Accueil / Lec'h / Etrebroadel / El Parlament de Catalunya « legitima » el president Puigdemont i la CUP torna a bloquejar la investidura

El Parlament de Catalunya « legitima » el president Puigdemont i la CUP torna a bloquejar la investidura

Nou cop d’efecte dissabte 3 de març en el fulletó de la investidura d’un president de Catalunya, amb la decisió de la CUP (Candidatura d’Unitat Popular, extrema esquerra independentista) de refusar el candidat que havien acordat ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) i Junt per Catalunya (PDeCat i societat civil) in extremis divendres 2 de març.

Els 4 diputats « anticapitalistes » han anunciat que s’abstindrien en la sessió d’investidura del nou president de la Generalitat, provocant així la posada en minoria de la candidatura independentista (64 contra 65 a l’oposició espanyolista dels 135 diputats del Parlament) per la impossibilitat de votar dels 2 diputats exiliats a Brussel·les. La crisi torna doncs a ser servida, al mateix temps que provoca irritació, disguts i desencís entre els ciutadans catalans que havien donat suport a la República. Les dissensions partidistes, l’extremisme del grupuscle anticapitalista i la intransigència de les autoritats espanyoles aferrades a una repressió político-judicial dura allarguen la suspensió de l’autonomia catalana i la resolució del bloqueig per designar un nou govern català.

Negociar o tornar a votar ?

La perspectiva torna a ser de recomençar una tanda de negociacions entre les forces polítiques independentistes per intentar acordar un escenari acceptable per tothom o en cas que sigui impossible tornar a les urnes. La CUP no admet que s’entri dins una lògica « autonomista » i vol una confrontació directa i total amb Espanya posant en plaça la República proclamada, mentre que els altres grups polítics al Parlament –ERC i Junts per Catalunya– proposen solucions que fan compatibles la recuperació de les institucions autonòmiques dins el marc espanyol i la posada en marxa d’instruments nous per fer progressar la República catalana, en particular des de l’exterior.

El Consell de la República a Brussel·les

L’estratègia sobre la qual s’havien posat d’acord durant la setmana els independentistes, més enllà de l’elecció del candidat a presidir la Generalitat, era de crear un Consell de la República basat a Brussel·les i que sota la presidència de Carles Puigdemont hauria tingut el rol de treballar a la reconeixença de la República catalana des d’un « espai lliure » de pressions espanyoles i fora de l’abast de la repressió judicial, i d’actuar per la defensa dels represaliats i l’alliberament dels presos polítics. Puigdemont en aquest sentit ha presentat queixes davant de l’ONU contra Espanya per no respecte dels drets democràtics fonamentals. El Consell de la República és previst que sigui secundat per una Assemblea de representants formada per diputats i elegits locals.

Assemblea a Brussel·les i manifestació a Barcelona

Amb tanta incertesa, la reunió que volia convocar el president Puigdemont a Brussel·les d’una Assemblea de diputats i elegits locals per activar les institucions republicanes no és encara clar de quan serà possible i se podria retardar a l’espera d’una solució política sobre la qüestió de la investidura del pròxim president de Catalunya. I diumenge 11 de març, l’ANC –Assemblea Nacional de Catalunya, entitat cívica a favor de la independència– ha convocat una manifestació a Bercelona per pressionar els partits a entendre’s i desbloquejar la situació. Seguirà doncs…

 

> Alà Baylac Ferrer

Alà Baylac Ferrer