Accueil / Penn-Kentañ / Repressió, resistència, negociacions, agressions i commemoracions d’estiu a Catalunya

Repressió, resistència, negociacions, agressions i commemoracions d’estiu a Catalunya

Carles Puigdemont, Joaquim Forn, Josep Lluís Trapero (2017)

 

Res canvia i les mateixes actituds i actuacions espanyoles hostils a Catalunya –abans amb govern del PP, ara del PSOE – continuen malgrat la canícula de l’estiu.

Els mèdies són monopolitzats per la commemoració dels atemptats de fa un any a la rambla de Barcelona, el 17 d’agost : el rei d’Espanya s’hi és invitat malgrat ser persona non grata a Catalunya, mentre el ministre d’Interior català Joaquim Forn, i el major de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, que van desmantellar la cèl·lula terrorista i gestionar la crisi són respectivament en presó i acusats de « pertinença a organització criminal » per referèndum d’independència. Les associacions cíviques catalanes han anunciat homenatges dels « herois » catalans i s’esperen manifestacions contra la presència de les autoritats espanyoles. Això sobre fons de revelacions cada cop més sorprenents sobre la relació de la policia espanyola amb el cervell dels gihadistes autors de la massacre. Era imam de Ripoll i confident de la policia espanyola, que l’havia visitat diverses vegades abans de l’atemptat. La seua desaparició no havia estat comunicada a la policia catalana. I mentrestant el govern socialista encara manté el veto d’Espanya a la integració de la policia de Catalunya a la xarxa Europol.

Repressió

Al capítol de la repressió, s’ha sabut fa pocs dies que desenes de policies catalans són perseguits davant dels tribunals per no haver intervingut durant el referèndum. Diumenge 12 d’agost va fer 300 dies que els presidents d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, són en presó preventiva, com a perillosos terroristes, a l’espera dels processos a finals d’any. Un portal web detalla dia a dia per cada presoner polític i exiliat el decompte i permet d’enviar-los cartes (https://catalansalmon.com/campanyes/llibertat/). Els períodes d’empresonament i exili van de 286 a 182 dies per als ministres del govern de Puigdemont i la presidenta del Parlament. La presidenta del Parlament gal·lès aqueixa setmana s’ha declarat « consternada » per l’empresonament de Carme Forcadell, l’expresidenta del Parlament català. Els empresonats han reiterat per enèsima vegada el seu alliberament denunciant al mateix temps la il·legalitat de la mesura i la violació dels drets humans més bàsics. La premsa també ha revelat els lligams dels jutges responsable del procés dels independentistes amb el PP. El magistrat que examina les demandes de recusacions era senador del PP…

Resistència

En paral·lel a les persecussions s’organitzen contínuament actes i manifestacions de resistència de la societat catalana. Així són cada cop més nombroses les persones que se concentren cada diumenge davant la presó de Lledoners (a 50 km de Barcelona) per organitzar un concert de reclamació del seu alliberament : aquesta setmana eren més de 5 000 cantant el Cant dels ocells. El govern català per part seua continua reparant les destrosses ocasionades per la suspensió de l’autonomia : ha lançat el concurs per designar els delegats de la Generalitat a França i als Estats Units, i torna a posar en funcionament l’agència fiscal catalana suprimida per Rajoy. El ministre català d’Interior Miquel Buch ha exigit formalment per carta al seu homòleg espanyol que autoritzi l’enviament per la Generalitat d’una escorta al president Puigdemont a Bèlgica (que està refusant fins ara). El ministre català li recorda que és un dret de tots els expresidents, que Puigdemont no és fugitiu (va marxar abans que Espanya el reclamés i sempre s’ha presentat davant de la justícia belga) i que fins ara ha estat objecte de més de 300 amenaces. El president català va dir a principis de setmana que no admetran sentències humiliants dels presos catalans, va tornar a demanar que arxivin tots els casos i va afegir que les eleccions espanyoles depenen ara de com se resoldran els processos ja que la majoria de Sànchez depèn del vot dels independentistes.

Negociacions

A l’àmbit de les negociacions, diverses veus s’han fet sentir els darrers dies. El president català Quim Torra ha expressat que seria d’acord per deixar de costat la proclamació de la república catalana del 27 d’octubre 2017 si el govern espanyol autoritzés un referèndum d’autodeterminació. Afegeix però que no renuncia pas a cap mitjà, inclòs decisions unilaterals, per fer efectiva la independència en cas de refús de diàleg de Madrid. I en clau de política interior catalana, davant de la perspectiva que la CUP – Candidatures d’Unitat Popular – no votin el pressupost 2019, el president planteja de dissoldre el Parlament i d’avançar les eleccions, encara que el partenari d’ERC, en boca del vice-president i ministre d’Economia Pere Aragonès prevegi que les negociacions desembocaran sobre un acord pels pressupostos, encara que calgui ampliar les discussions amb Comuns i socialistes.

Agressions

En el dia a dia, Ciudadanos i els seus aliats d’extrema dreta – Vox i militants del PP – continuen de fer pujar la pressió al carrer, multiplicant les agressions contra persones i institucions independentistes. Dilluns 13 d’agost van dipositar una queixa al penal contra el president Roger Torrent i la mesa del Parlament per haver acceptat una moció de la CUP que reivindica la ratificació de la declaració de ruptura per assolir la república del 9 de novembre 2015, un « pla il·legal » per Ciudadanos. El dia abans, pintades han aparegut a la paret de l’església de Pals contra una pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics i un monjo de Montserrat va fer públic les amenaces de mort del qual havia estat objecte després que fes una homilia a favor del referèndum. Ciudadanos encara va atacar en ple dia el balcó de l’ajuntament de Reus per arrencar una banderola a favor dels presos i policies espanyols van celebrar l’agressió d’un fotògraf per part d’un membre de les forces de seguretat. El que va valdre una demanda formal del president català al ministre d’Interior espanyol de sancionar aqueixes actituds. A Mallorca on les manifestacions a favor de la llibertat dels presos són cada cop més freqüents, un grup d’espanyolistes i militants d’extrema dreta van molestar els periodistes de la tele de les Balears que cobria una manifestació i gent que protestava per la presència del rei.

La tensió i la incertitud continuen doncs i la crisi catalano-espanyola hauria d’anar cap a un augment de les tensions a mesura que ens apropem de la reentrada. Cada part manté les seues posicions i les seues perspectives : el ministre espanyols d’Exterior, l’espanyolista Josep Borrell per exemple, va nomenar a places de diplomates tot l’equip del govern del PP. El president Carles Puigdemont del seu costat confiava a una entrevista de Der Spiegel que pensava que els exiliats tornaran aviat a Catalunya.

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer