Cent dies de la República Catalana. Recul de la democràcia espanyola.

Tres mesos després de la proclamació de la República pel Parlament de Catalunya, la situació està bloquejada fins al punt que el comissari d’Afers Econòmics Pierre Moscovici se sent obligat a explicar que Europa « espera que Espanya resolgui la crisi a Catalunya », considerant que el tema és una font d’incertesa per a l’economia europea. Les institucions catalanes no van aconseguir de designar el president ni van formar un nou govern abans de finals de gener a causa de les intervencions repetides i a tots els nivells de l’Estat espanyol per bloquejar totes les iniciatives catalanes. Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem i el govern s’oposen a l’elecció de Carles Puigdemont únic candidat a la presidència de la Generalitat, s’oposen al seu retorn, s’oposen a qualsevol candidatura dels líders elegits empresonats, s’oposen a qualsevol diàleg polític, s’oposen a la sobirania del Parlament de Catalunya per decidir el seu propi funcionament.

Les autoritats espanyoles, a més de bloquejar les institucions catalanes (que per cert beneficia el govern central que segueix controlant l’autonomia, l’administració i les finances de Catalunya), van aconseguir sembrar el dubte en les files independentistes. Els partits majoritaris – ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), CUP (Candidatures d’Unitat Popular) i Junts per Catalunya – són en plena discussió sobre la millor estratègia, o la menys dolenta davant del mur espanyol i el silenci europeu per afluixar la pressió, restablir el president legítim en el càrrec, tractar de recuperar el domini de les institucions catalanes i prendre les mesures necessàries per fer efectiva la proclamació de la República. L’equació té diverses incògnites i això fa que les opcions i les solucions polítiques siguin particularment difícils. Les posicions són tan variades com contradictòries: hem d’abandonar el president i el candidat Puigdemont per a la seva reelecció (ERC) ? Quines propostes facilitarien l’alliberament de presos polítics ? Hem d’entrar en una fase de desobediència i resistència de la societat civil contra el poder espanyol (CUP) ? Hem de procedir a una investidura a distància i posar en evidència les pràctiques antidemocràtiques d’Espanya (Junts per Catalunya) ? Hem d’investir un president simbòlic a l’exili i un president efectiu a Barcelona ?

El Parlament de Catalunya els propers dies ha de procedir a la investidura del president. La sessió inicial va ser « ajornada » el 30 de gener pel president Roger Torrent, i no suspesa, el que és l’origen d’una nova controvèrsia jurídica : el govern espanyol considera que el compte enrere per a noves eleccions ja ha començat, mentre que els catalans sostenen que el termini encara no està fixat ja que la investidura encara no ha tingut lloc. Les veus (polítiques i mediàtiques) són cada vegada més nombroses en tot cas per advertir que cap de les solucions que ofereixen els catalans farà cessar la repressió i portarà les autoritats espanyoles a la taula del diàleg polític. D’aquí la major dificultat de la situació i les tensions, o millor dit, les qüestions legítimes i comprensibles entre els partits independentistes. Les negociacions que s’estan duent a terme aquest diumenge a Brussel·les continuaran el dilluns.

Al mateix temps, la monarquia espanyola s’està enfonsant en pràctiques dubtoses i certament contràries als principis essencials de la democràcia. El marc jurídic espanyol apareix cada dia més com una gran presó a l’aire lliure, fora de qualsevol norma democràtica i amb l’objectiu declarat de reduir i humiliar els catalans. Els presos de consciència són tractats com ostatges.

El panorama és cada dia més fosc: recursos als tribunals contra els funcionaris i els polítics sobre la base d’informes « muntats » per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per “incitar a l’odi i la violència contra la policia”, manteniment en detenció injustificada dels líders polítics (les raons donades pel jutge són ara clarament ideològiques, ja que es mantenen a la presó per les seves idees independentistes), denúncies judicials en contra d’artistes i intel·lectuals per insults a la corona i col·laboració amb manifestacions il·legals, amenaça d’inculpació i d’acomiadament de centenars de policies catalans per passivitat, intervenció del Tribunal constitucional en el camp polític sense marc legal, intervenció directa de l’executiu a prop dels tribunals, càstig contra els líders polítics empresonats per entrevistes des de la seva cel·la, amenaces contra el president del Parlament de Catalunya (un polític del PP li recorda que té dos fills i sap què l’espera si fer investir Puigdemont), escorcoll de vehicles per la Guàrdia Civil en el territori francès, tancament del parc del Parlament català el dia de la sessió d’investidura, inhabilitació anunciada de desenes de polítics abans dels seus processos anunciats per finals d’any… El rànquing anual de la Economist Intelligence Unit, centre de referència de reflexió britànica, acaba de rebaixar la nota d’Espanya que podria ser relegada el 2018 a la categoria de « democràcia imperfecta », en particular per la seva voluntat « d’impedir per la força el referèndum il·legal sobre la independència de Catalunya, l’1 d’octubre i el seu tractament »