Le Peuple breton Magazine Dossiers, analyses, portraits, chroniques… L'actualité vue de Bretagne !
A tot just un mes de la data límit perquè se convoquin noves eleccions si no s’ha elegit un president de Catalunya, la crisi ha pujat encara d’un grau a Espanya amb la confrontació oberta entre la justícia i el govern Rajoy.
Sobre la base dels informes de la policia espanyola i de les investigacions del Tribunal Suprem que han conduït a empresonar els dirigents catalans acusats de « violències, rebel·lió i malversacions » (per haver organitzat el referèndum del 1er d’octubre i el procés d’independència), el jutge Pablo Llarena contesta ara les conclusions del ministre de Finances espanyol Cristóbal Montoro que ha afirmat reiteradament que cap euro de la Generalitat va servir a pagar el referèndum, ja que controla les finances del govern català, intervingudes des del setembre 2017. El jutge ara demana proves i qüestiona directament la posició del govern espanyol. El que provoca un creixent malestar (o el ministre menteix o les acusions del tribunal i de la policia són inventades…) i una pressió accentuada de Ciutadanos que, de soci del PP assumeix cada cop més el paper de pretendent a governar Espanya.
Voluntat de reprimir i humiliar els catalans
Les posicions enfrontades –espanyolistes contra independentistes– mentrestant no deixen augurar cap solució, ni tan sols cap inici de diàleg. La sola estratègia de les autoritats espanyoles és de mantenir el màxim de líders polítics a la presó, de portar davant dels tribunals el màxim d’elegits locals i d’activistes de la societat civil, de perseguir el màxim de manifestacions i expressions de solidaritat de la societat catalana amb els independentistes. Així aquesta setmana, el tribunal ha reactivat el procediment contra els 712 batlles de l’AMI (Associació dels municipis per la independència) per « malversació i desobediència » per haver participat a l’organització del referèndum, i el govern espanyol obre un nou procés contra Artur Mas en nom de la Generalitat per l’organització de la consulta del 9 de novembre 2015. Sobre el terreny, la guàrdia civil ha tornat a obligar un nord-català a arrencar l’adhesiu amb bandera catalana i n°66 del departament de la seua placa d’immatriculació, la policia nacional ha confiscat samarretes grogues, cartells, xiulets i banderes estelades als supòrters del Barça a la final de la Copa del Rei, mentre els policies fotografiaven els espectadors que xiulaven i el ministre d’Interior espanyol Juan Inacio Zoido amenaçava piulant que « xiular l’himne espanyol és violència » i recordant les qualificacions de terrorisme del codi penal. El govern espanyol també va explicitar que havia desmantellat l’organisme de representació de la Generalitat a l’exterior, Diplocat (que existia des del 1982) i va cessar divendres 20 d’abril dos nous alts càrrecs de la Generalitat : la directora de Relacion exteriors Marina Falcó (acusada d’haver deixat l’exconseller de Cultura Lluís Puig entrar a la delegació de la Generalitat a Brussel·les on se celebrava un homenatge a l’escriptor català Manuel de Pedrolo) i el director de l’Escola d’administració pública de Catalunya Agustí Colomines que ha denunciat una veritable « caça de bruixes ».
Puigdemont líder d’audiència a la tele
Carles Puigdemont i Roger Torrent, no han pas tingut menys protagonisme durant la setmana. El president del Parlament va fer una visita de tres dies a Ginebra on va anar a denunciar a l’ONU els atacs a les institucions catalanes i al funcionament de la democràcia i de la llibertat d’opinió a l’Estat espanyol. El batlle de Ginebra fent costat a Torrent es va oferir per fer de mediador. El president de la Generalitat del seu costat era entrevistat a Berlín diumenge 15 d’abril per TV3, la tele catalana, i generava un rècord d’audiència amb més d’un milió d’espectadors (Catalunya té 7 milions d’habitants). Hi va denunciar sense embuts el veritable « frau democràtic » de l’Estat espanyol amb un jutge que decideix sol (sense que consti en cap llei ni disposició de la Constitució espanyola) de no deixar diputats legalment elegits i no condemnats ser candidats a la presidència. El president va fer una crida al respecte del « mandat sagrat dels electors ». Va explicitar també el paper del Consell per la República creat a Brussel·les : « mantenir viva la legitimitat alterada pel govern espanyol i reivindicar el dret legítim d’autodeterminació dels catalans ». Va recordar que calia ser « clars : la República ha estat proclamada » i afegia que « Catalunya és un petit laboratori per Europa i la ciutadania europea ; les institucions farien bé d’adonar-se’n ». Va anunciar que hi havia temps suficient per arribar a un acord d’investidura entre els partits independentistes i la primera mesura del nou govern seria un pla de xoc per reconstruir tot el que el govern espanyol s’havia dedicat a destruir de l’administració catalana.
Manuel Valls candidat pel partit que defensa la Fundació Francisco Franco ?
Una altra figura política va crear actualitat amb la irrupció en la « crisi interna » catalana : Manuel Valls entrevistat per la tele espanyola després de declarar que « calia lliurar Puigdemont a Espanya » va dir que reflexionava a la proposta del partit populista defensor de la Fundació Francisco Franco, Ciutadanos (ell el qualifica de partit de centre esquerra !) perquè sigui el seu candidat per Barcelona a les eleccions municipals. Un posicionament que desperta una barreja d’estupefacció, de disgust i d’incredulitat en l’opinió catalana (i fins a la seua pròpia família barcelonina) per la ingerència d’un polític fracassat que es té la sensació que no sap què més inventar perquè es faci cas d’ell.
Front comú dels presos polítics contra un jutge parcial
I encara la mateixa setmana, el jutge del Tribunal Suprem va procedir a l’audiència dels presos polítics catalans per comunicar-los el seu definitiu processament per « rebel·lió ». En un canvi significatiu d’actitud i d’estratègia, tots van aprofitar per confirmar la seua opinió independentista i la legitimitat de l’autodeterminació de la nació catalana, denunciant explícitament la seua persecució per les seues idees i reclamant la recusació del magistrat que « és jutge i part » en un procés clarament polític i antidemocràtic.
Alliance pour les libertés en Catalogne
En el capítol de les denúncies de la degradació autoritarista de l’Estat espanyol, la presidenta del Departament a Perpinyà, amb elegits i batlles, Hermeline Malherbe, va cridar al respecte de les llibertats i de la democràcia i va reivindicar l’alliberament dels presos independentistes. Es van instal·lar cartells a la façana del Consell Departamental i polítics de primer pla amb personalitats de la societat civil han creat una Alliance pour les libertés en Catalogne cridant l’adhesió del màxim de personalitats i elegits de tot França per « denunciar uns fets gravíssims » i « pesar perquè s’acabi immediatament unes pràctiques que recorden els sinistres mètodes del franquisme ».
Sant Jordi en estat d’excepció
Un ambient molt tens i en estat d’excepció per la celebració de Sant Jordi, patró de Catalunya, i festa dels llibres i dels enamorats que mobilitza cada any centenars de milers de catalans i desenes d’escriptors pels carrers de tot el país, i que per primer cop des de la fi de la dictadura franquista no tindrà cap celebració institucional degut al control de la Generalitat pel govern espanyol. Un dels centenars de llibres publicats aquesta primavera pot interessar els lectors del català que volen aprendre aspectes amagats i entendre el procés de proclamació de la República catalana : « Nou homenatge a Catalunya. La República Catalana : crònica d’una revolució », del periodista i responsable del portal d’informació Vilaweb, Vicent Partal, publicat per Ara Llibres.
