Accueil / Lec'h / Etrebroadel / Madrid provoca una crisi diplomàtica Espanya – Flandes

Madrid provoca una crisi diplomàtica Espanya – Flandes

Jan Peumans

Els governs català i espanyol tenen més inseguretat que mai de poder continuar gaire temps per enllestir la legislatura. Al Parlament de Catalunya, malgrat que ERC i Junts per Catalunya han renovat llur aliança per garantir que respectaran els mecanismes destinats a aguantar l’actual govern al menys fins a la resolució dels processos polítics, la CUP ha anunciat que no donarà support als pressupostos de la Generalitat i fins i tot se planteja de no venir més a les sessions del Parlament, el que podria posar en minoria el govern independentista.

A Madrid també les incertituds són cada cop més consistents sobre la continuïtat del govern de Pedro Sanchez perquè els socialistes refusen de negociar res amb els independentistes i continuen la mateixa política de repressió judicial dura. Fins i tot els socialistes han fet comentaris que sonen a xantatge, indicant que eleccions anticipades significarien més temps a presó pels independentistes. Malgrat que el líder de Podemos, Pablo Iglesias, va visitar aqueixa setmana Oriol Junqueras a la presó de Lledoners per intentar obtenir el suport d’ERC pel vot del pressupost espanyol, els independentistes i el president Torra han reiterat que no negociaran res tan com hi hagi presoners i exiliats. És possible doncs que els electors es vegin obligats de tornar a les urnes per legislatives catalanes i espanyoles abans de la fi dels mandats.

Més repressió judicial

Aqueixa setmana mentre se continuen de multiplicar les manifestacions entorn de les presons i a diverses viles catalanes (Girona Reus, Barcelona…) per reclamar la llibertat pels presos coincidint dimarts 16 d’octubre amb 1 any d’empresonament dels presidents de les associacions Òmnium Cultural i l’ANC, els tribunals espanyols han fet pujar encara la pressió inculpant noves persones. Un ordre de detenció ha estat emès contra joves manifestants dels CDR per haver protestat davant del tribunal i han obert procés contra els comandaments del Mossos d’Esquadra, la intendenta, el director i el secretari general per pels mateixos motius que els polítics empresonats pel 1er d’octubre.

Un any de presó sense procés per les mentides de l’acusació

Als carrers catalans la pressió també tendeix a accentuar-se sobre els polítics i els governants per la seua « inacció » denunciada per familiars, CDR i entitats cíviques per fer sortir els empresonats. Del seu costat Amnistia Internacional considera que « la seva detenció continuada constitueix una restricció desproporcionada dels seus drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica ». Els arguments de la justícia espanyola per inculpar i mantenir Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a la presó és que han cridat la població a manifestar-se per fer obstacle a les intervencions de la policia i proclamar la república, el que constitueixen actes de « sedició ja que el seu comportament els fa responsables dels delictes de provocació d’alçament públic i tumultuós per impedir per la força o a fora de les vies legals l’aplicació de les lleis ». Els jutges els fan també responsables dels 2 milions de persones que han anat a votar per la independència « creant un clima d’enfrontament amb la policia ». Són descrits pels magistrats instructors com gent que « han operat en un grup organitzat que té per objectiu de manera contínua i reiterada activitats destinades a declarar la independència de Catalunya fora de les vies legals contra la resta d’Espanya i en un procés que encara és actiu ».

Trencament diplomàtic Espanya – Flandes

Al pla diplomàtic, Espanya ha accentuat la pressió internacional destinada a reprimir tota simpatia de països o institucions amb el moviment independentista. S’ha traduït aquesta setmana pel trencament de relacions entre Espanya i Flandes després que unilateralment el ministre d’Exteriors suspengués l’estatus diplomàtic del delegat de Flandes a Espanya per sancionar les posicions del parlament flamenc en suport a Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya, empresonada. Els flamencs i les autoritats belgues han reiterat el seu suport al president de Flandes i han convocat l’ambaixador espanyol. Un altre cònsol, el grec, també va ser cessat a la demanda d’Espanya per haver manifestat la seues simpaties pels independentistes. Al mateix temps, el ministre d’Exteriors català era a Bèlgica per reunir-se amb el president de Flandes i carregar durament contra Espanya demanant que s’anul·li la decisió de José Borrell de refusar d’acreditar un delegat diplomàtic flamenc.

Breus del fil continu de l’anticatalanisme espanyol

Diumenge 14 d’octubre el PP torna a demanar la suspensió de l’autonomia i que se retiri les competències de presons, educació, sanitat i policia a la Generalitat. Dimarts 16 d’octubre el govern espanyol confirma que recorrerà al Tribunal constitucional contra la moció aprovada al Parlament de Catalunyaque reprova la monarquia. El mateix dia diversos destacats magistrats espanyols critiquen obertament les inculpacions de polítics per « rebel·lió ». Dimecres 17 d’octubre el govern espanyol refusa de demanar el reconeixement de l’ús del català al Parlament europeu malgrat el suport del president del Parlament per fer-ho. El president català, Quim Torra se reunia a Brussel·les amb Carles Puigdemont i a Ginebra amb Marta Rovira, la secretària general d’ERC exiliada. En una conferència a Suïssa demanava una mediació internacional. Dijous 18 d’octubre el president del Tribunal Suprem d’Espanya i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes refusa la participació a una reunió de la directora general de Modernització de l’Administració de Justícia de Catalunya perquè tenia un llaç groc i talla la visioconferència. Ester Capella, la ministra catalana de Justícia exigeix una rectificació immediata i denuncia « actuacions partidistes i injúries, insults i mostres d’odi expressades per jutges en un fòrum de l’administració de Justícia ».

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer