Le Peuple breton Magazine Dossiers, analyses, portraits, chroniques… L'actualité vue de Bretagne !
Una nova setmana boja i un nou cop d’efecte en la política catalana, i el que ja és una crisi institucional hispano-europea.
Dijous 5 d’abril Carles Puigdemont és alliberat per la justícia alemanya que descarta l’acusació de « rebel·lió » i provoca així un xoc entre els espanyols, projectant la qüestió independentista catalana a la primera línia mediàtica a Alemanya i bona part d’Europa. La cort del land de Schleswig-Holstein ha deixat en llibertat el president català (després de dues setmanes de detenció a la presó de Neumünster arran de la demanda de detenció pels espanyols) amb una fiança de 75 000 € i l’obligació de quedar-se a Alemanya tan com la decisió definitiva d’extradició no és dictada per la justícia que ha d’examinar encara l’acusació de « malversació ». El mateix dia, els tres consellers de la Generalitat sota el cop d’una demanda d’extradició semblant, Comín, Basset i Puig, després de ser convocats pel tribunal belga són deixats igualment en llibertat, sense fiança. Igual que la justícia escocesa que deixa anar la consellera d’Ensenyament Clara Ponsatí. I encara el ministeri suís de Justícia exclou d’extradir ningú per motius polítics (en referència a les dues exiliades Marta Rovira, secretària general d’ERC, i Anna Gabriel, ex-diputada de la CUP). Els espanyols se desperten tan més durament que governants, mitjans de comunicació i bona part de magistrats i de l’opinió viuen en una realitat virtual basada en relats inventats de violències, rebel·lions, manifestacions insurreccionals atribuïts als independentistes catalans i confiaven en la solidaritat, el suport i l’actuació sense falla del món polític i institucional europeu, i dels òrgans judicials. A més la justícia belga ha obert una investigació per determinar si els serveis secrets espanyols han actuat il·legalment al seu territori per instal·lar un geolocalitzador al cotxe de Puigdemont.
Què pot passar ara ?
La decisió de la justícia alemanya ha precipitat un cop més l’actualitat catalana i rellança de manera espectacular les perspectives d’evolució de la situació, sense tanmateix descartar les innombrables incògnites. Extradiran finalment Puigdemont ? O després de desmuntar les acusacions delirants de les autoritats espanyoles, el tribunal alemany (i també la justícia belga i escocesa) jutjaran inconsistents i inexistents les inculpacions de malversació ? I si mai acceptessin de validar aquestes imputacions, els espanyols acceptaran de processar els independentistes únicament per aquests càrrecs o com van fer ja una vegada retiraran el mandat internacional per evitar de ser massa ridículs ? I si mai el jutge instructor Pablo Llarena decidís de recórrer la decisió alemanya davant del tribunal europeu d’Estrasburg (ho està estudiant), acceptarà el tribunal espanyol d’esperar anys la resolució del recurs per jutjar els acusats independentistes ? I en aquest cas els deixaran en llibertat o se quedaran en presó preventiva sense judici durant anys ? Les veus de juristes en tot cas comencen a dubtar seriosament de la validesa d’unes acusacions infundades i qüestionen cada cop més l’equanimitat i el rigor democràtic de la justícia espanyola.
Enorme ressò a Alemanya
L’efecte de l’alliberament de Carles Puigdemont ha generat un interès mediàtic de primera magnitud a Alemanya, alimentat encara més per unes declaracions irades i odioses de certs àmbits político-mediàtics (des del partit d’ultradreta Vox que és acusació particular en la causa antiindependentista fins al periodista Losantos que tracta el jutge alemany de « infect, nazi, roig, xoriço » entre altres amabilitats, diu que « a les Balears, hi ha uns 200 000 alemanys que podran servir d’ostatges » i « a Baviera, poden començar d’explotar bars » incitant a passar a l’acció. La policia de Munic està investigant el cas ; la policia espanyola encara no ha dit res. La vice-presidenta del govern espanyol del seu costat reiterava que al final Espanya guanyarà mentre Rajoy confirmava que mai dialogaran amb els independentistes. Davant d’aquest panorama, el president Puigdemont a la sortida de la presó al micro de desenes de mèdies i teles i amb el somriure feia –en alemany, anglès, espanyol i català– una crida al diàleg i demanava a la UE de fer de mediador en el conflicte.
