
Aquesta setmana, dijous 1er de març, si cap altre esdeveniment modifica l’agenda, s’ha de celebrar la primera reunió del nou Parlament de Catalunya que hauria de debatre i votar en la sessió inaugural el proper president de l’executiu català, amb un context de tensió entre socis independentistes que haurien d’assolir al darrer moment un acord per al o als candidats a la presidència del nou govern.
Les discussions sempre ensopeguen en la solució per conciliar la restauració del president Carles Puigdemont cessat per Madrid i refugiat a Brussel·les amb el nomenament d’un president « efectiu » que hauria de ser capaç de governar a Barcelona.
ERC arrossega els peus
Aquesta vegada, és ERC que sembla arrossegar els peus per donar suport a Carles Puigdemont, mentre aquest té tot el suport de Junts per Catalunya i la CUP. La incògnita sempre rau en el fet que el president exiliat encara no pot anar a Barcelona sense risc de ser arrestat, no està clar si serà possible fer una nominació a distància, i que no sabem encara si els diputats empresonats podran assistir a la sessió del Parlament.
Presidir Catalunya des de la presó?
Tots els dies a la premsa, els partits assenyalen « que les negociacions van bé i que aviat s’arribarà a un acord ». Una de les perspectives és que que el Parlament legitimés el Molt Honorable President de la Generalitat a l’exili i li donés una funció de representació o d’exercici de l’autoritat governamental dirigida a la comunitat internacional, mentre designaria un vicepresident per la gestió des de la capital catalana. Una altra possibilitat avançada en els últims dies és la candidatura a la presidència del diputat empresonat (i president de l’ANC -Assemblea Nacional Catalana), Jordi Sànchez. El seu advocat ja ha anunciat que demana el seu alliberament i el permís per assistir a la sessió inaugural. Indica que en cas de rebuig dels jutges, s’organitzaria per governar des de la presó. Però, què passa amb el paper de Carles Puigdemont ? L’ANC davant de totes aquestes incògnites i vacil·lacions ha decidit cridar els catalans a manifestar l’11 de març per pressionar « les forces republicanes per arribar a un acord », fins i tot si cal desconvocar-la si s’arriba abans a un acord.
Nova refugiada política a Suïssa
Pel que fa a l’exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, va obrir un altre front internacional contra l’Estat espanyol en negar-se a la convocatòria del tribunal que l’acusa de rebel·lió i sedició i es va refugiar a Ginebra on organitza la seva defensa i pensa demanar asil polític. El president del Parlament Roger Torrent per la seva banda visita regularment les presons per a entrenir-se amb els líders polítics en detenció « preventiva » des de fa gairebé quatre mesos i per això rep crítiques diàries de les autoritats espanyoles per portar el llaç groc en suport als presos polítics i defensar-los en tots els seus discursos. Pel que fa al rei Felip VI, de visita a Barcelona, durant el Mobile World Congress, va haver d’aguantar manifestacions de carrer, casserolades, cançons « antimonàrquiques » i boicot de les autoritats catalanes (President del Parlament, alcaldessa de Barcelona).
Tres anys i mig de presó per una cançó insultant pel rei
Mentrestant, continuen la repressió i la persecució política. Un raper de Mallorca va ser condemnat a 3 anys i mig de presó per insultar la corona i incitar a l’odi per les paraules -en català- de les seves cançons, una galeria d’art a Madrid va retirar pintures d’un artista que denunciava els presos polítics i Mireia Boya, l’anterior diputada aranesa de la CUP va haver de declarar davant del tribunal -com molts polítics, policies, elegits locals- per participar al referèndum i al vot « sediciós » del Parlament. Va sortir lliure després de defensar que la declaració d’independència i la República havien estat aprovades pel Parlament i que no era una proclamació simbòlica. L’avió del tècnic català Pep Guardiola va ser escorcollat diverses vegades per la policia a la seva arribada a Barcelona, els registres de vehicles i controls a les fronteres i als trens continuen cada dia, amb Guàrdia Civil i militars en armes, a la recerca de Puigdemont. Durant un control de policia, fins i tot es va detenir una persona disfressada de Carles Puigdemont.
Una setmana « ordinària » de política i anormalitat institucional a Catalunya i Espanya, que molts catalans voldrien no viure encara durant méssa temps.