Accueil / Lec'h / Etrebroadel / Augmenta la tensió política per la vaga de fam de 4 presos polítics

Augmenta la tensió política per la vaga de fam de 4 presos polítics

Al 9è dia de vaga de la fam dels presos catalans Jordi Sànchez (expresident de l’ANC) i Jordi Turull (ex ministre de Presidència del govern Puigdemont) -els dos altres ministres en vaga de fam, Josep Rull (ex ministre de Territoris) i Joaquim Forn (ex ministre d’Interior) han començat 2 dies més tard- la tensió política ha augmentat notablement a Catalunya i a Espanya.

Contribueixen a la crispació les manifestacions provocatives de l’extrema dreta als carrers de Catalunya i els incidents que genera, i també el resultat de les eleccions autonòmiques a Andalusia que ha vist el partit franquista Vox entrar al Parlament d’Andalusia amb 12 diputats (l’11 %), el partit dretà i populista Ciudadanos créixer fins a 21 diputats (el 19 %) i fer perdre les eleccions i la majoria al PSOE en un històric feu de l’esquerra. L’agitació permanent sobre la qüestió catalana, la seua instrumentalització política des de la dreta (PP i Ciudadanos), l’extrema dreta (Vox i cercles feixitzant) i sectors espanyolistes del PSOE (com és el cas de l’expresidenta andalusa Suzanna Díaz), presentant la situació com d’una pre-guerra civil a Catalunya, ha cristal·litzat els vots sobre les candidatures més extremistes. Un mal presagi per les eleccions espanyoles a venir (municipals, europees i generals). Un panorama que d’altra banda tendeix a reforçar l’independentisme i no afavoreix precisament un clima de diàleg propici a resoldre la crisi institucional. Un ex conseller jurídic del Tribunal constitucional comenta que « la victòria de Vox [l’extrema dreta] dona molta força als jutges del Tribunal suprem ».

Els tribunals ignoren els vaguistes de fam

La tensió a Catalunya també ha augmentat arran del començament d’una vaga de fam per 4 de les 9 preses i presos catalans que denuncien la violació dels seus drets de defensa i el bloqueig per part del Tribunal constitucional dels recursos dels acusats. La resposta dels magistrats espanyols ha estat d’ignorar la protesta dels vaguistes de la fam. La fiscal de l’estat ha anunciat que « no canvien els criteris » de tractament dels acusats i de procediment en el procés dels independentistes que preveuen d’obrir al mes de gener. El Tribunal constitucional del seu costat ha indicat que no preveu de prendre en compte les demandes dels presos i que els seus recursos no seran examinades abans de les festes de Nadal, en una clara actitud de desafiament i de menysteniment de l’acció de protesta que si se segueix mantenint arribaria al gener a més d’un mes de vaga de fam, una durada que comença a ser crítica. Il·lustració de l’actitud general perceptible a Espanya, un diputat de Ciudadanos ha piulat que els vaguistes han « signat el seu testament » i un diputat del PP ha tornat a demanar la suspensió de l’autonomia catalana i alimenta la tensió dient que hi ha « guerrilla urbana » a Catalunya.

Suports de la societat catalana

Durant la setmana, moltes veus i iniciatives s’han manifestat per donar suport als vaguistes de la fam : talls de circulació als carrers de Barcelona, vessament d’escombraries pels CDR (Comitès de defensa d la República) davant de tribunals, manifestacions davant de les delegacions del govern espanyol, declaració del govern català reclamant el respecte dels drets humans per la justícia espanyola, talls d’autopista, organització de dejunis arreu del país en solidaritat amb els presos. Una plataforma impulsada per l’ANC (Associació Assemblea nacional catalana), Prou Ostatges !, ha llançat una cadena contínua de dejunis col·lectius (entre 2 i 7 dies de vagues de fam) per sostenir els presos fins al 20 de desembre. Diversos membres del govern català, entre els quals el president Torra, han anunciat la seua participació.

Les provocacions de l’extrema dreta i del govern espanyol

La tensió a Catalunya també és reforçada des de dijous 6 de desembre arran de manifestacions de l’extrema dreta a Girona i Terrassa el dia de la Constitució, manifestacions viscudes com a provocacions (a Girona se feia a la plaça de l’1 d’octubre), i després de les càrregues de la policia catalana contra manifestants antifeixistes. Les intervencions policials han generat reaccions polítiques : la CUP demana la dimissió del ministre d’Interior Miquel Buch, el president català Quim Torra li ha donat 3 dies per fer els canvis necessaris al comandament dels Mossos d’Esquadra, uns sindicats catalans de policia han denunciat les ordres contradictòries i actuacions irregulars i il·lícites de certs agents contra els antifeixistes.

Pedro Sanchez del seu costat -que continua de refusar tot diàleg sobre la qüestió catalana i no fa cap gest de distensió per als presos polítics- ha decidit de reunir un consell de ministres a Barcelona el 21 de desembre, el mateix dia que fa un any Madrid va convocar eleccions catalanes després de dissoldre el Parlament i demetre el govern català (de manera il·legal segons els catalans i molts juristes), esperant derrotar els independentistes. La mesura és viscuda com una provocació i denunciada pel govern català, mentre l’ANC crida a manifestar i els CDR a bloquejar el país. Pere Aragonès, el vicepresident català, denuncia el xantatge del govern espanyol perquè els independentistes aprovin el pressupost espanyol, pretextant l’amenaça de l’extrema dreta. Ha precisat que el govern català i els catalans fa temps que pateixen l’extrema dreta, que Vox és acusació al tribunal contra els independentistes empresonats i demana 72 ans de presó contra Junqueras. Per ell, les provocacions i les mentides de l’extrema dreta a Catalunya són permanents i no hi ha res que pugui valdre la libertat dels polítics empresonats.

Política exterior de Catalunya i altres noves

En matèria de política exterior, la setmana ha estat marcada per la visita del president català a Eslovènia on ha estat rebut pel president del país Borut Pahor. També s’ha anunciat que els presidents Torrent (del Parlament català) i Puigdemont seran rebuts la setmana vinent al Parlament de Flandes, i Carles Puigdemont anirà a Londres on és convidat per periodistes anglesos. Diumenge 2 de desembre s’han reunit a Bèlgica Quim Torra, Pere Aragonès, Elsa Artadi, entre altres polítics independentistes, amb el president Puigdemont per coordinar accions i estratègies. A l’Estat francès, l’exministre i candidat a la presidencial pel PS Benoit Hamon ha demanat l’alliberament immediat dels presos polítics catalans. El famós lingüista Noam Chomsky i més de 400 acadèmics denuncien al Guardian la repressió judicial contra els síndics de les meses electorals del 1er d’octubre. ERC denuncia la campanya amb bus de Ciudadanos amb les cares de Junqueras i Puigdemont que recorre Espanya per demanar llur condemnació. La Generalitat s’ha personat com a acusació contra una cinquantena de policies espanyols perseguits per violències el dia del referèndum. A Bèlgica presenten oficialment aquest cap de setmana el Consell per la República.

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer