El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent que inicialment havia convocat el ple d’investidura del president de la Generalitat pel dilluns 12 de març, va haver de suspendre la reunió per culpa de la decisió del Tribunal Suprem espanyol de refusar que el candidat a la presidència, Jordi Sànchez, surti de la presó. A conseqüència, els seus advocats han interposat dilluns 12 de març un recurs davant dels tribunals abans d’anar davant del Tribunal europeu de drets humans demanant que se respectin els drets cívics del candidat i de la democràcia. A l’espera de la decisió, el president del Parlament ha suspès el ple d’investidura.
L’argumentació donada pel jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per denegar la llibertat a Jordi Sànchez, segueix en la mateixa línia de la persecució judicial de les idees independentistes. Nombrosos juristes catalans i espanyols qüestionen cada vegada més la manca de base legal de les decisions dels jutges espanyols i la vulneració dels principis bàsics de justícia i democràcia. S’estudien possibles denúncies del jutge per prevaricació. El jutge Llarena dona com a motiu del manteniment en detenció preventiva del candidat a la presidència de Catalunya que la seua posada en llibertat és susceptible de generar desordres públics violents i de desembocar en una reiteració de l’intent d’assolir la independència de Catalunya per mitjans il·legals. Els dos arguments són tan més increïbles que el president empresonat de l’ANC sempre ha actuat de manera pacífica i que ell no va pas participar en cap decisió relacionada amb la votació de la independència pel Parlament en la mesura que llavors no era diputat. El jutge afegeix –com si tingués potestat de comissari polític– que hi ha altres diputats de Junts per Catalunya (grup parlamentari de Carles Puigdemont) i que el Parlament pot triar altres candidats. I que en tot cas, Jordi Sànchez pot delegar el seu vot, des de la presó. Els polítics independentistes han denunciat la interferència del poder judicial en la política ; no hi ha pas cap base legal perquè un tribunal pugui imposar condicions a l’exercici de la democràcia segons els seus criteris i menys de decidir qui pot ser candidat i president d’una autonomia.
5 mesos de presó (preventiva) pels presos polítics
Aviat farà 5 mesos que els presos polítics catalans són mantinguts en presó preventiva a Madrid. El tribunal no preveu de deixar-los en llibertat, ni d’apropar-los a presons catalanes i ha allargat la instrucció del cas a un any i mig degut a la « complexitat del cas ». Dos són membres de l’ex-govern de Catalunya, el vice-president Oriol Junqueras i el conseller d’Interior Joaquim Forn (a la presó des del 2 de novembre), i dos són els presidents de les més grans entitats cíviques de Catalunya compromeses a favor de la independència, Jordi Cuixart d’Òmnium Cultural i Jordi Sànchez de l’ANC, l’associació Assemblea Nacional Catalana (des del 16 d’octubre). Dos, a més, Junqueras i Sànchez, són actualment diputats del Parlament de Catalunya. Però els tribunals espanyols no reconeixen llur immunitat.
Els socialistes continuen pressionant amb el PP
Davant d’una perspectiva d’impossibilitat de formar un govern que pugui reprendre les seues funcions d’administració de l’autonomia de Catalunya, els socialistes han afegit pressió, recorrent al Tribunal Constitucional perquè ordeni que comenci el compte enrere que provocaria, a falta de poder elegir un president de la Generalitat, noves eleccions en un termini de dos mesos. Continuen així donant suport al PP i a la suspensió de l’autonomia, així com a la persecució de l’independentisme i al control de l’autonomia per les autoritats espanyoles.
Persecussió administrativa d’empreses i periodistes
Per altra banda, els mitjans de comunicació catalans han denunciat aquesta setmana la decisió del Ministeri de Finances espanyol d’exigir a un centenar d’empreses, associacions i periodistes els justificants i motius de les ajudes i subvencions atribuïdes legalment pel govern català. Els diaris catalans han començat de parlar de veritable « caça de bruixes ». El mateix ministeri espanyol reconeix que davant de la impossibilitat de provar que la Generalitat ha gastat cap euro per l’organització del referèndum d’independència del 1er d’octubre 2017, ara cerquen a implicar professionals o associacions. Malgrat la manca de competència legal per reclamar aquestes justificacions, el govern espanyol actua igualment en el marc de la posada sota control de les finances de l’administració catalana, independentment de la suspensió de l’autonomia.
Negociació, manifestació i organització
Mentrestant diumenge, l’ANC convocava a Barcelona una manifestació per pressionar els partits independentistes de concretar un acord per designar un govern que treballi a la implementació de la República. Al mateix temps, la negociació entre els tres partits continua. ERC i Junts per Catalunya ja s’han posat d’acord sobre un full de ruta i la candidatura de Jordi Sànchez, mentre que la CUP encara discuteix, es resisteix a aprovar-lo i usa (o abusa) dels seus 2 vots indispensables, per bloquejar la investidura del president de Catalunya. A Brussel·les, el president Carles Puigdemont i els consellers a l’exili estan organitzant la tasca del Consell de la República. I s’ha informat que l’ex-consellera d’Educació, Clara Ponsatí, se n’havia tornat a viure a Escòcia on retroba la seua funció de catedràtica d’Economia a la Universitat de Saint Andrews i vol així obrir un « nou front internacional » en defensa de Catalunya.