Accueil / Lec'h / Etrebroadel / Victòria (relativa) dels socialistes a Espanya i dels independentistes a Catalunya a les legislatives

Victòria (relativa) dels socialistes a Espanya i dels independentistes a Catalunya a les legislatives

Espagne
Pédro Sanchez

La dotzena setmana de procés (38 dies d’audiència) ha estat marcada, més que per les intervencions colpidores de les víctimes de les violències policials, pels resultats de les eleccions legislatives a Espanya.

Molta gent aguantava la respiració a l’expectativa de conèixer el resultat dels independentistes catalans i de la proporció de la pujada de l’extrema dreta. El veredicte és (vegeu quadre de resultats) : victòria relativa del PSOE (sense majoria absoluta, ni possibilitat d’aliança solament amb Podemos), pujada moderada (sempre és massa, però en tot cas insuficient per pertorbar el joc polític…) de l’extrema dreta que « solament » obté 24 diputats, i victòria dels independentistes a Catalunya. Aquest darrer resultat consolida llur posició i del punt de vista espanyol enquista la crisi institucional. A Catalunya per primer cop, els independentistes -ERC, un partit no espanyol, en particular- arriben primer (tradicionalment guanyaven els socialistes a les eleccions legislatives) i amb Junts per Catalunya envien 22 diputats a les Corts espanyoles. El Front Republicà (candidatura d’esquerra independentista de Dante Fachin, exdiputat de Podem al Parlament de Catalunya) no ha obtingut cap diputat però representa més de 100 000 vots. La notícia és també la derrota del PP, tan a Espanya com a Catalunya. Amb un discurs clarament marcat a l’extrema dreta, el PP ha obtingut el pitjor resultat de la seua història ; a Catalunya representa 5 % de l’electorat i 1 sola diputada (igual que fa 40 anys…). Els seus votants s’han estimat més els productes extremistes ‘originals’ -Vox i Ciudadanos- que la còpia. Un clàssic. Total que a l’hora de fer càlculs i planejar perspectives de coalicions i eventuals solucions a la crisi hispano-catalana, se perfila una governança dels socialistes en solo (en una posició relativament inestable) i una doble possibilitat davant del ‘problema’ català : continuar en la línia de la repressió politico-judicial i del podriment de la situació que practicava Mariano Rajoy, o bé intentar reprendre un diàleg polític (discret) amb els independentistes per intentar arribar a una « solució » acceptable per les dues parts, cosa molt complicada però que és la sola via de sortida. Res en tot cas no hauria de ser anunciat abans de les eleccions municipals i europees de finals de maig, i és poc probable que no s’intenti res amb els independentistes abans de la sentència dels presos polítics que és prevista a finals de 2019.

Els presos catalans elegits : Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull (al Congrés dels diputats), i Raül Romeva al Senat. Javier Ortega Smith i Pedro Fernández que representen l’acusació popular i són responsables del partit d’extrema dreta Vox també formen part dels diputats elegits al Congrés dels diputats espanyols.

Mentrestant al Tribunal Suprem, han comparegut més testimonis de la defensa, entre els quals l’exdiputat al Parlament de Catalunya Lluís Llach. Diverses persones, alguns amb llàgrimes als ulls recordant els patiments del dia del referèndum, van continuar de mostrar una realitat totalment oposada al relat dels policies espanyols : pacifisme, agressions deliberades i gratuïtes de les forces de seguretat, resistència espontània dels electors, determinació a exercir el dret a votar i a expressar democràticament les seues opinions. Davant d’aquesta nova tònica, les acusacions gairebé no tenen qüestions, limiten pràcticament els seus interrogatoris a demanar repetidament si sabien que el referèndum era il·legal i si havien rebut instruccions de partits i de la Generalitat per anar a votar. International Trial Watch ha tornat a denunciar en els seus informes la parcialitat del jutge i la violació dels drets de la defensa.

Ha estat actualitat també el Tribunal n°13 de Barcelona que persegueix desenes de personalitats i ciutadans per haver participat al referèndum. La jutgessa Alejandra Gil Llima ha inculpat 30 persones en paral·lel al procés del Tribunal Suprem. 17 se’ls acusa de malversació i se’ls exigeix el pagament (anticipat !) de 5,8 milions d’euros. Els altres, per acusacions de « desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació ». El procediment judicial, un cop més, se deu a recursos i queixes interposats per l’extrema dreta Vox contra personalitats i elegits catalans, mèdies catalans, que durant tot el 2017, molt abans del referèndum, preparaven o se feien eco del procés democràtic cap a la independència.

Nova temptativa d’excloure Puigdemont de les eleccions

En un nou episodi de clara persecussió política i de violació dels drets fonamentals, Ciudadanos i PP han dipositat davant de la Comissió electoral central (JEC) una demanda per prohibir que Puigdemont, Comín i Ponsatí puguin ser candidats a les eleccions europees amb el pretext que serien « fora de l’Estat espanyol amb l’objectiu d’escapar a la justícia ». Els exiliats han recordat dels seu costat que són a disposició de la justícia dels països on s’han refugiat, que no hi ha pas cap mandat contra ells i que en absència de comdemna gaudeixen de tots els seus drets cívics i polítics. S’interpreta la maniobra com una nova ofensiva de la dreta espanyola (amb la complicitat de les institucions i del govern socialista) contra l’independentisme català. La JEC és composta en part dels mateixos magistrats propers al PP que estant jutjant els independentistes catalans. L’escàndol ha estat màxim quan s’ha après que la JEC havia exclòs Puigdemont, Comín i Ponsatí de les candidatures, sense que existeixi cap base legal, ni que la JEC en qüestió tingués cap competència per això. Fins i tot juristes espanyols subratllen l’enormitat i la grolleria de la irregularitat, i els president, vicepresident i 2 membres de la JEC hi van votar en contra. La reacció ha estat de canviar provisionalment els tres candidats « prohibits » a les llistes, i sobretot des de Bèlgica, en nom del Consell per la República i l’ANC, han presentat un recurs contra Espanya per suspendre el seu dret de vot en raó de les violacions dels drets democràtqiues. Els advocats de Puigdemont han anunciat que arribarien fins al final i que si se confirmen les irregularitats flagrants sol·licitaran l’anul·lació de les eleccions europees a Espanya. El vicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa va qualificar la decisió de la JEC « d’incomprensible jurídicament, kafkiana, grotesca, confusa, contradictòria i qualsevol cosa menys fonamentada en dret ; una decisió vergonyosa i antidemocràtica ». Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Puigdemont, també ha titllat la decisió de « fet gravíssim » i « d’operació d’estat ». En la mateixa línia repressiva, la JEC ha sancionat TV3, la tele catalana per haver realitzat un reportatge sobre els presos durant la campanya electoral (sic), malgrat que la comissió electoral de Barcelona hagués arxivat el recurs de Ciudadanos… Torra i Puigdemont, reunits el 2 de maig a Waterloo van denunciar aquestes persecussions (el president de la Generalitat és convocat pel tribunal per haver penjat una pancarta a favor dels presos). Els dos presidents han indicat que no donarien cap « xec en blanc » a Sanchez i que esperaven de conèixer què proposaven els socialistes.

Sant Jordi

S’han fetes públiques les xifres de la festa. Els llibreters avaluen a 22 milions d’euros les vendes de llibres el dia de Sant Jordi (únicament a la Catalunya Sud), corresponent un any més a una participació massiva dels ciutadans. Entre els títols més venuts trobem els darrers premis literaris, però també un llibre com Apprendre a parlar a les plantes de marta Orriol, i evidentment en la categoria « no ficció » títols relacionats amb el procés català : « Contes des de la presó », contes de l’Oriol Junqueras als seus fills, « Tres dies a la presó », una entrevista llarga de Jordi Cuixart, o encara « Esperança i llibertat » de Raül Romeva. Als Països Catalans se publiquen cada any més de 10 000 títols en català, i per Sant Jordi a Catalunya s’han venut 55 000 referències diferents. La festa de Sant Jordi enguany ha representat la publicació de 300 novetats editorials i sols a Barcelona, més de 4 000 parades de llibres i roses. Els títols en català representen 60 % de les vendes (malgrat que els llibres en català són el 40 % de l’oferta).

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer