Accueil / Lec'h / Etrebroadel / Puigdemont torna a Bèlgica per activar el Consell de la República

Puigdemont torna a Bèlgica per activar el Consell de la República

El final de juliol és marcat per una tímida posada en marxa del diàleg entre governs català i espanyol. Cadascun prenent la seues marques i mirant de posar els jalons per reforçar les seues posicions abans d’entrar en les discussions.

Aqueixa setmana (dimecres 1er d’agost) tindrà lloc a Barcelona la primera reunió de la comissió bilateral Generalitat-Estat. A l’hora d’establir l’ordre del dia, Cada part ha pressionat per incloure (o refusar de tractar…) el màxim de punts que l’interessa. Així el govern català ha obtingut finalment que a part de les qüestions de finançament i d’inversions a Catalunya, la comissió també parli dels presos polítics i de les « vies per Catalunya de decidir el seu futur ». Paral·lament el president Quim Torra ha demanat a Madrid la reunió urgent de la comissió bilateral de seguretat per la multiplicació d’atacs feixistes a Catalunya contra persones, símbols o locals independentistes (Vic, Barcelone…). Dimecres 25 també se van reunir a Madrid els ministres d’Exteriors espanyol (l’anti-independentista i jacobí Josep Borrell) i català (ex-socialista i membre d’ERC, Ernest Maragall) per intentar dialogar des de posicions diametralment oposades.

Consell de la República a Waterloo

Del seu costat el president Carles Puigdemont, ha tornat aquest dissabte 28 a Bèlgica on, des de la Casa de la República a Waterloo posarà en funcionament el Consell de la República Catalana que té com a objectiu de treballar al pla internacional al reconeixement de la independència de Catalunya. Dimecres 25 de juliol, l’expresident de la Generalitat va fer una roda de premsa a Berlín on va regraciar els múltiples suports que s’han manifestat a Alemany i on va anunciar el seu trasllat a Bèlgica. El president a l’exili va demanar al Pedro Sánchez que passi dels discursos als fets (en relació als presos polítics, a la repressió judicial contra l’indepentisme i resolució de la crisi política amb Catalunya). Puigdemont va precisar que esperava tornar a Catalunya abans de 20 anys (probablement no a Espanya…). Va indicar que podria d’aquí poc trepitjar sòl català (a l’Estat francès). El partit catalanista Unitat Catalana anunciava divendres 27 de juliol que havia invitat Carles Puigdemont el 4 de setembre per participar a un debat sobre el tractament de la informació a la premsa. Els comentaris tanmateix posen en evidència que seria arriscat de viatjar en territori francès. Els advocats de l’expresident li han desaconsellat pels acords específics franco-espanyols que se podrien traduir per una extradició.

Polèmica suspensió de salaris al Parlament

La suspensió dels diputats exiliats i empresonats decretada (sense cap base jurídica ja que la llei solament preveu que sigui possible per elegits acusats de terrorisme) pel jutge Pablo Llarena encara porta cua. En efecte una funcionària del Parlament a iniciativa pròpia ha decidit de suspendre el pagament del salari dels diputats en qüestió a partir d’aquest mes de juliol malgrat que les instàncies competents per fer efectiva la suspensió (la mesa i el Parlament mateix) no havien pas pres cap decisió. La portaveu del govern català va anunciar que s’estava estudiant la manera d’anul·lar aquest fet, però sense acord sobre la suspensió, el president del Parlament Roger Torrent va anul·lar la celebració de sessions de la cambra catalana fins al mes d’octubre.

Pressió del PDeCat sobre els socialistes al Congrés espanyol

Arran de la renovació de la direcció del PDeCat, el partit de Carles Puigdemont ha decidit d’accentuar la pressió sobre els socialistes al Congrés espanyol tan com no s’avança en la resolució del conflicte i en la situació dels presos polítics. La mesura s’ha traduït per la impossibilitat del govern de Pedro Sánchez d’aprovar l’augment de les despeses al Congrés per falta de majoria, els diputats catalans havent-se abstingut. El PDeCat ha desafiat els socialistes a precipitar eleccions si no disposen pas pus de majoria.

Altres noves breus de la setmana

El nou dirigent del Partido Popular, Pablo Casado (ala més dura i dretana), anuncia dijous 26 de juliol que demanarà una nova suspensió de l’autonomia catalana (article 155) i la integració al codi penal de l’independentisme com a delicte. El mateix dia el Tribunal Constitucional refusa l’alliberament de Josep Rull i Jordi Turull (en presó preventiva des de fa 126 dies). Els exmembres del govern Puigdemont Rull, Turull, Romeva i Bassa denuncien llur detenció arbitrària a l’ONU. El dimecres 25 de juliol, 5 persones que pintaven llaços grocs a la carretera són portats al tribunal arran d’una queixa d’una elegida socialista per « delicte lleu de coaccions consisteix en obligar a algú amb violència a executar una conducta en contra de la seva voluntat » (sic). La justícia arxiva la queixa per violència (un cop de puny a la cara per un policia) d’una víctima durant el referèndum del 1er d’octubre. Dimecres el Tribunal superior de justícia de Catalunya prohibeix la bandera catalana estelada sobre els edificis públics. El mateix dia, la Cort de justícia europea emet una sentència que indica que un estat de la UE (és un recurs d’Irlanda) no és obligat d’acceptar una demanda d’extradició si la justícia del país demandant (en aquest cas Polònia) no presenta totes les garanties d’imparcialitat i de respecte dels drets fonamentals. Un centenar de batlles de Catalunya Nord se van reunir a Prats de Molló (municipi just a la frontera) per expressar el seu rebuig de la repressió política a Catalunya Sud i demanen a ser rebuts pel president de la República per tractar de la qüestió dels presos polítics catalans. La Guàrdia Civil va instal·lar a la frontera un control per verificar les identitats de tots els elegits i batlles sud-catalans (membres de l’AMI, Associació de municipis per la independència) que van a la reunió. Dissabte 21 de juliol, un grup, Concert de músics per la llibertat, organitza actuacions davant la presó del Bages on són alguns dels elegits catalans. Anuncien que programaran concerts davant les presons cada diumenge fins que siguin alliberats. Dilluns 23 de juliol en una entrevista, Josep Alay, historiador i acompanyant de Puigdemont a Finlàndia (inculpat per « encobriment »), recentment nomenat cap de l’Oficina del president Puigdemont a Barcelona va declarar que « el suport internacional l’hem de buscar sense voler resultats immediats i públics. És feina de molt llarg recorregut. Crec que estem en un bon moment. El context és bo. Se’ns coneix molt millor. I s’entén molt millor la nostra lluita ». El que parla 10 llengües i té tres doctorats (física, filologia i història) comenta que « el diàleg ha d’incloure un referèndum acordat amb l’estat espanyol. La declaració d’Edimburg amb Nicola Sturgeon diu això, exactament: que els problemes d’autodeterminació a Europa s’han de resoldre a través de mètodes pacífics i democràtics. ».

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer