El president Puigdemont denuncia la repressió política

El president Carles Puigdemont (130è president de la Generalitat cessat de manera autoritària i sense tenir-ne la competència el mes d’octubre 2017 pel govern espanyol) s’ha desplaçat aquest cap de setmana a Ginebra on era convidat a expressar-se en el marc del FIFDH (festival internacional del film i fòrum sobre drets humans que se celebra a Suïssa des del 2003 coincidint amb el Consell dels drets humans de l’ONU). El president català exiliat a Waterloo hi ha denunciat la repressió política i judicial espanyola que continua afectant la societat i les institucions catalanes. Hi ha participat també a un debat sobre la independència de Catalunya i va respondre a les qüestions dels periodistes en una posterior roda de premsa. Abans, s’havia projectat el film Catalogne : l’Espagne au bord de la crise de nerfs, produït a França per CAPA Presse i Arte. També l’etapa ginebrenca ha estat l’ocasió de fer contactes polítics amb diverses personalitats suïsses i també catalanes, com l’ex-diputada de la CUP, Anna Gabriel, perseguida per la justícia i exiliada a Suïssa. I és que continua entre les forces polítiques independentistes les negociacions per tal d’aconseguir l’elecció del nou president del govern autonòmic català, mentre les autoritats de Madrid continuen posant pal a les rodes per l’elecció del president de la Generalitat.

Pressió diplomàtica

El desplaçament del president Puigdemont a Ginebra va desfermar la ràbia de la diplomàcia espanyola que reclama a Suïssa de detenir els exiliats catalans quan hi arribessin. Les autoritats helvètiques, però, van respondre per la veu del portaveu de l’Oficina federal de Justícia que no hi havia pas cap base legal per arrestar-los o extradir-los.
Dimecres, al Graduate Institute de Ginebra, escola de relacions internacionals, Carles Puigdemont pronunciava per tancar l’estada suïssa una conferència sobre « La independència encara té sentit a l’Europa del segle 21 ? », moderat per un periodista de la BBC.

Fracàs de la manifestació unionista

Diumenge 18 de març, els espanyolistes van voler organitzar manifestacions antiindependentistes, convocada per l’associació anti-catalana Societat Civil Catalana. La mobilització es va haver d’anul·lar a Madrid per falta de participants. A Barcelona, malgrat la participació de personalitats de primer pla com Albert Rivera (president de Ciudadanos), la ministra de Sanitat Dolors Montserrat o l’exprimer ministre francès Manuel Valls, unes 5 500 persones solament se van reunir.

L’antic cap de govern socialista, de manera sorprenent i desvergonyida, aporta el seu suport als partits anti-catalans i a la dreta dura espanyola, PP i Ciudadanos. Entrevistat a Catalunya Ràdio va declarar que « la independència de Catalunya no té pas cap sentit » i que « conduiria a la guerra ».

Espanya condemnada pel Tribunal de drets humans

Mentrestant els tribunals espanyols continuen la persecució judicial de desenes de polítics i fins i tot d’artistes que expressen opinions hostils a la monarquia (rapers condemnats a presó per cançons « insultants per al rei »). Al cap de 11 anys de procediment, però, el Tribunal europeu dels drets humans ha dictat una sentència contrària a Espanya per la condemna d’un manifestant que havia cremat una foto del rei : la decisió de la justícia espanyola contravé a la llibertat d’expressió. Aquesta mateixa setmana, la policia espanyola va tornar a investir la seu d’Òmnium Cultural, requisant materials i escorcollant arxius, al mateix temps que el govern espanyol feia detenir un alt funcionari català, el director de Difusió de la Generalitat per fer-lo interrogar per la policia, abans d’acomiadar-lo.

 

> Alà Baylac Ferrer

Contributeur. Maître de conférence à l’Université de Perpignan – Via Domitia (UPVD) en Catalogne du Nord, Alà Baylac Ferrer est spécialiste des langue et culture catalanes. Il est par ailleurs directeur de l’Institut franco-catalan transfrontalier (IFCT). [Lire ses articles]