Accueil / Lec'h / Etrebroadel / Greu conculcació de la democràcia i els drets civils a Espanya

Greu conculcació de la democràcia i els drets civils a Espanya

L’estratègia espanyola contra l’independentistme català s’accelera i se confirma amb la decapitació de la classe política catalana i el bloqueig de les institucions democràtiques (Parlament i autonomia de Catalunya). Arran d’una nova setmana d’esdeveniments judicials i polítics excepcionals, l’Estat espanyol sembla enfonsar-se dins l’anormalitat democràtica, l’autoritarisme i la repressió de partidaris de la independència de Catalunya.

Aquest dissabte 24 de març, el Parlament de Catalunya va reunir per segon cop un ple d’investidura, després que dijous el candidat de Junts per Catalunya, Jordi Turull, no obtingués la majoria absoluta suficient en primera votació. Entretemps, però, divendres el Tribunal Suprem espanyol, l’havia convocat a Madrid, junt amb 4 altres diputats independentistes i va incarcerar-los en presó preventiva sense fiança i incomunicada acusats tots de rebel·lió. La « justícia » espanyola impedeix així per tercer cop a un diputat candidat de ser elegit president de la Generalitat, bloquejant les institucions catalanes, mantenint la suspensió de l’autonomia i el control de l’administració catalana pel govern espanyol.

La classe política independentista decapitada

Van entrar així a la presó 5 líders dels partits independentistes : Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Roger Rull, ex-consellers de la Generalitat del govern de Puigdemont, i Carme Forcadell, ex-presidenta del Parlament de Catalunya. En aquestes condicions, en absència del candidat empresonat, el president del Parlament, Roger Torrent, que havia refusat de suspendre la reunió de la cambra exigida pel govern espanyol, no va procedir dissabte 24 de març a la segona votació i després d’un discurs de denúncia de la repressió i de la involució democràtica, va deixar que cada grup parlamentari s’expressés 15 mn. Pocs minuts després, un altre discurs institucional del president del Parlament, amb el suport de l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, de tres altres presidents del Parlament i dels representants dels grups polítics Junts per Catalunya, ERC, En Comú Podem i la CUP, a fora de l’hemicicle, va fer una crida a la unitat dels demòcrates per exigir l’alliberament dels presos polítics i la fi de l’estat d’excepció.

El jutge inventa delictes i fets virtuals

Els polítics catalans –excepte els espanyolistes del PP i de Ciudadanos– denuncien l’actuació partidista i sense base legal del jutge encarregat del cas contra els independentistes catalans, que ha anunciat aqueixa setmana la inculpació de 25 elegits i polítics, tretze dels quals per « rebel·lió » (alçament amb violència contra l’autoritat) i que incorren 30 anys de presó. Les altres acusacions són de sedició, malversació i desobediència. Les acusacions són basades en delictes inexistents : cap dels encausats ha utilitzat mai la violència i sempre han estat promotors del pacifisme. La « violència » inventada pel jutge per justificar les inculpacions i la presó preventiva correspon a les intervencions policials « causades per les manifestacions » de les quals fa responsable els polítics i responsables associatius. Al llarg del document d’inculpació el jutge utilitza permanentment el condicional per referir-se a les violències que « podria » generar la llibertat dels encausats, i descriu les manifestacions com fet que es « podrien comparar a preses d’hostatges amb trets disparats en l’aire ». El mateix jutge Pablo Llarena indica per justificar l’empresonament preventiu que « és impossible tenir la garantia que els inculpats no persistirien en els seus objectius d’aconseguir la independència ».

Paròdia de justícia i simulacre d’estat de dret

Les « malversacions » són justificades per haver fet servir finançament públic en l’organització d’actes i manifestacions que perseguien la independència. El jutge remunta per inculpar els independentistes a tota la política del govern català i a les manifestacions de la societat civil organitzades els darrers cinc anys. Quant a la « desobediència » consisteix al fet d’haver organitzat sessions sobre el tema de la independència al Parlament de Catalunya, sessions consderades il·legals i prohibides per les autoritats espanyoles. És així que fins i tot diputats no independentistes (En Comú Podem) se troben inculpats per haver format part de la mesa del Parlament quan se va celebrar el debat. Les persecussions judicials per « desobediència » o « incitació a l’odi » afecten actualment més de 900 persones, elegits i ciutadans ordinaris, a tot Catalunya. En aquest context, l’exercici de la justícia –de l’avís mateix de nombrosos juristes, magistrats i advocats– s’assembla cada cop més a una paròdia i allunyen Espanya de l’estat de dret. Tant la persecució de les idees independentistes, com l’empresonament de polítics i diputats en exercici, els disfuncionaments greus de la justícia i la suspensió de les institucions democràtiques, la conculcació de drets civils, tot concorre a agreujar la crisi de l’Estat espanyol que sembla que s’enfonsi en l’autoritarisme i l’arbitrarietat.

Més exiliats i ordres de detenció internacionals

Una de les diputades perseguides pel Tribunal va triar divendres 23 de març l’exili a Suïssa per « garantir els seus drets polítics, la seua llibertat d’expressió i la seua vida familiar » : Marta Rovira, la secretària general d’ERC, citada pel jutge divendres, va decidir d’anar a viure a Ginebra per continuar d’exercir des de la capital helvètica la seua funció política i la reivindicació de la República catalana proclamada al mes d’octubre pel Parlament. La setmana precedent és la responsable de la CUP, Anna Gabriel, convocada pel tribunal que havia pres el camí de Suïssa. Després d’empresonar els diputats aquest divendres, el jutge també va decidir de reactivar ordres de detenció internacionals contra els exiliats, Comín, Puig i Basset a Bèlgica, Ponsaty a Escòcia, Gabriel i Rovira a Suïssa, i Puigdemont en visita a Finlància fins a dissabte. Suïssa ja ha respost per la negativa indicant que no extradeix ningú perseguit per motius polítics. A Hèlsinki dissabte, les autoritats finlandeses exigien primer al govern espanyol de comunicar l’ordre en anglès, mentre l’advocat de Puigdemont precisava que en cas de demanda, el president català col·laboraria amb la justícia, com ho havia fet en tot moment amb el jutge belga, abans que Espanya retirés la seua demanda d’extradició.

Inquietant silenci còmplice de la Unió europea

Tot i diferents mostres de solidaritat internacionals o les intervencions d’organismes internacionals -diputat i polítics alemanys, flamencs, finlandesos, suïssos o la demanda a Espanya del Comitè de drets humans de l’ONU perquè se respectin els drets civils i polítics de Jordi Sànchez- continua un inquietant silenci còmplice de la Unió europea davant d’unes derives tan flagrant de l’Estat espanyol, un silenci i una complaència que no manquen pas de recordar altres episodis històrics contemporanis. Els anys 1930, quan les democràcies europees davant del cop d’Estat franquista refusen d’implicar-se en la defensa de la república espanyola per evitar de descontentar els feixistes italians i els nazis alemanys que donen un suport descarat als militars colpistes, només retarden la confrontació i de fet encoratgen i reforcen les potències totalitàries contra el món democràtic. La UE de 2018 fa el mateix paper que les democràcies del 1936 ? S’equivoca de política en un context europeu de pujada de les xenofòbies, dels governs autoritaris i de deterioració dels principis democràtics a Àustria, Polònia, Bulgària, Itàlia, Espanya ?

 

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer