaristes catalans apunten que s’ha acabat l’autonomia a l’Estat espanyol i que Madrid està recentralitzant les institucions, o se denuncia fins i tot un « cop d’Estat encobert » i la fi de la Constitució postfranquista de 1978. Madrid amenaça també les altres regions dels Països Catalans : després de les Balears, Rajoy ataca els decrets de plurilingüisme a l’ensenyament de la Generalitat Valenciana i adverteix els valencians de « no seguir l’exemple de divisió i enfrontament de Catalunya ».

Caça de bruixes contra els ensenyants

Al capítol de la repressió i de la criminilització de l’independentisme dins la societat catalana, les autoritats espanyoles han portat l’acció contra el cos ensenyant català obrint procediments judicials contra 9 professors de l’institut de secundari El Palau de Sant Andreu de la Barca, acusats « d’odi » contra fills de policies espanyols per haver parlat de les violències policials lendemà del referèndum del 1er d’octubre. Tags han estat fets contra els professors titllant-los de « nazis separatistes » i els seus noms i fotos han estat publicats per la premsa (diari El Mundo) i pel líder de Ciudadanos Albert Rivera. Quaranta altres enquestes són en curs contra ensenyants i el govern espanyol incita a denunciar els professors i prendre sanccions, amb el suport dels socialistes i el diari El Pais. Les federacions de pares i sindicats donen ple suport als ensenyants, però l’estratègia espanyolista s’orienta cada cop més a intimidar la societat catalana, fracturar-la i suscitar una violència que no coneix. En el mateix sentit repressiu, els tribunals han fet efectiu l’embargament de més de 100 000 € de multa a l’ANC i a Òmnium Cultural per haver organitzat una enquesta sobre la independència.

Resistència i diplomàcia

Mentrestant segueixen els concerts i manifestacions de solidaritat i suport als presos polítics i als exiliats (cursa des de Catalunya fins a les presons de Madrid, cadena humana per portar els retrats dels represaliats a dalt de Montserrat…). A l’escenari internacional, en resposta a la liquidació dels organismes de la Generalitat de representació internacional, a la supressió de totes les subvencions a les associacions catalanes a l’exterior (Casals catalans a l’estranger…), dimarts 1er de maig va ser presentat a Washington el Catalonia America Council, entitat privada fundada per l’ex-delegat del govern català a Amèrica del nord els darrers vuit anys, Andrew Davis, amb l’objectiu de promoure « el compromís amb els reptes polítics i socials més importants que afronten Catalunya i els Estats Units, i l’enfortiment de les relacions entre ambdós territoris » (actualitat, intercanvi internacional, negocis i innovació, periodisme i mitans de comunicació). A Suïssa on és refugiada l’ex-diputada de la CUP, Anna Gabriel, el seu advocat va intervenir als mitjans de comunicació comentant la seua sorpresa i la incomprensió de l’opinió suïssa per les declaracions del ministre espanyol d’Afers exteriors, Alfonso Dastis, que va declarar a la tele helvètica que no dialogaran amb Puigdemont i que « amb qui ha de parlar és amb el jutge » assimilant-lo ell i els que van oposar-se a la policia el dia del referèndum a delinqüents.

Catalunya Nord sota vigilància

Com a conseqüència del procés independentista sud-català, la vigilància policial sembla estendre’s a Catalunya Nord. Després de pressions del prefecte contra elegits que portaven el llaç groc de denúncia dels presos polítics, ara són elegits locals en càrrega de qüestions de llengua i ensenyament que han estat interrogats sobre les seues opinions i eventuals simpaties independentistes per l’administració, i els agents dels « renseignements intérieurs » que són presents ara sistemàticament als actes on hi ha militants o elegits nordcatalans.