Accueil / Lec'h / Etrebroadel / Dos presoners se declaren en vaga de fam en la darrera línia dreta abans del procés contra els catalans

Dos presoners se declaren en vaga de fam en la darrera línia dreta abans del procés contra els catalans

D’esquerra a dreta : Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Roger Rull, Raül Romeva.

El 1er dia del mes de desembre és marcat incontestablement per l’impacte de l’anunci de dos de les 9 preses i presos polítics catalans que s’han declarat en vaga de fam. Jordi Sànchez, president de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) i Jordi Turull, exministre de Presidència del govern de Puigdemont han encetat aqueixa acció per denunciar el bloqueig deliberat per la justícia espanyola dels seus recursos davant del Tribunal constitucional per evitar que accedeixin al Tribunal europeu de Drets humans.

El mateix dia, una pàgina web oberta per recollir signatures de suport havia recollit unes 150 000 signatures en una dotzena d’hores. El president de la Generalitat Quim Torra ha declarat, en sosteniment que « la justícia espanyola comet una de les pitjors barbaritats que s’han vist a Europa els últims anys ». Moltes altres iniciatives i declaracions en solidaritat amb els dos presos han mostrat l’impacte fort de la notícia. L’acció sacseja el món polític i mediàtic, i provoca una notable pujada de la tensió en la darrera línia recta abans de l’obertura dels processos. L’anunci ha tingut un ampli ressò a la premsa catalana, espanyola i internacional. El ministre belga de Defensa ja s’hi ha referit. Una mobilització ha estat convocada davant de la presó de Lledoners en forma d’acampada.

El rol polític i partidista del Tribunal constitucional

Els advocats dels presoners han demostrat com el Tribunal constitucional intervé directament dins el procés contra els catalans : 8 recursos hi han estat presentats des de fa més d’un any sense que cap hagi estat encara examinat (la llei preveu que disposa de 30 dies per fer-ho…). Habitualment el TC admet un 2 % de les demandes mentre que han acceptat tots els recursos dels catalans. La conseqüència és que a més de violar els drets a la protecció d’acusats presumptes innocents, perjudica la defensa dels independentistes que tant com el TC no ha tractat els recursos els és impossible de tenir garantit el seu dret a accedir al Tribunal europeu de Drets humans. La lògica d’una posició repressiva dura i partidista per part de les institucions judicials i polítiques espanyoles segueix doncs la seua línia. El president espanyol ha contestat immediatament a la decisió dels presos responent simplement que « tindran un judici just » i que la justícia és independent (és a dir que els socialistes no canviaran la repressió dels independentistes). Aquesta mateixa setmana la justícia espanyola ha tornat a refusar la recusació del jutge Marchena, el magistrat encarregat del procés dels independentistes, malgrat l’escàndol del « control del processos » pels partits polítics. Amnistia Internacional ha anunciat que serà observadora en els judicis per vetllar a les garanties i drets dels acusats.

Madrid refusa sempre el diàleg

El context polític, electoral, judicial tendeix a augmentar la tensió i a endurir les posicions entre els governs independentista dels catalans i socialista dels espanyols. El president Torra va refusar la invitació de Sanchez de participar als 40 anys de la Constitució espanyola ; el president de la Generalitat ho va justificar pel fet que « la Constitució havia esdevingut una presó ». El govern espanyol del seu costat refusa de reunir-se amb la Generalitat i diu que només acceptarà una reunió entre presidents. Torre hi ha respost que no hi ha cap interès per una tal reunió si només serveix per fer una foto. Pel que fa als pressupostos, Sanchez sembla haver assumit que no podrà aprovar nous comptes per 2019 sense el suport dels independentistes. Al mateix temps a Barcelona, el govern català està negociant amb els Comuns (Podemos a Catalunya) la possibilitat d’un acord per sostenir els pressupostos catalans.

I també en breu

L’expresident Jordi Pujol ha comentat aqueixa setmana que « Catalunya se troba millor ara que no pas fa 30 anys », reafirmant així indirectament el seu suport a la república i desmentint els relats inventats de conseqüències negatives del moviment independentista per al país. Cauen en picat les vendes del dos primers diaris de Catalunya que no tenen posicions independentistes : la Vanguardia en perd 13 000 i El Periodico 100 000. Els diaris pro-independència i en català guanyen respectivament 6 000 i 3 000 lectors (Ara i El Punt Avui). La Caixa de Solidaritat ha estat creada i és presidida per dos expresidents del Parlament de Catalunya, Ernest Benach i Núria de Gispert. Escàndol pel ministre d’Exteriors espanyol José Borrell que declara que a Amèrica solament « s’han matat quatre indis ». El mateix ha presentat posteriorment excuses i continua de tenir el recolzament de Sanchez, malgrat també haver estat condemnat a 30 000 euros per haver aprofitat de la seua posició privilegiada per vendre accions de la societat Abengoa en 2015. Divendres 30 de novembre surt publicada als mèdies catalans una foto dels 7 presoners catalans a la presó de Lledoners, junts i somrients, com a mostra de la unió, bona moral dels represaliats independentistes i missatge cap a la societat de la necessitat de fer pinya per encarar els reptes de les properes setmanes i mesos de lluita.

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer