Accueil / Lec'h / Etrebroadel / La gendarmeria francesa retira banderoles a favor dels presos polítics i cerca Puigdmont

La gendarmeria francesa retira banderoles a favor dels presos polítics i cerca Puigdmont

L’actualitat política catalana és marcada aqueixa setmana per una soprenent activitat de les autoritats franceses.

Cada any durant una setmana se celebra a Catalunya Nord la Universitat Catalana d’Estiu – celebra enguany la seua 50a edició – que reuneix a Prada (al nord de la frontera, a l’Estat francès) uns 1 500 estudiants i professors de tots els Països Catalans. La manifestació, ultra els cursos, els tallers, les animacions, les conferències, els actes d’homenatge, les jornades d’investigació i intercanvi en àmbits tan diversos com la física quàntica, la literatura, la filosofia, les ciències polítiques, la llengua… és l’ocasió de trobades i contactes amb nombrosos polítics que aprofiten de la tribuna de l’UCE per debatre i fer declaracions de tot tipus. Si bé la Universitat d’Estiu té una llarga tradició de ser un esdeveniment particularment vigilat per la policia, aquest any la sorpresa ha vingut de la intervenció de la gendarmeria francesa directament a prop de l’organització per informar-se sobre la presència eventual de l’ex-president Carles Puigdemont. És totalment anormal que la policia francesa s’interessi així directament pel polític català en la mesura que no pesa pas més cap mandat de recerca contra ell i que les autoritats franceses no tenen pas cap motiu legal de perseguir-lo. Molts participants a l’UCE han fet el paral·lel amb l’actuació repressora de la policia i de la justícia espanyola contra els independentistes, però no expliquen que França segueixi la mateixa política. Excepte si arran de converses o acords entre Madrid i París, França tingui la intenció d’ajudar donar la mà als espanyols en la seua persecussió de l’independentisme.

Banderoles pels presos retirats pels gendarmes

En el mateix temps, sempre a Catalunya Nord, gendarmes han anat a retirar banderoles a favor dels presos polítics catalans i llaços grocs damunt d’un pont de l’autopista, amb l’amenaça de detenir els militants del Comitè de solidaritat nord-català si resistien. Un altra actuació anormal o al menys inhabitual de les forces de policia francesa en la mesura que intervenen com ho fan els partits espanyolistes (Ciudadanos, PP i extrema dreta de Vox) al sud de la frontera en contra d’una expressió pacífica en l’espai públic. Aquestes intervencions se produeixen pocs dies després d’una reunió entre el prefecte de Perpinyà i la seua homòloga espanyola…

Al sud, la setmana l’actualitat s’ha centrat en la polèmica commemoració dels atemptats islamistes de l’estiu passat que havien fet 17 morts. El rei i el govern espanyol que s’havien invitats a la cerimònia organitzada a Barcelona van ser acompanyats de militants espanyolistes radicals que van pertorbar els actes amb crits anticatalans, molèstia d’independentistes, insults i ostentació de símbols espanyols, mentre una gran banderola penjada a les façanes de la plaça de Catalunya proclamava en anglès « el rei d’Espanya no és benvingut als Països Catalans » acompanyat d’un retrat al revès de Felip VI. Els actes tamé van ser pertorbats pel responsable del PP català que va increpar el president català. Alguns polítics catalans van refusar de saludar el rei i la dona del ministre d’Interior català al moment dels atemptats, Joaquim Forn, empresonat des de fa 10 mesos va recordar al rei que no és ella que havia de ser present a l’homenatge.

Ciudadanos crida a netejar els carrers i desobeir a la policia catalana

Els espanyolistes doncs estan aprofitant l’estiu per fer pujar la tensió, cridant a « netejar els carrers de Catalunya » dels llaços grocs i de desobeir a la policia catalana que titlla de policia política dels independentistes. Els Mossos d’esquadra que han començat de controlar i identificar els espanyolistes que actuen al carrer, han trobat que militants del PP, de Ciudadanos, de grupuscles d’extrama dreta i policies espanyols formen part de grups organitzats que planifiquen les operacions. El president de la Generalitat s’ha queixat oficialment a prop del ministre espanyol d’Interior. Al mateix temps, el jutge Pablo Llarena, instructor de la causa contra els independentistes, refusa de respondre a la justícia belga per la queixa dipositada pel president Puigdemont per falta a la imparcialitat (inici del procés previst a Brussel·les el 4 de setembre) i ha demanat la protecció del govern espanyol. Ha anunciat a més que renuncia a fer vacances a Catalunya per la manca de seguretat. La seua mala gestió de l’afer i les nombroses irregularitats del procediment contra els independentistes l’estan aïllant cada cop més i generant crítiques al si dels medis jurídics. La tensió doncs va pujant, encara que els presidents Torra i Sànchez mantinguin la seua reunió a la tardor a Barcelona, prova que una mínima voluntat de diàleg existeix per part del govern socialista.

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer