Accueil / Thèmes / Politique / Se reactiva la diplomàcia catalana mentre Madrid se resisteix al diàleg

Se reactiva la diplomàcia catalana mentre Madrid se resisteix al diàleg

Presentació de l’exposició 55 urnes per la llibertat a Brussel·les. Al centre, Lluís Puig l’ex-conseller de Cultura del govern Puigdemont exiliat i Hervé Pi, militant del Comité de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord.

Perpinyà.- Aquesta segona setmana de juny és marcada a Catalunya per la reactivació de la diplomàcia catalana pel govern de Quim Torra, que se tradueix per intervencions en diversos fronts. El conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, detalla la reobertura de les delegacions de la Generalitat a Londres, Berlín, Roma, Suïssa i els Estats Units, després que el president anunciés la represa d’activitat de Diplocat, l’organisme de projecció exterior de Catalunya, les « ambaixades » que el govern de Rajoy s’havia afanyat de « liquidar ». A finals de juny, el president de la Generalitat té prevista una visita als Estats Units. I el divendres 15 de juny, la primera reunió del president de la Generalitat amb un cap d’Estat va tenir lloc a la Seu d’Urgell, amb Joan Enric Vives, copríncep d’Andorra. En aqueixa ocasió va comentar que sentia « enveja » pel principat independent i « Andorra representa un país lliure i democràtic al qual desitgem tota la sort del món ».

55 urnes per la llibertat de Perpinyà a Brussel·les

En un altre front, a Brussel·les, divendres 15 de juny va ser inaugurada l’exposició 55 urnes per la llibertat organitzada pel Comitè de Solidaritat Catalana de Perpinyà. L’exposició va ser presentada per l’ex-conseller de Cultura del govern Puigdemont, exiliat a Bèlgica, Lluís Puig, en presència dels altres consellers exiliats. Les obres produïdes per 55 artistes a partir de les urnes que van servir pel referèndum del 1er d’octubre 2017 se podran veure a partir del mes d’agost i tot el setembre en locals del Consell Departamental de Catalunya Nord, abans de viatjar a altres ciutats catalanes.

Un rei d’Espanya « non grata »

El president català preveu que a l’ocasió de la inauguració dels Jocs Mediterranis a Tarragona, plantegi al rei de demanar perdó als catalans pel seu discurs del 3 d’octubre quan va intervenir a la televisió justificant la repressió. Quim Torra diu que li parlarà de « gravíssima situació política que viu el país, dels presos polítics i exiliats i del dret a l’autodeterminació de Catalunya que s’està criminalitzant ». El rei espanyol que ha d’anar el 28 de juny a Girona per l’anual sopar de la Fundació princesa Sofia ha estat obligat de trobar una sala a fora de la ciutat (a Vilarableix) pel rebuig de la batllessa d’acollir-lo. I el batlle de Vilarableix també ha expressat el seu rebuig per la visita comentant que « No podem acceptar de cap manera que una entitat que representa els qui ens piquen, ens empresonen o ens fan marxar del país vingui a muntar festetes a Vilablareix. No oblidem!’ ».

El diàleg impossible ?

L’altre tema important de l’actualitat catalano-espanyola és el diàleg que els socialistes espanyols no acaben pas de voler encetar amb el govern de Catalunya. El govern espanyol socialista que ha reemplaçat el del Partit pPopular de M. Rajoy no ha pas anat més enllà per ara de l’anunci de la voluntat de dialogar. És més, quinze dies després d’accedir al govern, s’acumulen els senyals de reticències i frens a l’obertura d’una negociació política de Pedro Sanchez amb les autoritats catalanes : divendres 15 de juny l’executiu espanyol anunciava que no encontraria el president català de forma bilateral, sinó que inscriuria la trobada dins un cicle de reunions amb tots els presidents autonòmics, precisament el que refusen els catalans que des de fa anys demanen una discussió de govern a govern amb l’Estat espanyol. Per ara Pedro Sanchez té previst reunir-se primer amb el president basc Urkullu, abans de veure Quim Torra, sota el pretext que l’autonomia basca va aprovar el seu estatut abans del català. Altres senyals poc encoratjadors : el govern espanyol posa condicions al diàleg, refusant que se tracti de la qüestió de l’autodeterminació i limitant-lo als termes de la Constitució, el ministre d’Interior espanyol no vol decidir sobre la situació dels presos polítics pretextant que és competència de la justícia (punt desmentit poc després pel mateix jutge instructor Pablo Llarena que indicava que la responsabilitat pertoca al govern), el jacobí Josep Borrell, ministre d’Exterior multiplica les declaracions hostils, no hi ha pas cap data fixada per una trobada entre els presidents, ni tan sols s’han reunit encara les dues encarregades de preparar la reunió, Meritxell Batet (ministra espanyola de Política territorial) i Elsa Artadi (consellera de Presidència i portaveu del govern de la Generalitat). El vicepresident català i conseller d’Economia, Pere Aragonès adverteix que « si s’exclou la sobirania del diàleg, tornaran a passar situacions que ningú vol ». Tots els responsables catalans reiteren –ultra llur lleialtat al mandat del referèndum del 1er d’octubre que va donar amb un 43 % de participació un 90 % de Sí a la independència – la necessitat d’un « diàleg sense condicions ni renúncies » de cap de les parts, si es vol avançar en la resolució de la crisi.

El jutge al tribunal ?

Al front judicial, els canvis són imperceptibles. La sola novetat és l’ofensiva de les autoritats catalanes contra els magistrats espanyols. El govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i els consellers exiliats han interposat queixes contra els magistrats i els tribunals espanyols per violació dels drets polítics dels diputats, per prevaricació i detenció il·legal (no s’ha respectat la immunitat dels elegits, no s’han respectat els drets civics dels elegits empresonats no condemnats, no s’han publicat els decrets de la Generalitat al Diari oficial). A més a més la justícia belga ha decidit convocar el jutge Pablo Llarena per vulneració dels drets de la defensa i ha obert una investigació per presumpte espionatge de Carles Puigdemont pels serveis secrets espanyols en territori belga.

Repressió judicial imparable ?

Per ara, la màquina repressora espanyola no sembla pas impressionada ni alentida per aquests recursos. El jutge Llarena –ell mateix…– ha decidit de rebutjar la recusació interposada contra ell per parcialitat per diversos acusats catalans i continua de refusar, una darrera l’altra, totes les demandes posada en llibertat (Forcadell, Junqueras, Romeva) al motiu que hi ha « risc de fugida i de reiteració delictiva » (obrar per la independència) pel fet que van tenir un « paper principal » des d’agrupacions polítiques i socials que van « donar suport al procés » o d’apropament a presons catalanes com demanen les famílies, encara que hagi anunciat la fi de la instrucció i la celebració propera del judici. El 26 de juny és l’ex-conseller d’Interior Joaquim Forn que tornarà a ser audicionat pel Tribunal suprem amb nous testimonis per justificar la seua demanda d’alliberament. Els presos Raül Romeva i Oriol Junqueras també han anunciat que presenten queixa per les imatges enregistrades dins la presó i difoses als mitjans de comunicació.

Després de mesos de posada en examen, el jutge ha decidit d’aixecar les mesures preventives contra els 4 diputats inculpats de desobediència (recuperen passaport, llibertat de desplaçaent i els 25 000 € de caució). En resposta a la campanya contínua de la premsa espanyola contra els llaços grocs (en defensa dels presos polítics) que provocarien violència i tensió en la societat contra els anti-independentistes, s’han fet públic que entre el 8 de setembre i l’11 de desembre 2017, 139 incidents violents en defensa d’Espanya s’han produït a Catalunya ; i dos més s’ha produït aqueixa setmana contra persones amb el llaç groc. També s’ha vist com diumenge 10 de juny 43 persones (amb tatuatges SS i símbols d’extrema dreta, fent salutació feixista) van manifestar davant TV3 demanant el tancament de la tele catalana. Mentrestant segueix el procediment judicial contra el batlle de Verges, Ignasi Sabater, acusat d’incitació a l’odi per haver insinuat que la policia espanyola podia haver estat a l’origen de la punxada de les rodes de 150 vehicles l’endemà del referèndum. Dimarts 12 de juny, després de 6 mesos de control per Madrid, la policia tornava a escorcollar locals de la Generalitat per l’enquesta sobre el referèndum. Igual que la guàrdia civil entrava a l’ajuntament de Girona per cercar elements en el procés per corrupció contra el partit de Carles Puigdemont quan hi era batlle. I mentre castellers (la Colla Vella dels Xiquets de Valls) manifestaven davant de les presons de Madrid dissabte 16 de juny (aquest dia fa 8 mesos del seu tancament) en suport als presos, la policia va controlar la identitat de 70 manifestants i periodistes…

> Le Peuple Breton