Accueil / Degemer / Lec'h / Etrebroadel / Braç de ferro permanent entre Parlament i Tribunal constitucional

Braç de ferro permanent entre Parlament i Tribunal constitucional

El braç de ferro continua entre les autoritats espanyoles i el Parlament de Catalunya. A cops de recursos davant del Tribunal constitucional per part del govern espanyol, de sentències dels magistrats del Tribunal suprem o d’avertiments i amenaces dels polítics anti-independentistes, és cada cop més difícil per al Parlament de Catalunya de funcionar i d’arribar a investir un nou president del govern. Cada setmana no passa pas un dia sense que se coneguin noves intervencions del món judicial contra les decisions del legislatiu català.

Aquest dimarts 24 d’abril, els diputats independentistes catalans han acceptat la delegació de vot de Carles Puigdemont, impedit de sortir del territori alemany per la justícia arran de l’examen de la demanda espanyola d’extradició, i de Toni Comín, en la mateixa situació que Puigdemeont però a Brussel·les. D’aquesta manera, els independentistes d’ERC i de Junts per Catalunya tindrien majoria relativa en una eventual segona votació, sense necessitar els vots de la CUP. Els parlamentaris a més han programat a l’ordre del dia de la propera sessió –dijous 3 de maig– l’aprovació de la modificació de la llei de presidència per tal de permetre l’elecció d’un candidat que no sigui físicament present a la sessió d’investidura. Tothom pensa evidentment a Carles Puigdemont o al Jordi Sànchez, ex-president de l’Assemblea Nacional Catalana, tancat a la presó des fa sis mesos. En els dos casos, el govern espanyol ha anunciat recursos contra aquestes decisions i lleis, el que automàticament en suspèn la vigència, i els tribunals Suprem i Constitucional han reiterat llur interdicció de les candidatures de diputats encausats per la justícia (encara que no siguin jutjats ni inhabilitats i que no hi hagi pas cap disposició legal que ho permeti). També Mariano Rajoy ha amenaçat la mesa del Parlament català de « conseqüències judicials » si no respectés les exigències de Madrid. L’obstrucció sistemàtica de les autoritats espanyoles impossibilita el funcionament ordinari del Parlament català i està obligant la majoria independentista sigui a sotmetre’s designant un president que tindria el seu vistiplau, sigui a esgotar el termini per forçar noves eleccions regionals. L’objectiu és doble : mentre l’autonomia està suspesa, Madrid pot continuar la seua purga d’alts càrrecs de la Generalitat i el desmantellament d’estructures i serveis catalans, i en cas de noves eleccions seria en capacitat, com va fer el 21 de desembre, de manipular la campanya electoral, detenint més polítics i candidats per provar d’obtenir l’elecció d’una majoria d’anti-independentistes. La reunió del Parlament aquesta setmana promet de tornar a ser celerada sota una tensió i una confrontació polítiques màximes.

Crisi amb fons d’escàndol polític i judicial

La contestació catalana s’està agreujant sobre fons de context espanyol que s’està enfonsant en una situació política cada cop més degradada i sobre unes manifestacions multitudinàries al carrer de moltes ciutats contra el jutjament revoltant d’uns violadors en reunió solament reconeguts culpables d’abús sexual sense violència. A Madrid és el presidenta PP de la regió que va finalment dimitir després que sortís a la premsa a seua obtenció d’un fals màster per la Universitat Juan Carlos 1er i per la difusió d’un vídeo on se la sorprèn robant productes de bellesa en un supermercat. I la sentència del tribunal de Pamplona intervé malgrat la difusió de vídeos que proven la violació de la la víctima i amb l’agreujant que un dels jutges demanés l’absolució perquè, per ell, la noia més aviat semblava prendre plaer. La tàctica del president espanyol de jogar el prodriment de la situació sense dir gaire res, només ha canviat aqueixa setmana quan de visita a Mallorca va amenaçar el govern de les Balears de no seguir el camí de Catalunya » ni que « s’inventin problemes », provocant el rebuig de la presidenta Francina Armengol, dels sobiranistes i polítics d’esquerra mallorquins i valencians que denuncien el dèficit de finançament escandalós que estan patint les seues regions (un dels motius decisius que va decantar la societat catalana cap a l’independentisme…).

La denúncia dels elegits nord-catalans fa taca d’oli

A Catalunya Nord, la mobilització dels llaços grocs s’està estenent i ha passat a una etapa nova amb la implicació de polítics de primer pla. La 29a nit literària de Sant Jordi celebrada a Perpinyà el divendres 27 d’abril en presència de les màximes autoritats nord-catalanes, de representants de la Generalitat i del vice-president d’Òmnium Cultural, a més de lliurar els habituals premis culturals i literaris, se va convertir en un clam generalitzat demanant la llibertat dels presos polítics i el respecte de la democràcia a l’Estat espanyol. La sala, les projeccions, les personalitats i fins als postres del sopar tenien com a element comú el color groc i els llaços simbòlics. La presidenta del Consell departamental, la socialista Hermeline Malherbe, va insistir molt oficialment i explícitament en el rebuig de l’autoritarisme i repressió contra els independentistes catalans. Els sud-catalans van agrair repetidament les múltiples mostres de solidaritat i ajuda que se concreten des de Catalunya Nord. El mateix vice-president del Consell departamental, el comunista Nicolas Garcia, va il·lustrar l’extensió de la solidaritat explicant que en una inauguració el prefecte dels Pirineus-Orientals havia retret als elegits de portar el llaç groc i que no els calia ingerir-se en uns fets d’un país estranger. L’efecte immediat va ser que parlamentaris i elegits municipals gairebé tots van posar-se el llaç groc. Una municipalitat, Prats de Molló, fins i tot ha anunciat que ofereix allotjament gratuït a les famílies de represaliats que voldrien venir a descansar durant les vacances. Per altra banda, la diputada Laurence Gayte ha escrit al ministre d’Afers exteriors i el Consell departamental ha anunciat que demana cita al cònsol d’Espanya a Perpinyà per denunciar oficialment les intervencions abusives de la guàrdia civil contra conductors perpinyanesos que tenen la bandera catalana a la seua placa d’immatriculació.

Crònica de la repressió espanyola ordinària

Mentrestant la repressió política espanyola, en forma d’inculpacions, de processos, de destitucions i d’amenaces continua desgranant-se cada dia, amb l’objectiu declarat d’eliminar els líders independentistes i d’instil·lar la por i l’autocensura dins la societat catalana, recordant clarament ara mètodes i pràctiques de l’òpoca franquista. És difícil de ressenyar en els mèdies europeus el degoteig constant de mesures repressives quotidianes. Una breu i parcial enumeració pot donar una idea del seu abast : destitució pel govern espanyol de la responsable de comunicació de la policia catalana per un twit crític sobre la sentència dels violadors a Navarra, destitució de 7 comandaments dels Mossos d’Esquadra, denúncia del delegat del govern espanyol pel bateig d’una plaça amb el nom de « 1 d’octubre » per ser « incitació a l’odi », recurs al tribunal d’un professor per piular « injúres al rei », càstig amb 6 mesos d’aïllament a Jordi Sànchez a la presó per haver enregistrat una entrevista, confirmació del procés contra el major dels Mososo Josep Trapero per « sedició i organització criminal », inculpació de 9 professors acusats « d’humiliar els fills de guàrdies civils, incitar a l’odi i atemptar greumnt a la dignitat de la policia » per haver parlat de les violències policials l’endemà del referèndum… Més impacte va tenir en l’actualitat francesa la incursió de Manuel Valls als mitjans espanyols declarant que « sempre estaré amb vosaltres per aquest combat, per aquest compromís, el de la democràcia, el de la llibertat, el de la societat civil catalane ». Està reflexionant a la proposta del partit filofranquista Ciutadanos de presentar-lo a les eleccions municipals de Barcelona.

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer