Accueil / Lec'h / Etrebroadel / 1 milió de catalans als carrer rellancen la concretització de la república

1 milió de catalans als carrer rellancen la concretització de la república

La Diada nacional de Catalunya, dimarts 11 de setembre, amb més d’un milió de manifestants als carrers de Barcelona per 7è any consecutiu, rellança el procés de concretització de la república.

La massiva mobilització de la gent, amb les associacions cíviques al seu davant, Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, han reclamat als polítics i governants catalans d’avançar per respectar el mandat del poble expressat al referèndum d’independència del 1er d’octubre 2017 i confirmat a les eleccions del Parlament del 21 de desembre. Després d’uns mesos d’incertitud (què han de fer les institucions catalanes recuperades després dels 6 mesos de suspensió de l’autonomia i amb l’empresonament i l’exili de l’anterior govern destituït de Carles Puigdemont ?), la societat i els elegits independentistes semblen recuperar la inicitiva enfront de la repressió espanyola i el refús de dialogar dels socialistes. La manifestació de la Diada, amb l’eslògan « Fem república » va tornar a posar en evidència la determinació pacífica, cívica i serena (cap incident per aquesta jornada) del poble català per arribar a la independència, empenyent la classe política a sortir del cul de sac on Catalunya ha estat ficada per les autoritats espanyoles. El president de Catalunya, Quim Torra, va dir després de la manifestació que aprovada aquestes reclamacions i que la Generalitat llançarà aviat el procés constituent i que posarà en marxa abans del 1er d’octubre el Consell de la República a Bèlgica, encapçalat per Carles Puigdemont. El president català també va fer una crida divendres 14 de setembre a « no tenir por i arribar fins al final per fer efectiva la república de tots », « en defensa dels drets civils, socials i nacionals de Catalunya » i en referència als presos polítics i exiliats catalans, i als més de 1 000 catalans independentistes perseguits pels tribunals. Ha tornat a denunciar que « és incomprensible que en ple segle XXI hi hagi presos polítics i exiliats pel delicte d’haver donat veu al poble. Això no es pot acceptar de cap manera. Votar no és delicte; organitzar un referèndum no és delicte; voler viure lliures no és delicte ».

Els espanyolistes fan el ridícul

Del seu costat els espanyolistes que amb Ciudadanos que havien organitzat una manifestació a Barcelona per denunciar la manipulació independentista de la Diada, van fer el ridícul, reunint una vintena de manifestants a la plaça Reial davant d’uns quants elegits. Una altra manifestació dels unionistes pocs dies abans de la Diada havia aplegat unes 2 000 persones que van distingir-se per crits i saluts feixistes, l’exhibició de símbols nazis i franquistes i agressions d’independentistes (6 ferits) al final de la manifestació. Malgrat més d’un milió de manifestants al carrer de Barcelona per la Diada, els mèdies espanyols, la TV pública en particular, va assenyalar-se per silenciar la informació. Dreta i socialistes espanyols continuen intentant fer creure que el procés provoca agressivitat i fractura a si de la societat catalana i que els independentistes no són majoria (a les eleccions els independentistes sumen més de 47 % dels vots i els anti-independentistes el 37 %).

Un incident diplomàtic a Perpinyà

Aquesta setmana, l’actualitat política sudcatalana ha tornat a tenir protagonisme a Catalunya Nord, amb un incident diplomàtic inhabitual provocat per l’ambaixador d’Espanya a França, Fernando Carderera, que va retreure per carta al batlle de Perpinyà d’haver rebut oficialment Quim Torra, « un president anticonstitucional » (sic). Jean-Marc Pujol li va respondre que era « molt sorprès i xocat » per aqueixa ingerència, que el president català era « elegit democràticament » i que « des de quan un ambaixador d’Espanya se permet de demanar justificacions a un elegit francès ». El diplomata va continuar la polèmica divendres 14 de setembre criticant que el batlle hagi rebut Torra amb el símbol del llaç groc « que divideix, que no representa la majoria de catalans i que qüestiona el caràcter democràtic d’Espanya ». Les autoritats espanyoles semblen augmentar la pressió sobre França contra els catalans del nord per la seua solidaritat amb els seus compatriotes del sud. Se comencen també de manifestar pressions sobre funcionaris, en particular de l’ensenyament, perquè porten el llaç groc, símbol de la demanda d’alliberament dels presos polítics, però que alguns titllen de senyal partidista incompatible amb l’obligació de reserva i neutralitat dels funcionaris. Igualment els medis catalans de Perpinyà comencen d’interrogar-se sobre la coincidència entre la solidaritat expressada amb els catalans del sud i el refús de l’Estat de crear l’Oficina pública de la llengua catalana.

Al capítol judicial, els advocats dels presos i exiliats catalans han denunciat aqueixa setmana les maniobres del Tribunal constitucional espanyol que, contràriament a la seua norma, accepta tots els recursos dels independentistes (sense per ara examinar-los) per retardar així llur possibilitat de recórrer en darrera instància davant dels tribunals europeus. Igualment la sala n°13 del tribunal de Barcelona ha demanat al Tribunal suprem que processi el vicepresident del govern català, Pere Aragonès, per « desobediència » perquè no hauria fet res per impedir un referèndum considerat il·legal. I el tribunal ha obert un procediment judicial contra la vila de Vic per haver difòs cada dia fins a l’11 de setembre un missatge per altaveu que reclamava la llibertat dels presos polítics ; la fiscalia estudia si pot constituir un delicte i si pot ser considerat malversació de diners públics (18 dels 21 consellers municipals de Vic són independentistes). Del seu costat, uns 400 advocats catalans han demanat la protecció de Gonzalo Boye, l’advocat de Puigdemont, davant del refús del col·legi d’advocats espanyol de fer-ho.

Escriure als presos pel seu 11è mes de detenció

En el camp suport als presos, l’ANC, Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural criden a escriure als presos pels seus 11 mesos de detenció preventiva (els seus presidents respectius en particular, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) amb l’organització de tallers d’escriptura. També se pot fer a través del portal https://catalansalmon.com/campanyes/llibertat/.

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer