El Parlament de Catalunya presentarà queixa contra el jutge Llarena

700 000 persones van tornar a emplenar diumenge 15 d’abril els carrers de Barcelona (els 2 km de llarg i 50 m d’ample de l’avinguda Paral·lel) per reclamar l’alliberament dels presos polítics independentistes. Cap incident. Ni un contenidor capgirat. Milers i milers de llaços grocs. I els crits permanents de « llibertat presos polítics » i els habituals « independència ». Una manifestació que ve a tancar una nova setmana d’agreujament de la crisi institucional entre Catalunya i Espanya, mentre els principis essencials de la democràcia i el respecte dels drets civils són cada dia més qüestionats per l’Estat espanyol.

Després que divendres 13 d’abril el Parlament de Catalunya fos obligat de suspendre la quarta sessió d’investidura pel nou refús del Tribunal Suprem de deixar que Jordi Sànchez se presenti a la presidència de la Generalitat (malgrat la demanda del Comité de drets humans de l’ONU), el president Roger Torrent amb el suport dels partits independentistes –ERC, Junts per Catalunya, la CUP i ara també En Comú Podem– ha decidit de presentar una queixa per denunciar el jutge Pablo Llarena per prevaricació i atemptat contra els drets dels diputats i el funcionament de les institucions democràtiques. Apujant el to, havia avisat el Tribunal Suprem : « no permetrem que trepitgin els nostres drets i llibertats ».

« Erdoganització »

La resposta immediata del govern espanyol per la boca de Mariano Rajoy i del ministre de Justícia Rafael Català el mateix dia ha consistit en més amenaces explícites : se perseguiran els diputats i el seu president per « malversació de fons públics, amenaces i coacció » contra un jutge. La deterioració de la democràcia a Espanya ateny encara un estadi suplementari i la premsa comença ja de parlar « d’erdoganització » d’Espanya. Després d’eliminar els dirigents polítics independentistes (en presó i a l’exili), després de persecutar els ciutadans i militants de base, després de suspendre l’autonomia, ara les autoritats espanyoles s’ataquen frontalment a les institucions i als principis mateixos de la democràcia impedint que se puguin expressar o puguin actuar lliurement els elegits guanyadors de les eleccions i el parlament representant del poble.

Els pacifistes són « terroristes »

La policia espanyola ha continuat tota la setmana de perseguir les « investigacions » i les detencions repremint ara per ordre del ministeri d’Interior i dels diferents magistrats encarregats de la « causa independentista » –el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i el Jutjat n°13 de Barcelona– totes les persones considerades favorables a l’independentisme. Primer va ser arrestada dimarts 14 d’abril per la Guàrdia Civil sota l’acusació de « rebel·lió i terrorisme » una manifestant d’un dels 200 comités de defensa de la República (CDR), Tamara Carrasco, que havia participat al tall d’una carretera. Sis altres membres de CDR van ser detinguts i interrogats pels Mossos d’Esquadra per respondre de les acusacions de « desordre i atemptat contra l’autoritat ». L’endemà dimecres va ser una dona de Tarragona que va ser convocada per la policia en el marc del procediment judicial obert contra ella per « incitació a l’odi » al motiu que havia penjat al balcó de casa seua un cartell dient « Police go home » i havia piulat : « Mil ulls us vigilen, no permetrem que ens feu mal ». El mateix dia s’aprenia que les quatre persones que acompanyaven el president Carles Puigdemont a Alemanya eren investigades per « complicitat » : es tracta de dos policies catalans (de vacances), del professor d’història Josep Lluís Alay de la Universitat de Barcelona i d’un empresari, mentre el ministre de Justícia espanyol acusava en plen hemicicle de les Corts el diputat català Carles Gasòliba « d’ofensar » les institucions per portar un llaç groc quan « no hi ha pas cap pres polític a Espanya ».

Mobilitzacions a Catalunya Nord i a Europa

Arreu dels Països Catalans, i en particular a Catalunya Nord –i també una mica a tot arreu d’Europa– se multipliquen les denúncies i mobilitzacions contra una deriva cada cop més inquietant de l’autoritarisme que sembla apoderar-se de l’aparell politico-judicial d’Espanya, en el silenci còmplice de les autoritats de la Unió europea. Dimecres 11 d’abril va ser la presidenta del Consell Departamental de Catalunya Nord que va llençar una crida a la mobilització dels elegits per mobilitzar-se contra la repressió a Catalunya i demanant una solució dialogada. A Perpinyà i a diferents pobles de Catalunya Nord, els comités de solidaritat han engalanat de llaços grocs carrers i places, concerts són organitzats per sostenir els presos, autobusos han estat llogats per manifestar a Barcelona. A diferents punts d’Europa (Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, Parlament europeu), veus comencen a fer-se sentir per oposar-se a la persecució política de l’independentisme pacífic i democràtic dels catalans, però sobretot per preocupar-se de l’absència d’actuació de les democràcies europees refugiades en una posició de covardia muniquesa de trista memòria.

Compte enrere per un govern català

La repressió contra els independentistes i el ressorgiment de mètodes franquistes gairebé farien passar a segon terme, la dificultat dels partits independentistes catalans a concretar la designació d’un president del govern autonòmic. Permanentment interferit per l’aparell politico-judicial espanyol i complicat pels objectius contradictoris de retrobar l’autonomia i de fer efectiva la república proclamada, el funcionament de les institucions democràtiques catalanes malda a retrobar el mínim de normalitat necessari per designar un president de la Generalitat i un nou govern. Queda encara un poc més d’un mes, abans que el 22 de maig vinent, en absència de candidat designat, noves eleccions autonòmiques siguin convocades automàticament. Eleccions en les quals per ara, encara, ningú –ni els partits espanyolistes, ni els independentistes– sembla disposat a engatjar-se. El compte enrere no mancarà de contribuir les setmanes que venen a augmentar encara més la tensió.