Mobilització de batlles nord-catalans i Comitè de solidaritat cors
A l’Estat francès també noves veus s’han aixecat per denunciar la repressió dels polítics catalans. A Còrsega s’ha presentat un Comitè de solidaritat i a Catalunya Nord, una trentena de batlles han signat un manifest que serà comunicat a les autoritats franceses demanant el respecte de la democràcia i dels drets fonamentals a Catalunya Sud. El Sindicat intercomunal per les llengües occitana i catalana (SIOCCAT) que reuneix 128 dels 226 municipis de Catalunya Nord també s’ha pronunciat públicament en defensa dels presos polítics, pel respecte de la llibertat d’expressió i la fi de la repressió contra els catalans.
La justícia espanyola embogeix ?
La posició de les autoritats espanyoles, però, no sembla pas afluixar. El portaveu del govern ha contestat a la decisió del tribunal alemany i a la intervenció del ministre alemany d’Afers estrangers dient que Espanya continuarà de totes maneres d’aplicar i de fer respectar la llei sobre el seu territori. La jutgessa Lamela de l’Audiència Nacional per altra band s’ha engatjat dins una bogeria d’acusacions més extravagants les unes que les altres. Ara és el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapera, l’heroi dels atemptats islamistes de Barcelona el mes d’agost 2017 que és acusat de sedició i de pertinença a organització criminal (arrisquen gairebé 40 anys de presó), amb tota la direcció i els comandaments de la policia catalana i de la conselleria d’Interior de la Generalitat. Els CDR –comitès de defesa de la república– grups ciutadans pacifistes autoorganitzats i que protagonitzen manifestacions són acusats (fins i tot per polítics socialistes…) de portar a terme una guerrilla urbana i de ser responsables « d’actes insurreccionals » (sic) ! A més aquesta setmana, les autoritats espanyoles han detingut el llançador d’alerta suís Hervé Falciani sota un mandat de recerca internacional pretextant que Suïssa els havia fet arribar una demanda d’extradició el passat mes de març. Declaració immediatament desmentida pel ministeri federal de Justícia helvètic que precisa que el mandat data del maig 2017…, que Falciani és recercat des del 2009 i que mai el faran servir de moneda de canvi per les exiliades catalanes a Ginebra. Una bufetada suplementària per al govern espanyol.
Parlament, president i manifestació
Els esdeveniments han reactivat les tractacions per intentar d’investir un president de la Generalitat (abans la data límit del 22 de maig). El president del Parlament, Roger Torrent, hauria de convocar una nova sessió del Parlament els dies que venen i està fent noves consultes (per 4a vegada) a prop dels partits per avaluar els suports dels possibles candidats : Jordi Sànchez (sempre empresonat) o Carles Puigdemont a l’exili. La mesa del Parlament ha avançat una peça nova autoritzant ara el vot delegat dels exiliats que, jurídicament són « impedits » de ser presents al Parlament per la impossibilitat de sortir de Bèlgica, Alemanya i Gran Bretanya. El que permetria d’aconseguir la majoria necessària a l’elecció tot i l’abstenció de la CUP que rebutja d’investir cap altre candidat que Puigdemont. Queda per veure si els tribunals espanyols, com ja havien fet precedentment, interferiran en el funcionament democràtic dictant una ordre –sense base legal– de prohibició de ser candidats a president dels elegits inculpats. La qual cosa ha motivat ja una segona intervenció del comitè de l’ONU dels drets humans que demana a Espanya de respectar els drets civils dels ciutadans presumptes innocents. No hi ha pas encara cap perspectiva gaire clara de resolució de la qüestió catalana, que cada cop menys apareix com un « afer intern espanyol », com ho repeteix indefinidament la Comissió europea, però sí que se tornen a apuntar dies de manifestacions importants, sigui pels CDR, sigui amb l’ANC que convoca pel diumenge 15 d’abril a Barcelona una manifestació multitudinària.
