Accueil / Lec'h / Etrebroadel / La justícia espanyola atemoreix ERC i aconsegueix trencar la victòria independentista a les eleccions

La justícia espanyola atemoreix ERC i aconsegueix trencar la victòria independentista a les eleccions

La mateixa setmana que l’extrema dreta filofranquista mostra cada cop més la seua força amb mobilitzacions multitudinàries (10 000 persones en míting a Madrid diumenge 8 d’octubre, 65 000 manifestants a Barcelona divendres 12 d’octubre dia de la Fiesta de la Hispanidad), la justícia espanyola –amb el suport incondicional del govern– ha aconseguit anul·lar el resultat de les eleccions guanyades pels partits independentistes el 21 de desembre 2017, després que el govern espanyol suspengués l’autonomia, els diputats, el govern i el president català.

Malgrat la manipulació de la campanya electoral, els candidats independentistes empresonats i inculpats, els partits espanyolistes van perdre les eleccions i són els 3 partits independentistes que van obtenir la majoria absoluta al Parlament de Catalunya (vegeu les xifres del quadre). El que no van obtenir respectant el funcionament democràtic, les autoritats espanyoles ho aconsegueixen al cap d’un any atemorint els elegits i els polítics sempre sotmesos a l’amenaça de la traducció davant dels tribunals i a l’empresonament.

Així dimarts 9 d’octubre, la crisi esclata entre ERC i Junts per Catalunya (JxC) quan el president del Parlament d’ERC refusa la validesa dels vots delegats dels diputats de JxC empresonats i al de Carles Puigdemont. La conseqüència és la pèrdua de majoria dels independentistes i la posada en perill de la continuïtat del govern de la Generalitat ameneçada per l’oposició espanyolista minoritària però afavorida per la invalidació dels diputats independentistes. Contràriament a ERC que accepta que els seus elegits empresonats renunciïn al seu dret de vot i designin formalment uns suplents tal com exigeix el jutge instructor Pablo Llarena, Junts per Catalunya refusa la injunció. Per Puigdemont, Jordi Sànchez, Roger Rull i Jordi Turull la demanda del magistrat no reposa sobre cap disposició legal i sempre gaudeixen dels seus drets intactes. Denuncien el no respecte del resultat de les eleccions mitjançant mitjans antidemocràtics (empresonament d’elegits, suspensió de diputats, impediment de candidats, processos i preseguiments judicials) i recorreran a instàncies europees per garantir els seus drets.

« Victòria » espanyola

La premsa espanyola, els partits i el govern interpreten el trencament de la majoria independentista com una « victòria » de la justícia i de l’Estat sobre els elegits i les autoritats catalanes, espantant els diputats i paralitzant la legislatura. Els elegits d’ERC han acabat votant amb els espanyolistes (PS i Ciudadanos) per refusar el vot dels seus aliats. La premsa catalana critica l’obstaculització del funcionament de la democràcia, la seua manipulació i la revenja dels jutges espanyols després de la derrota del referèndum del 1er d’octubre i de les eleccions del 21 de desembre 2017. La dreta i l’extrema dreta espanyola reclamen cada dia més fort i desacomplexadament la supressió definitiva de l’autonomia, la detenció dels dirigents catalans i la il·legalització dels partits independentistes.

El Parlament reprova al monarquia i torna a ser amenaçat

Dijous 11 el Parlament de Catalunya aprova un moció que, gràcies al suport dels Comuns (Podemos), reprova el rei Felip VI i demana l’abolició de la monarquia. La declaració malgrat ser simbòlica i sense valor jurídic és immediatament resposta pel govern socialista que anuncia procediments judicials contra les institucions catalanes per aquesta moció. En la mateixa línia dura, el ministre d’Afers exteriors espanyol, José Borrell, organitzava dilluns 8 d’octubre una cimera de la Unió per la Mediterrània a Barcelona refusant de convidar-hi la Generalitat (en els locals de la qual l’organisme té la seu) « perquè el president de Catalunya no insulti Espanya i perquè sàpiga que no pot fer xantatge al govern espanyol a una tribuna com la cimera », dixit José Borrell.

Intercanvis de refusos

A mesura que s’apropa la fi de l’any, augmenta la tensió entre els governs català i espanyol : del seu costat Pedro Sanchez intenta tancar el pressupost per 2019 i de l’altre la Generalitat prova d’obtenir un diàleg sobre l’autodeterminació. La situació ha generat aqueixa setmana un intercanvi de declaracions contundents. Divendres 12 d’octubre Puigdemont avisava el president espanyol que se li acabava el temps si no tenia cap proposta concreta per Catalunya i que podria perdre aviat la majoria (evocant la possibilitat que els independentistes votin contra els socialistes a Madrid). El govern de Sànchez del seu costat continua inflexible sobre la possibilitat de debatre de la independència (la vicepresidenta Carmen Calvo declarava que « no hi ha pas hagut cap referèndum pactat a Escòcia » [sic]) i proposava un referèndum per augmentar l’autonomia de Catalunya. Dissabte 13 responia el president català Quim Torra que la proposta de més autonomia no interessa perquè l’autonomia és completament obsoleta i el sol referèndum acceptable és el que decidirà de la independència.

Encara més pressió judicial

I al capítol judicial, els presos polítics (Cuixart, Sànchez, Rull i Turull) han demanat la suspensió de la instrucció del procés per la vulneració els drets de la defensa i irregularitats greus (la defensa no té accés als documents), mentre la fiscalia ha confirmat que mantindrà les acusacions de rebel·lió contra els presos catalans. Des de la presó Jordi Cuixart ha declarat que no volia sortir-ne ràpid sinó dignament i que unes condemnes constituiran un punt d’inflexió cap a la república. El president del Prlament Roger Torrent i el vicepresident del govern català Pere Aragonès del seu costat ha reiterat que l’únic resultat acceptable dels processos polítics serà l’absolució. La justícia espanyola a més va tornar a convocar dijous 11 d’octubre l’expresident Artur Mas (i els seus ministres Rigau, Ortega i Homs) davant del Tribunal de comptes per jutjar-los per « desviació d diners públics » per haver organitzat una consulta de la població sobre la independència el 9 de novembre 2014, magrat que ja havien estat inhabilitats, sotmesos a una caució de gairebé 3 M€ amb l’embargament dels seus bens personals i que el tribunal ja havia dit que no era pas un referèndum ni que s’havien gastat diners públics. Jordi Turull a més a més té obert un nou judici per haver fet donació dels seus bens a la seua dona. El tribunal n°13 de Barcelona, al cap d’un any de procediment ha confirmat que no hi havia cap indici de « rebel·lió » contra 37 alts funcionaris i batlles catalans perseguits i que no era competent per investigar aquestes acusacions. La presidenta del Verds europeus, Ska Keller, després de visitar els presos polítics va reclamar la seua llibertat.

18 000 manifestants pels presos

El cap de setmana, a més de les continuades i constants manifestacions de suport davant les presons, unes 18 000 persones van pujar a 18 cims de muntanyes catalanes triats pels presos per mostrar llur solidaritat i per reclamar llur alliberament. A Barcelona, en 3h, unes 1000 urnes del referèndum van ser venudes per alimentar la caixa de solidaritat i un nou concert « per la llibertat » va tenir lloc a Catalunya Nord.

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer