Accueil / Lec'h / Etrebroadel / La justícia espanyola derrotada a Europa, fa por als diputats independentistes que se divideixen

La justícia espanyola derrotada a Europa, fa por als diputats independentistes que se divideixen

Una derrota flagrant davant d’Europa i un avantatge sobre el Parlament de Catalunya. Aquests són els resultats paradoxals de les ingerències de la justícia espanyola en el terreny polític per contrarestar el moviment independentista català.

Dijous 19 de juliol el jutge instructor del Tribunal Suprem espanyol retira unilateralment tots els mandats d’extradició contra els exiliats catalans a Alemanya, a Bèlgica, a Escòcia i a Suïssa. La decisió segueix el veredicte del Tribunal de Schleswig Holstein de la setmana precedent que va confirmar el refús de l’extradició del president Carles Puigdemont per l’acusació de « rebel·lió » que els magistrats alemanys han comprovat que no existia malgrat les manipulacions de l’acusació espanyola. L’impacte de la doble decisió – l’alemanya primer i l’espanyola després – va ser considerable a tot Europa on la premsa se va fer l’eco del que s’analitza com una derrota estrepitosa de la justícia espanyola i un reforçament de la posició dels independentistes catalans. Igual que a la premsa madrilenya, la « rendició » del Tribunal Suprem genera un xoc. El relat anticatalà i la condemna anunciada dels exiliats catalans crea desconcert, incomprensió i ràbia, especialment dels mitjans i polítics més dretans.

El PP demana que Espanya surti de Schengen

El Partido Popular, des de l’oposició, crida a la traïció d’Europa i reclama que Espanya surti de l’espai Schengen i restableixi les fronteres. L’actitud tan irracional com rabiosa dels mitjans de comunicació – i dels grupuscles d’extrema dreta que multipliquen les agressions contra independentistes catalans – també s’ha notat en els comentaris del jutge instructor Pablo Llarena que ha carregat (de manera insòlita) amb duresa contra la justícia alemany i dels altres països europeus. La retirada sobtada dels mandats d’extradició contra tots els independentistes catalans exiliats a la vegada han contribuït a refermar (davant tot Europa i més enllà) el caràcter polític dels procediments judicials contra els catalans, al mateix temps que demostra el poc rigor de la justícia espanyola i la posició ridícula dins la qual s’està enfonsant.

Llarena maniobra per evitar la victòria de Puigdemont

La maniobra del jutge instructor del Tribunal Suprem – retirar els mandats d’extradició contra Clara Ponsatí a Escòcia, Marta Rovira a Suïssa, Meritxell Serret, Lluís Puig, Toni Comín a Bèlgica i Carles Puigdemont a Suïssa – és destinada a evitar que altres països, prenguin una decisió semblant a la d’Alemanya consolidant encara més l’invent de l’acusació de « rebel·lió ». I sobretot la mesura permet impedir la possibilitat que tindria Carles Puigdemont de tornar a l’Estat espanyol i de tornar-se a fer elegir a la presidència de la Generalitat. A més, uns exiliats jutjats per un presumte delicte menor de « malversació » quan els governants i dirigents catalans empresonats ho serien solament per « rebel·lió » (arriscant fins a 30 anys de presó) posaria la justícia espanyola en una greu crisi interna.

Els socialistes entre silenci i repressió

Mentrestant el govern socialista de Pedro Sánchez malda a trobar una via de resolució de la qüestió catalana i navega entra silenci davant les decisions judicials i manteniment de la repressió i judicialització de la crisi. La nova fiscal en cap ha negat la rebaixa de les acusacions dels encausats independentistes i els tribunals i la policia espanyola segueixen tots els procediments i obren noves enquestes per l’organització del referèndum del 1er d’octubre.

Els independentistes atemorits i dividits

Paral·lament a la desfeta dels jutges al terreny judicial, al pla polític les ingerències dels tribunal sí que han aconseguit aqueixa setmana el resultat d’espantar els elegits catalans i de crear tensions entre els partits independentistes. La suspensió (sense base legal) dels diputats exiliats pel Tribunal Suprem ha provocat que el Parlament hagués d’ajornat (dimecres 18 de juliol) la seua sessió davant l’absència d’acord entre ERC, Junts per Catalunya (i la CUP). Alguns són partidaris de sotmetre’s a la suspensió reemplaçant-los momentàniament per diputats substituts, mentre que d’altres advoquen per desobeir una decisió jutjada irregular. Carles Puigdemont del seu costat ja ha anunciat que no renunciaria als seus drets de diputat. El diferent coincideix amb dues posicions : els que accepten les regles del joc espanyol i reporten l’objectiu de transformar l’assaig de la declaració d’independència a més tard, i altres que defensen una línia més ferma i immediata desobeint una legalitat constitucional que no reconeixen superior a la legitimitat de la sobirania del Parlament de Catalunya.

L’independentisme manté la majoria entre l’electorat

A l’espera que el món polític català trobi una entensa i fixi una línia de conducta complexa de trobar entre legalitat autònoma i procés sobiranista, els darrers sondejos d’opinió (del CEO aqueixa setmana, després de l’enquesta del Periódico) confirmen el manteniment d’una majoria independentista (el 47 %). En cas d’eleccions, ERC guanyaria i s’ampliaria la majoria de diputats independentistes al Parlament (dels 70 actuals a uns 79). Arran de la retirada de la justícia espanyola, els líders catalans han refermat la seua crida a l’alliberament immediat dels presos polítics i a l’abandó dels procediments basats en acusacions inexistents i infundades. Carles Puigdemont del seu costat ha comentat que l’hora ha arribat de « demanar responsabilitats per acabar amb l’arbitrarietat de la justícia espanyola, i rescabalar els ciutadans de la malversació que suposa el relat fictici i infundat ».  Va felicitar el vicepresident, les conselleres, conseller, secretària general d’ERC de ser « lliures en l’Europa lliure ». Té previst ara que les autoritats alemanya han aixecat el seu control judicial de tornar dissabte 29 de juliol a Bèlgica per posar en marxa el Consell de la República i treballar des de Waterloo al reconeixement de la República. Dilluns 16 de juliol després d’una reunió a Berlín, Puigdemont i Torra anuncien el llançament d’un nou moviment polític unitari per superar les divergències partidistes : la Crida Nacional per la República.

Altres noves breus de la setmana

Jordi Turull (conseller de Presidència) ha tornat a demanar divendres 20 el seu alliberament per les greus contradiccions del magistrat instructor. Carme Forcadell (expresidenta del Parlament) ha estat traslladada a la seua demanda a una presó de Tarragona per ser a prop de la seua família. Una cadena humana va acompanyar el seu transferiment. Dijous 19 de juliol, el Tribunal Suprem va tornar a refusar l’alliberament dels polítics en presó provisional al motiu que la decisió alemanya augmenta els riscos de fugida. Dimarts 17 de juliol, el partit d’extrema dreta Vox va dipositar una nova queixa contra la Generalitat i la guàrdia civil investiga responsables del govern català « per haver utilitzats sense autorització dades dels ciutadans de Catalunya » (cens electoral). Al matexi temps s’arxiven 50 queixes per violències policials perquè són jutjades « proporcionades ». Noam Chomsky i sis altres personalitats (entre altres Pep Guardiola) han demanat l’alliberament dels presos catalans. El jutjat n°13 de Barcelona obre nous procediments contre alts càrrecs de la Generalitat per « obstrucció a la justícia » (la controladora de comptes no va confirmar les acusacions de pagaments del govern català pel referèndum). Visita del president de Flandes a Barcelona, Geert Bourgeaois ; se declara preocupat pels presos catalans. Un fotògraf de premsa és agredit per un policia espanyol que crida « Viva España ». Dimarts 17 de juliol, Pedro Sánchez reitera el refús de qualsevol discussió sobre l’autodeterminació de Catalunya i un referèndum pactat. El Tribunal constitucional espanyol suspèn una moció votada pel Parlament de Catalunya que reiterava els objectius de la consulta del 9 de novembre 2015 (procés cap a la independència) aprovada el 5 de juliol pels partits independentistes, a iniciativa de la CUP, amb la voluntat de dur a terme les actuacions necessàries per « aconseguir i culminar democràticament la independència », legitimada per les eleccions del 27 de setembre de 2015, el referèndum del 1er d’octubre i les eleccions del 21 de desembre.

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer