Negociacions per govern republicà i defensa de l’escola en català

L’actualitat sud-catalana continua monopolitzada per les laborioses i complexes negociacions entre els partits independentistes ERC, Junts per Catalunya i la CUP d’una banda, i d’altra part per la continuada i inexorable repressió espanyola contra la societat catalana.

La dificultat de l’acord per aconseguir un govern català rau en la inflexible posició del govern espanyol d’encetar cap diàleg polític, d’intervenir per tots els mitjans (amenaces, persecusions judicials, empresonaments) per impedir la investidura del president de la Generalitat, i la voluntat dels Catalans de resoldre l’equació de designar un govern efectiu que pugui administrar el país i al mateix temps restablir la legitimitat dels consellers i dels elegits empresonats i exiliats. El marge de maniobre és molt estret ja que Madrid manté l’anunci de l’ús de la força (presó, tribunals, suspensió de l’autonomia) contra polítics que no li convenen. El president exiliat a Brussel·les Carles Puigdemont i el president del Parlament Roger Torrent han anunciat dissabte 17 de febrer, però, que les negociacions van avançant i que se trobarà aviat la solució per l’elecció del govern.

Mentrestant el govern espanyol anuncia que prendrà les mesures necessàries per elimniar l’ensenyament en català a Catalunya, aprofitant que controla l’administració catalana. El Ministre d’Educació preveu de suprimir la immersió lingüística per tots (proposant al moment de la inscripció a les famílies que demanin si no volen ensenyament en català), malgrat que no en té ni competència legal, ni capacitat de contradir la llei d’educació de Catalunya. L’escola en català per tots els alumnes de Catalunya, totalment constitucional, legal i consensual, ha garantit des dels anys 1980 que tots els joves escolaritzats de Catalunya siguin bilingües, que no hi hagi cap tensió social a Catalunya per la qüestió lingüística i que garanteixi a tots els ciutadans catalans cohesió i igualtat en el món laboral. Divendres 16 de febrer, milers de catalans s’han manifestat davant dels ajuntaments per reclamar l’alliberament dels cinc presos polítics encara detinguts sense judici i sotmesos a limitació dels seus drets i vexacions permanents (prohibició d’anar a missa, refús de transmetre correus i llibres, punicions per entrevistes a periodistes, refús de trasllador-los a presons catalanes…). També el govern espanyol anuncia la seua intenció de tancar TV3, la televisió de Catalunya per « sanejar-la » o vol presentar una proposició de llei per fer impossible l’indult de presos per rebel·lió i sedició.

Les pressions espanyoles també s’exerceixen a la frontera francesa on policies espanyols han exigit d’automobilistes nord-catalans (ciutadans francesos) de retirar adhesius catalans de les seues plaques d’immatriculació, estan fent controls estrictes d’identitat i escorcolls de cotxes, tot sense cap reacció ni queixa del govern francès. Les mesures s’han de relacionar amb les manifestacions de suport i de solidaritat dels catalans del nord amb els compatriotes del sud : àpats de solidaritat, manifestacions públiques, commemoració dels refugiats republicans del 1939 amb presència del president del Parlament català, impressió de cartells en defensa dels presos…