Accueil / Lec'h / Etrebroadel / Jordi Cuixart a la fi de les audiències : « Ho tornarem a fer igual »

Jordi Cuixart a la fi de les audiències : « Ho tornarem a fer igual »

Jordi Cuixart

Dimecres 12 de juny, al terme de 17 setmanes de procès, 52è dia, els advocats de la defensa van acabar de pledejar demanant l’absolució per als seus clients, els 12 independentistes acusats de rebel·lió, sedició i malversació i pels quals la justícia i el govern espanyols demanen fins a 25 anys de presó. 9 d’aquests són empresonats des de fa més d’un any i mig amb la justificació – irregular i il·legal segons molts juristes – que podrien fugir i sobretot reincidir perquè no han renunicat a les seues opinions i objectius independentistes.

Unes sessions finals del procés fortament medititzades i cobertes en directe pels mèdies catalans, Canal 3/24 d’informació contínua i les ràdios públiques Catalunya Informació i Catalunya Ràdio.

Res de gaire nou en la cloenda del procediment tancat pel jutge Manuel Marchena per un molt sec « Vist per sentència ». Simplement una síntesi que va posar en evidència les característiques d’aquest procés excepcional, històric : els advocats de la defensa van ridiculitzar les càrregues inventades per les acusacions (fiscals, Estat i extrema dreta), van subratllar les irregularitats grolleres i constants del procés, els acusats van reiterar la seua innocència tot defensant l’exercici dels drets fonamentals, la llibertat i la legitimitat de l’autodeterminació del poble català per aconseguir la república. Van arrencar llàgrimes a la sala quan molts d’entre ells van esmentar els seus fills i familiars que els jutges els priven de veure créixer.

El veredicte, entre juliol i octubre

Un cop tancat el procés, el veredicte serà pronunciat les properes setmanes – o mesos. Els avisos són diversos. En juliol seria ràpid, i permetria de tancar una ferida dolorosa, massa ràpid segons comenten per deixar pensar que la decisió és seriosa i no era pas ja redactada des de l’inici del procés. Cap al mes d’octubre, donaria una impressió de més reflexió però deixa la qüestió que enverina la política espanyola oberta i la tardor és un moment més favorable a grans mobilitzacions (la societat catalana i el món polític de Catalunya està esperant la sentència per aportar-hi una resposta immediata i forta).

Advocats brillants i lliçó de dret

La premsa catalana i el món jurídic és unànime : els advocats han estats brillants, els seus pledejars una veritable lliçó de dret en un procés que va fer poc cas de la llei i de la veritat. Els analistes parlen dels presos catalans com « herois, ostatges que seran víctimes d’un càstg exemplar per tal d’espantar i sotmetre Catalunya i els més de 2 milions d’independentistes, tot liquidant tota una generació de líders polítics ». Però si l’única proposta d’Espanya per Catalunya és « amenaçar i castigar, serà una por passatgera », apunten els politòlegs, fent eco a les paraules de Jordi Cuixart a la fi de les audiències : « Ho tornarem a fer igual ».

Dimarts 11 de juny, abans darrer dia del procés contra els independentistes, van començar els pledejars de les defenses. Uns discursos detonants amb els requisitoris. Unes autèntiques demonstracions jurídiques basades en fets, en referències jurisprudencials i une denúncia irònica, rabiosa, ferma i contundent tant de les mentides, de les irregularitats grolleres de les acusacions, com les flagrants violacions dels drets fonamentals dels ciutadans que significa el procés i la repressió política en curs contra milers de catalans. Acusacions sense cap prova, falsos testimonis i mentides, fets i esdeveniments inventats. Una « violència insurreccional » que consisteix al llançament d’una cadira de plàstic contra els policies. Els periodistes han parlat de « KO » de les acusacions, reduïdes a pols per les seues aproximacions i mentides amb arguments jurídics precisos i contundents. Els advocats han deixat en evidència un procés de persecussió de la dissidència política : « la defensa de la unitat d’Espanya no pot ser per sobre dels drets fonamentals », concloïa Marina Roig.

El procés és tancat i la repressió continua

El procés històric s’ha tancat i ara toca als 7 jutges a deliberar. S’ha acabat tal com s’ha anat desenrotllant, amb la vergonya d’unes acusacions que durant els discursos de les defenses s’adormien a la sala, quan el dolor, l’angoixa, però també la dignitat, el compromís i la fermesa dels acusats eren palpables dins el tribunal i compartit pels 2,3 milions de votants del referèndum, per la societat catalana.

Les interrogacions i incònites són plantejades pels comentaristes : els catalans tindran la capacitat de reaccionar davant la posició inflexible d’Espanya i davant l’única resposta de represàlia i d’unió sagrada de les forces polítiques de l’esquerra fins a l’extrema dreta en defensa de la unitat ? I Espanya serà capaç de reaccionar democràticament o deixarà que les seues institucions se degradin cap a un governament dels jutges -de tradició franquista (encara presenten Franco com a cap de l’Estat des del moment del seu cop d’Estat contra la República en 1936). O els poders legislatiu i executiu podran i voldran recuperar el control de la situació ?

El professor (espanyol) de ciències polítiques Ramon Cotarelo analitzava que el jutge ara té una sola solució, segons les proves produïdes durant el procés : un veredicte d’absolució amb indemnitzacions pels danys patits durant gairebé dos anys de presó preventiva i l’obertura d’una enquesta de les irregularitats i els delictes comesos des de la instrucció mateixa d’un « procés-farsa ».

L’Estat i la justícia per ara continuen la seua línia de repressió política : els elegits europeus Comín, Puigdemont (a Bèlgica) i Oriol Junqueras són privats de prendre llur funció de diputat. Joaquim Forn elegit al consell municipal de Barcelona va ser acompanyat per la policia a la sessió de constitució de la nova assemblea, però tornat immediatament a la presó on és mantingut tancat encara que el procés sigui tancat. Dijous 6 de juny, la portaveu del govern socialista va precisar després que representants del govern de Sanchez diguessin que no tenien pas cap intenció de parlar amb el president de Catalunya, que se reprendrien relacions amb la Generalitat quan els anirien bé, reblant així el clau de la seua posició de refús categòric del diàleg amb els independentistes sobre la crisi institucional.

Tot just quan s’acaba el procés del Tribunal Suprem, ja tenen lloc les declaracions dels alts funcionaris de la Generalitat perseguits pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Dijous 7 de juny, Josep Maria Jové, ex-número dos d’Oriol Junqueras va haver declarar acusat de desobediència, malversació, revelació de secrets, refusant de respondre a les acusacions i refutant les càrregues que se li imputen. Durant la seua compareixença al TSJC desenes de persones li donaven suport davant del palau de justícia entre els quals el vice-president del govern de Catalunya, Pere Aragonès, el president del Parlament de Catalunya Roger Torrent i el guanyador de les eleccions municipals a Barcelona, Ernest Maragall. El Tribunal de comptes del seu costat comença un altre procediment contra els presos polítics per exigir-los el pagament dels milions que els acusen d’haver gastat pel referèndum.

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer